i tancar la boca…
aclucar els ulls i les mans
mantenir els peus quiets,
i no pensar en res si és que es pot
no pensar en res…
un espai en l’estretor del qual
hi ha una substància així,
un lloc de buidor,
la recança del cor.
L’esperit del món és després de tot
una addició
al que hi havia abans
i encara hi és.
Llegit a: R. Creeley, A la terra. Vic, Jardins de Samarcanda (Cafè Central/Eumo Editorial), 2013