Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

La companya

Quan torna la pluja

interior

poden passar quatre dies

seguits

que no s’atura.

La solitud

del primer dia

de nou.

Fina i per moments quasi imperceptible,

en un no-res, l’humitat és als ossos

i l’ànima parla.

Enraona de la fragilitat i també de la lluita.

La supervivència sempre en els poemes

però sobretot en la mirada.

Ulls negres del Mississippi,

amb l’esclavitut al damunt,

al tren de l’hivern.

Ulls blancs sedentaris a punt d’infartar-se.

El mirall no enganya

i els llums no poden dissimular

el vertigen de la nit.

Ignorants i atevits

ocultam el buit

així com podem.

Abundància, violència, xerrameca, perversió.

El somni americà com a fugida endavant

per tal de tot menys d’escoltar-la…

aquesta pluja interior

silenciosa companya

d’ahir, d’avui i de sempre.

(Tot recordant L. Reed, poeta i músic, 1942-2013).
 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent