La companya

Quan torna la pluja

interior

poden passar quatre dies

seguits

que no s’atura.

La solitud

del primer dia

de nou.

Fina i per moments quasi imperceptible,

en un no-res, l’humitat és als ossos

i l’ànima parla.

Enraona de la fragilitat i també de la lluita.

La supervivència sempre en els poemes

però sobretot en la mirada.

Ulls negres del Mississippi,

amb l’esclavitut al damunt,

al tren de l’hivern.

Ulls blancs sedentaris a punt d’infartar-se.

El mirall no enganya

i els llums no poden dissimular

el vertigen de la nit.

Ignorants i atevits

ocultam el buit

així com podem.

Abundància, violència, xerrameca, perversió.

El somni americà com a fugida endavant

per tal de tot menys d’escoltar-la…

aquesta pluja interior

silenciosa companya

d’ahir, d’avui i de sempre.

(Tot recordant L. Reed, poeta i músic, 1942-2013).
 

Un pensament a “La companya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *