Pioners

Audiències ignorants,

personatges temeraris,

ombres farsants,

envoltats de calitja,

caminen per bassiots,

amb el fang fins els genolls,

fiten de molt lluny els penya-segats.

Ai las, els dolorosos penyals!

No s’hi arriba en una passejada, no!

Són anys i anys d’aixecar-se

de matinada,

pegar una bona suada,

i quan entra el dematí

arreplegar.

Refugiar-se a l’ombra de les cases (i esperar).

Que passi el dia i arribi l’horabaixa

en què el sol deixa de picar

i tapareres i ametllers alenen.


Llavors, cossos morts bequen a les platges.

Però nosaltres vivim!

És l’hora de sortir i acabar l’escarada.

La tasca és clara i les eines fa anys que, esmolades, saben cloure-la.

Abans del capvespre tenim l’oportunitat

de finir-ho tot.

Seguir lluitant com a essència de l’existència.

Aprofitar el temps per allò que importa.

Deixar enrera la desolació.

I en arribar la nit,

jeure (i descansar).

 

Un pensament a “Pioners

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *