Sols l’estimar, sols el conèixer val

El plany de l’escavadora (fragments), per Pier Paolo Pasolini:
Sols l’estimar, sols el conèixer

val, no l’haver estimat,

no l’haver conegut. És angoixant

viure d’un amor

extingit. L’ànima no creix més.

….

La vella escavadora està ferida

pel bramar de mesos i anys de suors

matinals, acompanyada

pel mut estol dels seus picapedrers;

però al costat de la fresca,

remoguda excavació, o en els breus confins

de l’horitzó noucentista,

tot el barri… És la ciutat,

enfonsada en una claror de festa,

és el món. Plora allò que

acaba i torna a començar. Allò que era

un herbassar, camp obert, i s’esdevé

pati, blanc com la cera,

tancat en una dignitat que és rancor;

allò que era una vella fira

de fresques pinzellades lluents al sol,

i es converteix en illes de cases, que pul·lula

en un ordre que és dolor apagat.

Plora també allò que canvia

per fer-se millor. La llum

del futur no cessa de ferir-nos

ni un moment. Està ací cremant

en tots els nostres actes quotidians,

i aclapara fins i tot en la fe

que ens dóna vida, en l’ímpetu gobettià

cap aquests obrers que, callats, hissen

en el barri de l’altre front humà

el seu roig parrac d’esperança.

Font: PP Passolini, El plany de l’escavadora, Alzira, Bromera Poesia, 2001.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *