Apocalipsi

Atramuntanats estem.

El vent ens envesteix, empeny 

i s’endu tot allò que troba.

No cerquis explicacions.

Asserena’t.

Quan vulgui pararà.

Cremam.

Fum fosc enterenyina el cel d’estiu.

El sol enmudeix.

Sembla la fi del món.

L’ambient s’omple d’ànimes perverses,

de sobte som penitents demanant clemència.

Tot és a punt pel final.

Taronja crepuscular i música celestial.

Però l’experiència tomba el moment crític 

i l’esperança riu.

La rauxa ara és un buf.

Seguim joves ignorants feliços.

Apassionats per l’aire

l’alenam, sense entendre’l gaire,

fins que s’acaba el festival

i arriba l’hora d’arreplegar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *