Inspir poètic, per M.M.Bergas
Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.
Publicat el 23 de juliol de 2012
Apocalipsi
Atramuntanats estem.
El vent ens envesteix, empeny
i s’endu tot allò que troba.
No cerquis explicacions.
Asserena’t.
Quan vulgui pararà.
Cremam.
Fum fosc enterenyina el cel d’estiu.
El sol enmudeix.
Sembla la fi del món.
L’ambient s’omple d’ànimes perverses,
de sobte som penitents demanant clemència.
Tot és a punt pel final.
Taronja crepuscular i música celestial.
Però l’experiència tomba el moment crític
i l’esperança riu.
La rauxa ara és un buf.
Seguim joves ignorants feliços.
Apassionats per l’aire
l’alenam, sense entendre’l gaire,
fins que s’acaba el festival
i arriba l’hora d’arreplegar.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent