Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Malauradament no, d’Abel Ramon:

Tinc la seguretat

que hi ha fantasmes.

Són com cavalls

que aixequen música

polsegosa

al voltant d’una foguera.

Els habitants de la casa

encenen

fe i escombraries

amb les mans.

Els fantasmes

solen abandonar-nos

com ocellets

que viatgen incansables

al voltant de la foguera

plena de mistos,

cremant eternament,

la polsegosa memòria.

II.

Passaran els anys

i estaré a punt de morir.

De les quatre o cinc coses

que els ancians

deuen recordar amb claror meridiana

jo guardaré dins meu

el nostre silenci

davant la vasta eternitat

del cementiri

dels afores

d’Estocolm.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poetes referents per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent