El rellegiré lentament per assaborir-lo. La imatge, localitzable, molt escaient.
Múltiples combinacions
complexes
per moments
ens enterboleixen.
A vegades dubt
levitant entre terrats.
Fins i tot tremol
en vespres humits
en què bufa el vent de mar.
Sense forces,
ens desperten fosques matinades
de confusió.
No veus que els migdies el sol ja escalfa?
En no res irromprà l’estiu.
Amb capficos nedarem, en aiguës tèbies farem braçades rítmiques
cercant la fredor de corrents de cristall.
Entre roques ens abraçarem
als horabaixes ataronjats.
Els núvols s’hauran retirat
i tornarem a allitar-nos exhausts,
aquest cop amb un únic son
profund, senzill i clar.