Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Publicat el 26 de maig de 2012

Vals

Vivim entre Mecanismes.

Múltiples combinacions

complexes

per moments

ens enterboleixen.

A vegades dubt

levitant entre terrats.

Fins i tot tremol

en vespres humits

en què bufa el vent de mar.

Sense forces, 

ens desperten fosques matinades

de confusió.

No veus que els migdies el sol ja escalfa?

En no res irromprà l’estiu.

Amb capficos nedarem, en aiguës tèbies farem braçades rítmiques

cercant la fredor de corrents de cristall.

Entre roques ens abraçarem

als horabaixes ataronjats.

Els núvols s’hauran retirat

i tornarem a allitar-nos exhausts,

aquest cop amb un únic son

profund, senzill i clar.

  



  1. M’ha tornat a semblar bellíssim…un però, només: quan escrius “ens adormim fins fosques matinades socials…”, la frase grinyola: hi falta un NO (no ens adormim… o…?)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent