Vals

Vivim entre Mecanismes.

Múltiples combinacions

complexes

per moments

ens enterboleixen.

A vegades dubt

levitant entre terrats.

Fins i tot tremol

en vespres humits

en què bufa el vent de mar.

Sense forces, 

ens desperten fosques matinades

de confusió.

No veus que els migdies el sol ja escalfa?

En no res irromprà l’estiu.

Amb capficos nedarem, en aiguës tèbies farem braçades rítmiques

cercant la fredor de corrents de cristall.

Entre roques ens abraçarem

als horabaixes ataronjats.

Els núvols s’hauran retirat

i tornarem a allitar-nos exhausts,

aquest cop amb un únic son

profund, senzill i clar.

  

3 pensaments a “Vals

  1. M’ha tornat a semblar bellíssim…un però, només: quan escrius “ens adormim fins fosques matinades socials…”, la frase grinyola: hi falta un NO (no ens adormim… o…?)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *