Elements

Era primavera

i els núvols mantenien

constants insinuacions.

T’havies passat el dia revolcant-te pel terra.

Havies aconseguit una expressió feliç en el meu rostre

de vida nova

                     pura

                             simple.

Finalment plogué i ens banyàrem.

          —–

Ara, girat cap a tu,

seguesc la silueta del teu rostre

a les fosques. És el teu o el meu?

La teva sang i la meva fluint plegades.

Un alè profund que omple de serenor.

Estels m’han fet trobar-te

i crear llum que ens acompanya en la persecució del temps,

amb una abraçada infinita.

Generosament,

al ritme de la vida,

estimam

ho donam tot

existim

contemplant la grandesa

de l’aire, de l’aigua, de la terra,

                                                  del món.

2 pensaments a “Elements

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *