El primer vers és la clau del poema. Expressió de l’empatia amb senzillesa!
Un petit gisc
que comença poc intens
i es fa perceptible en segons.
La teva cara
de dona trencada
-inundada per la riuada-.
Descomposta i esqueixada.
El cor empeny a l’angoixa.
Paraules i abraçades.
Mirades i gemecs.
Explica. Escolt.
Calma’t, calma’t.
Així.