Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Així

He sentit el teu dolor.

Un petit gisc

que comença poc intens

i es fa perceptible en segons.

La teva cara

de dona trencada

-inundada per la riuada-.

Descomposta i esqueixada.

El cor empeny a l’angoixa.

Paraules i abraçades.

Mirades i gemecs.

Explica. Escolt.

Calma’t, calma’t.

Així.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Crisi per MqAgMas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent