A l’amic

Davant la mort què hem de dir?

-“És trecament i continuïtat”- intentes consolar-te.

-“Venim i anam”.

Tanta raó, tant pensament, i tanmateix estàs xapat!

Tots són troços, de tu, d’ella, dels que us estimam,

d’aquest projecte que s’ha quedat pel camí

deixant una aura inesborrable.

Aquesta imatge la construirem entre tots.

El dolor fet creixement,

com arrel que ens uneix a la vida compartida.

Horabaixa en un caminoi de misticisme

per on passejarem agafats,

on compaginarem mirades pures i sentiments còmplices

de les passions que romanen per explorar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *