Inspir poètic, per M.M.Bergas
Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.
Descoberta
Dedicat a M. Guimet
Mira,
això és la mar.
-“Hi és sempre, fixa’t-hi”.
Les onades a vegades ens en duen.
Veus? Seiem junts a les roques i aguantem les envestides!
Pedres,
còdols
i macs,
són fascinants.
T’estires i mires l’horitzó.
Ara que s’acaba l’estiu, els nuvols grisos són amenaçants.
La remor rítmica
serà melangia i serenor.
Però, la dus a la sang.
Amb els batecs, inunda tots els racons,
i a vegades vessa.
Un dia redescobriràs
l’aigua i el cel, d’avui,
i apareixerà la rauxa.
“-Hi és sempre, fixat’hi”.
Rellegint-lo, és un dels millors!