Nit de revetlla

No és que caigui la nit

és que està a terra.

L’hem passada plegats

sense parar

   vivint-la

                                                   alenant

           panteixant

                                    movent-nos d’un costat a l’altre

                      -moment a moment-.

Ens hem mirat

                      hem parlat

                                         i ens hem tocat molt

                      -tot el que hem pogut-.

Ara que reprenem el dia,

els ossos se’m trenquen

i els músculs criden que no poden més,

que nits d’aquestes dimensions

se’n viuen poques a la vida,

i que, exprimint-les així,

cada dia apareix

com si fós l’últim,

                           el final.