Buit de dolor

Quan les ferides es curin

i pugui sortir

d’aquest buit de dolor

recordaré aquest temps.

 
Dies tristos passejant pel parc

amb la neu al cos

i el sentiment de no saber on anar

de no anar enlloc.

Carrers buits en la tarda de diumenge.

Un cinema per refugiar-se

de la pròpia realitat.

 
Converses sense sentit

(Per què el cercam tota l’estona?).

 

Pensaré en el

       buit

i també en el

      dolor.

Perquè ara són

impensables.

 

Fins i tot sobre el paper

                                     els sent

i seguesc sense poder-los

                                         suportar.

Part number six of my unpublished poems of 2008.

Un pensament a “Buit de dolor

  1. Molt bell! I arriba al lector el dolor tan viu que és -encara – “impensable”. Llegits un darrera l’altre, tots els poemes s’intensifiquen. Enhorabona!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *