Inspir poètic, per M.M.Bergas

Inspir? és aire que tan bon punt arriba, se’n va. Primer vaig col·laborar amb vàries revistes ara desaparegudes -Udol, Impuls d'Opinió i Butxaca- fent articles de cultura i sobretot ressenyes de llibres. Posteriorment arribà la poesia, entesa com a refugi. El 2009 va sorgir un primer poemari anomenat 'Quaderns de la badia'. Els anys següents arribaren 'La rambla' i 'Crisi'. 'Cops' el vaig acabar el 2015. Des-compressió el 2018. 'Amor eixut' ha nascut l'any de la pandèmia 2020 i segueix en construcció. Per mi, tot això és terapèutica pura. Al bloc hi penj tots aquests poemes inèdits, a més de poesia d'autors referents.

Arxiu de la categoria: General

I cada instant és el miracle de no morir ara mateix

0
Publicat el 20 de juny de 2015

I cada instant, per Màrius Sampere:

I cada instant

és el miracle

de no morir ara mateixa.

 

Talment herois,

sostenim la nostra posició perduda,

guaites obstinats

d’ulls a llevant i cor a ponent.

 

Vivim

de dos trets,

l’un al front i l’altre a la nuca,

rebuts de matinada, quan el son

del jutge és més profund.

 

I la terra ens aferma més i més, ens abat, ens enfonsa,

ens defensa del cel.

I el vent del cel ens arbora

ben enlaire: bandera enemiga.

 

—–

 

Revelacions, per Màrius Sampere:

Recordar allò viscut

o esperar més vida,

de què diable es tracta?

Mira’l, el cel

se’n va! Ara no és ara.

 

Mira’l com se’n va! Fuig

d’ell mateix. Potser se’n va

cap a mi. ¿Hem nascut per veure com tornava

al seu fons, on m’invento la vida? Però jo

l’aturo, el salvo, el rebo exactament

al punt final, comissura

de llavis extrems, la porta que dóna

a totes les preguntes insensates.

 

Per tant, el cel esposat, mostrari

de cavitats. O bé

la resposta ajornada per sempre.

Sura el No. Me’n torno a casa

sense res als ulls. No m’arriba

cap llum encara viva. Els morts

m’ho revelen: altres mons.

altres moments.

 

Llegit a Màrius Sampere i Passarell, Les imminències. Proa Ossa Menor, 2002.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari