L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

TV3 i 4

Deixa un comentari
Al·leluia! Després de “gairebé sis anys de lluita” (vegeu aquí la successió cronològica dels diferents episodis), el Tribunal Suprem de les Espanyes ha donat la raó a Acció Cultural del País Valencià, sobre l’afer dels repetidors que aquesta associació havia instal·lat en diferents punts de la geografia valenciana per fer arribar el senyal de TVC fins al sud del país. La sentència de l’alt tribunal també anul·la la multa amb què el govern del prescindent Francisco (sic) Camps havia premiat els esforços d’ACPV per millorar la comunicació entre catalans del Principat i del País Valencià, una cosa absolutament raonable, estant com estem immersos de ple en la societat de les TIC, oi?
És una bona notícia (vid. “TV3, 1 – Camps, 0”, a e-notícies), sens dubte, boníssima, i en grau superlatiu tenint en compte que la sentència l’ha emès un tribunal espanyol (o séase, castellà). Però el tanto no s’ha d’apuntar només a TV3, ni tampoc a la gent d’ACPV (amb Eliseu Climent, i ara sa filla, al capdavant), sinó a tot el país català, perquè és una artèria més que queda desembussada.

Ara bé: tal com era de témer, el Govern valencià ja ha posat “condicions” per a la represa de les emissions televisives d’aquí cap allà, com ara que no vol altre interlocutor que el Govern català, i que les emissions “respectin les senyes d’identitat” que els valencians “s’han donat” i que queden recollides a l’Estatut.
Això vol dir que aquests es tiren a l’aigua amb el flotador d’un bon parell d’excuses per si de cas: d’entrada, per no posar-ho fàcil, però també perquè, en el supòsit que les negociacions s’encallessin, fossin una bona basa per treure’s les puces del fracàs de sobre…
La versió digital d’El Punt Avui preguntava avui als seus lectors si TV3 havia d’abaixar-se o no els pantalons i admetre l’expressió “Comunitat Valenciana”, en lloc de País Valencià, i la resposta era, en el moment que escric això, aclapadorament favorable a mantenir la denominació que es fa servir actualment i des de sempre.
Per a la probable disputa que s’albira, doncs, el PP valencià ja té on agafar-se, per dur el tema a un nou empantanegament, si es dóna la possibilitat (veurem si és cert que Fabra no és Camps), i si no, per distreure la perdiu i evitar que algú es recordi de demanar, o reclamar, un rescabalament pels danys i perjudicis, tangibles i no tangibles, produïts per l’empantanegament de l’època Camps, i que ha durat fins ahir mateix.

Una altra possibilitat –remota o no, ja es veurà– és que al País Valencià hi hagi una rebolcada electoral, a la pròxima ocasió, i que en surti un Govern que deixi de ser corretja de transmissió del de Madrid –per no dir el seu cavall de Troia. Llavors, en aquest cas, entre gent raonable les raons serien més clares i l’entesa més fàcil.
____________________________________

[Foto de l’entradeta: Eliseu Climent, content per la notícia: “Avui és un gran dia per a la democràcia”, a La Vanguardia.com / Comunidad Valenciana (haha!)]

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 14 de desembre de 2012 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.