L'Hereu Riera

De nit i d’amagat
entro al temple de l’amor,
amb solemne anonimat,
fins a l’arca de l’aliança.
Invisible estol de querubins,
fulgor de robins i maragdes,
so d’arpes i violins,
tot s’hi adiu i tot hi dansa.
Entro i no em cal descalçar-me,
deixo de penyora el rellotge
al portal,
i un mot teu em desarma;
som còmplices d’un complot.
M’escolo com un fantasma
dins el temple del teu cos.