La Catalogna si separerà dalla Spagna?

Euronews: a Europa li van arribant notícies de la Catalunya que vol sortir de la presó constitucionalista espanyola i TORNAR a ser lliure…

Videofòrum: 4 notes òbvies…

En el vídeo, que m’ha arribat a través d’una de les xarxes socials en
voga, els locutors informen dels moviments cap a l’emancipació nacional
que qualsevol observador una mica atent de l’actualitat pot constatar a
Catalunya d’uns mesos cap aquí; i ho fan amb el to neutre del
missatger, però s’hi capta també una certa sorpresa, la de l’informador
que ha descobert una novetat que pot convertir-se a més en una mina,
periodísticament parlant.
L’enfocament és periodístic, doncs, i per
tant dóna veu als partidaris i als contraris de les aspiracions
independentistes catalanes. Entre aquests últims hi ha quatre dels personatges
habituals en aquest debat, amb els mateixos quatre arguments de sempre,
tan sòlids com els murs d’un Exín Castillos:

—Albert Rivera: parla d’un suposat “anacronisme”, en temps d'”integració europea”, i del disbarat que seria segons ell la separació, des del punt de vista econòmic, perquè els set milions de catalans “necessiten” el mercat de 45 milions d’espanyols… ¿Que potser no els arriben productes d’altres parts del món, a Espanya? ¿Vol dir, l’Albert, que Espanya tancaria les seves fronteres als productes provinents de Catalunya, en el cas que una i altra estiguessin separades? ¿En què quedem, doncs? O no s’entén ni ell mateix, i no veu que es contradiu, o vol fer passar garsa per perdiu… I per això es va pendre la molèstia de crear un partit polític, déu n’hi do!…

—Francesc de Carreras: aquest encara té més delicte, perquè és professor de dret constitucional, i se suposa que sap llegir i que pot haver llegit una mica de llibres d’història, a més dels totxos de la carrera (o de les carreres, si en té més d’una). Què és això de “un sol poble sobirà”? El poble espanyol és “sobirà” sobre quin altre o quins altres? ¿I d’on ho ha tret que a Espanya, “com a qualsevol altre Estat del món”, no hi ha dret a l’autodeterminació? Primer s’hauria de canviar la Constitució, diu el senyor catedràtic… Ja ens la sabem, aquesta: per ser lliures, primer hauríem de refer la presó, que fos ben bonica i ben dissenyada, però sobretot que tingués la porta de la cel·la sense reixes i sense pany… Llàstima que el senyor alcaid, que no és idiota, no està pas disposat a moure ni un rajol, oi, benvolgut ciutadà espanyol Francesc de Carreras Serra?

—Francisco Caja, president de Convivencia Cívica Catalana: són, el president i la cosa presidida, com un acudit del TBO (d’aquella plana de novetats insòlites), però fan la mateixa gràcia que un gra al cul. Diu, el professor de filosofia (sic), que la “llengua principal” de Catalunya (perquè està parlant de Catalunya, amb dos pebrots!…) no pot ser substituïda per la minoritària, i que per tant no accepten (ell i allò que representa) l'”enginyeria lingüística” que la Generalitat aplica a la societat en general i a l’escola en particular… No diu, és clar, gràcies a quina “enginyeria lingüística” la llengua catalana, que no fa pas tant era no solament majoritària, a Catalunya, sinó l’ÚNICA llengua del país (i que continua essent-hi l’ÚNICA llengua PRÒPIA, i així serà sempre, si no aconsegueixen eliminar-la com alguns voldrien) va passar a ser “minoritària” i la castellana va passar a ser la “principal”. Allò del franquisme no va ser pas enginyeria lingüística, sinó espontània i alegre sociologia, oi, mestre?

—Albert Boadella: un corrent de pensament “malaltís”, diu (aquesta vegada en català, curiosament, a diferència dels altres tres), contra un altre de “sa”, la mentalitat tancada de la “tribu” catalana, de la “secta” que vol imposar fronteres versus la “mentalitat oberta”… espanyola! Sí, sí, nois: la mentalitat oberta (sic i resic!) és l’espanyola… ¿Quan se li va girar el cervell, a aquest individu? En qué lugar se enamoró de ti, Espanya? És incomprensible! No sé ni per què em molesto a parlar-ne, perquè és un putu cas perdut. Un dia deia, en Boadella, que el nacionalisme (el de la tribu catalana, és clar) és com un pet, i que els nacionalistes es complauen a ensumar-lo. És una imatge molt plàstica, perfecta, exacta, però aplicada a ell: és com un pet a l’ascensor, que els altres passatgers han d’evitar com sigui!

Amb dedicatòria per a tots quatre, però de manera especial per al barbut president de CCC (que amb la barba i les ulleres sembla un intel·lectual i tot), planto a continuació un article de l’odiat Salvador Sostres que parla, com no se sol fer, d’un aspecte concret de l’enginyeria lingüística que han aplicat al llarg del temps a aquest país els salvapàtries del país del costat:

«Per tancar el meu cicle d’articles sobre la immigració:
hi ha l’argument, deplorable des del meu punt de vista,
que Catalunya ha d’estar agraïda a la immigració
espanyola perquè van ser la mà d’obra
barata que aquest país va aprofitar per créixer
industrialment i per desenvolupar-se. 2 idees: la primera
és que la mà d’obra no fa els països,
ni les empreses. El que compta és el nervi, el talent,
la visió de negoci. La segona cosa, conseqüència
de la primera, és que la mà d’obra és
intercanviable, i que és igual si la teva minyona
és andalusa o és peruana. La teva minyona
serà sempre qui tingui més gana: i encara
que és descarnat dir-ho d’aquesta manera, és
evident que una senyora rica no frega calçotets a
7 euros l’hora.

»Bé, el que vull dir en definitiva és que Catalunya
si no hagués tingut immigració espanyola n’hauria
tingut d’austríaca o de portuguesa, d’albanesa o
de búlgara. I probablement ens hagués anat
millor. D’entrada perquè aquests països que
acabo d’anomenar saben què és passar gana,
no com els espanyols que quan tenen gana paren la mà
per al subsidi, el subsidi que ells en diuen solidaritat
i que jo crec que és una de les maneres més
al·lucinants que té Espanya d’atracar-nos.
I després un búlgar no hauria vingut a Catalunya
per dret de conquesta sinó a guanyar-se la vida.
I hauria vingut per fugir de la barbàrie, no per
exportar-la. Segurament hauria trobat una sort, i no un
genocidi, poder estudiar gratis en català i ara tindríem
un català més que estimaria aquest país,
li estaria agraït, i el defensaria amb ungles i dents
com es defensen les coses que estimes. I no un espanyol
incrustat sentint-se exclòs per la terrible amenaça
del nacionalisme intolerant. Mà d’obra? A mà
armada han vingut d’Espanya, com sempre, i així ens
ha anat».


[“Mà d’obra”, publicat a www.e-noticies.com el 2 de juliol del 2004]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*