L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Sol, solet (sols seran uns dinerets)

Deixa un comentari

sol-vent rajoll VW Pt

 

 

 

 

 

 

Translation (traducción):

[El flemático y a la par elegante Presidente de La Cosa, Dr. Mariano Rajoll Brell, guarnecido para la ocasiong (las castañas son castañas, y las calabazas son calabazas), aparece ante cámaras y micrófonos, a pecho descubierto (des de lo de Cataluña, al primer ministro le falta tiempo para recuperar ante la canayesca el tiempo perdido), para esplicar la última ocurrencia de su gabinete (con la inestimable alluda de sus amiguetes del íbex35)]

–El Impuesto del Sol , por decirlo asing, nos tiene que permitir seguir siendo un Gobierno “sol-viento”… [*]
–Pero… ¿y el impuesto sobre el viento?
–Eso queda para cuando hallamos obtenido la prósima inmensa minoría, o sea, para después de las eleciones del 20-D…

[*] licencia traslaticia (por “solvente”), ruda adaptaciong de un juego de palabras que en catalang suena genial; lost on translation, en definitiva (N. del T.)

Guió i dibus: Min

_________________________________________________

Translation into Peruan (traducción al peruano):

[El flemático y a la par elegante Presidente de La Cosa, Dr. Mariano Rajoll Brell, guarnecido para la ocasiong (las castañas son castañas, y las calabazas son calabazas), aparece ante cámaras y micrófonos, a pecho descubierto (des de lo de Cataluña, al primer ministro le falta tiempo para recuperar ante la canayesca el tiempo perdido), para esplicar la última ocurrencia de su gabinete (con la inestimable alluda de sus amiguetes del íbex35)]

–El Impuesto del Sol , por decirlo asing, nos tiene que permitir seguir siendo un Gobierno “sol-viento”… [*]
–Pero… ¿y el impuesto sobre el viento?
–Eso queda para cuando hallamos obtenido la prósima inmensa minoría, o sea, para después de las eleciones del 20-D…

[*] licencia traslaticia (por “solvente”), ruda adaptaciong de un juego de palabras que en catalang suena genial; lost on translation, en definitiva (N. del T.)
Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 30 d'octubre de 2015 per mininu

Orchestral manoeuvres in the dark

Deixa un comentari

clavegueresinwork VW

 

 

 

 

Translation (traducción):

[En estos últimos tiempos se habla, se dice, se rumorea acerca de una supuesta actividad cuasi clandestina, vamos a decir, en el Sistema de Alcantariyado del Estado, pero lo cierto es que de la misma no se tiene otra constancia que la de esta lamentable sicofonía azjunta…]

–Asina pues, todos de acuerdo: el Día D se presentan los números de la Guardia Civil, embozados con pasamontañas y tal, a registrar todo lo registrable, ordenadores, faxes, teletipos, cartas…, y vosotros, ¡¡al loro!!, a firmarlo todo sin perder detaye, ¿estamos?!

–Ok, ok, ¡adelante!

-Tranquilo, jefe, vamos a montar un poyo que se va a cagar la burra…!

 

Guió i dibus: Min

________________________________________________

 

Translation into Nicaraguan (traducción al nicaragüense):

[En estos últimos tiempos se habla, se dice, se rumorea acerca de una supuesta actividad cuasi clandestina, vamos a decir, en el Sistema de Alcantariyado del Estado, pero lo cierto es que de la misma no se tiene otra constancia que la de esta lamentable sicofonía azjunta…]

–Asina pues, todos de acuerdo: el Día D se presentan los números de la Guardia Civil, embozados con pasamontañas y tal, a registrar todo lo registrable, ordenadores, faxes, teletipos, cartas…, y vosotros, ¡¡al loro!!, a firmarlo todo sin perder detaye, ¿estamos?!

–Ok, ok, ¡adelante!

–Tranquilo, jefe, vamos a montar un poyo que se va a cagar la burra…!

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 29 d'octubre de 2015 per mininu

Les raons d’Iñaki Anasagasti

Deixa un comentari

IñakiAnasagasti

Es diu que el nacionalisme català havia estat durant anys i panys pendent del nacionalisme basc, amb una atenció manifesta –que ranejava la fascinació badoca– per la determinació (deixem-ho en aquest substantiu) amb què aquest plantejava les seves reivindicacions davant l’inveterat i cuirassat centralisme madrileny, davant l’ultranacionalisme espanyol de les elits madrilenyes, dit sense embuts.

A grans trets, això era així (deixem de banda l’espinosa qüestió de la violència, l’estèril i estúpida via de la violència etarra, que ha mort ella mateixa d’inanició després de fer una llarga llista de víctimes mortals i de fer perdre el temps i les oportunitats als nacionalismes no castellans, inclòs per tant el català), però és constatable que d’un temps cap aquí, a mesura que el procés català d’emancipació ha anat avançant, amb ziga-zagues però cada cop més decidit, i sense perdre mai les formes escrupolosament democràtiques i populars, aquell interès ha canviat de direcció, i ara veiem augmentar les expressions d’admiració (en el sentit de sorpresa, però també en l’altre), d’empatia i de solidaritat, ni que sigui just en el pla literari.

No cal dir que hi ajuda la barrabassada contínua amb què el govern castellà de Rajoy i els seus boys afronta el “desafiament català” (que, ves per on, deixarà aviat de tenir el sentit que li dóna la Caverna per prendre el seu sentit més literal), per bé que sembla que l’evidència de moment només ha obert els ulls a l’intel·lectualitat basca. Pel que fa a l’espanyola, ni hi és ni se l’espera, però tant se val, se la poden confitar. Quedem-nos amb això, amb l’opinió, per exemple, de l’antic diputat i dirigent històric del Partit Nacionalista Basc iñaki Anasagasti, que s’ha expressat en dos escrits recents sobre el moment que viu Catalunya:

«Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuvieran seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47 euros y por cada catalán sólo de 5 euros?

¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico, como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año les roben 20 mil millones de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno?

¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de El Prat se inviertan 300 millones en el de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya, ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20 kilómetros de autovías, mientras que en Madrid se hayan terminado cerca de 900 en idéntico periodo?

¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual, pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que han sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316 euros por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198 por andaluz, 894 por madrileño, 574 por aragonés y 407 por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?

Con la dependencia de Catalunya con respecto a España, los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes, están perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Están perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a sus hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural, pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional».

L’altre article que dèiem, i que no hauria de caure en sac foradat, apareixia pocs dies després del primer, en el blog del mateix polític basc, amb un títol prou explícit: “Delenda est Artur Mas”, i fa com segueix:

«Artur Mas tiene que ser destruido. Parece una catilinaria platoniana tras las elecciones del domingo en Catalunya.

Madrid no le soporta ni puede admitir que quiso negociar con Rajoy tras la sentencia del Tribunal Constitucional y del cepillado estatutario y en Moncloa no quisieron.

Mas tiene que ser destruido porque representa no solo la legitimidad de una victoria, aunque sea pírrica, sino porque es la persona que mejor representa en este momento la Catalunya reivindicativa.

Mas tiene que ser destruido porque la prensa, la radio y la televisión de derechas y de no derechas, de la Madrid cavernaria, sencillamente, de medios españoles consideran que es el enemigo a batir. Sin Más todo se queda en una radicalidad peligrosa que asustaría al catalán medio.

Mas tiene que ser destruido por grupos de ultra izquierda catalana porque si no creen en Europa, ¿cómo van a creer en un europeísta como Mas?

Mas ha de ser destruido porque, como dijo Cánovas de Sabino Arana, “la tranquilidad de la patria bien vale la vida de un hombre”.

Y Mas ha de ser destruido porque su liderazgo es el que puede hacer a Catalunya más fuerte, y más ella.

Por todo esto Artur Mas tiene que ser arrumbado. Lo malo es que algunos catalanes también lo crean y cargándoselo hipotequen su futuro.

Por eso Mas tiene que seguir pedaleando.

Y muy fuerte».

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 17 d'octubre de 2015 per mininu

Uns quants jutges d’un jutjat…

Deixa un comentari

jutges indepes VW Pt

 

 

 

 

Translation (traducción):

[Un par de sujetos de difícil identificación y de siniestra calaña manosean con ademán nervioso un libro de cuentas de sospechosas tapas negras, seguramente con inconfesables intenciones. La escena transcurre bajo el único foco de una humilde bombiya de 220 vatios]

–Entonces… ¿cuántos jueces independientes nos quedan en nómina?
–Hummmm… dos, pero uno se ha vuelto independentista, de repente, y el otro ha dicho que estará ilocalizable sine die

 

Guió i dibus: Min

________________________________________________

Translation into Colombian (traducción al colombiano):

[Un par de sujetos de difícil identificación y de siniestra calaña manosean con ademán nervioso un libro de cuentas de sospechosas tapas negras, seguramente con inconfesables intenciones. La escena transcurre bajo el único foco de una humilde bombiya de 220 vatios]

–Entonces… ¿cuántos jueces independientes nos quedan en nómina?
–Hummmm… dos, pero uno se ha vuelto independentista, de repente, y el otro ha dicho que estará ilocalizable sine die

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 14 d'octubre de 2015 per mininu

Les raons de Gabriel Rufián

Deixa un comentari

Vaig arribar a les (transcendentals) eleccions del 27-S extenuat, completament fart d’haver hagut d’aguantar tant de temps –i especialment l’últim tram, del 2006 cap aquí– els cabalosos i escandalosos rius de porqueria procedents del centre peninsular, i em vaig dir que aquella era l’última vegada que votava en el marc de la mentida podrida, infecta i patètica de l’Espanya de les autonomies. Però…

El cas és, però, que d’aquella data ençà han sortit veus al·legant la conveniència, o la necessitat, més ben dit, de confegir una llista unitària, a la manera de Junts pel Sí, per presentar-se a Madrid a defensar l’argumentari de la secessió davant els il·lustres nassos de ses senyories espanyoles, les mateixes que fins ara han fet com si sentissin ploure i reduint el problema a la persona d’Artur Mas –i la “solució” a la defenestració del Molt Honorable per la via judicial–, i per impossibilitar que l’absència de forces catalanes deixés en mans de les castellanes la possibilitat de fer més difícils encara les coses, fins a obturar la via d’escapament, en la pròxima legislatura de la Cambra dels Diputats, la que ens ha de veure marxar amb bon vent i barca nova. GR2

Entre les veus autoritzades que s’han manifestat en aquest sentit, una de les més destacades, i contundents, és la de Gabriel Rufián, membre de l’associació de catalans castellanoparlants per la independència Súmate (que algun dia se li haurà de fer un reconeixement oficial en tota regla) i de l’ANC. Des de les tertúlies (en terra hostil: a les televisions espanyoles on tothom dispara en la mateixa direcció, contra els nans irredempts de Catalunya), des del Twitter, des del FaceBook, des de Súmate, naturalment, i des d’on sigui, aquest xicot està fent una feina impagable a favor del procés de llibertat nacional. La seva última aportació consisteix en una llista de 15 raons per presentar-se a Madrid amb una sola força unitària i una sola veu, alta i clara, a fer visibles definitivament les nostres cartes (guanyadores). Heus-les aquí:

Motius per presentar-se a les eleccions espanyoles

 1) No regalar el relat polític i mediàtic del que passa a Catalunya a l’unionisme més reaccionari i al nou felipisme, encarnat en Ciudadanos i Podemos.

2) No regalar la imatge de Catalunya a Albert Rivera.

3) Visualitzar una de les eines més poderoses de l’independentisme: l’independentisme inequívocament castellà.

4) Aprofitar l’oportunitat històrica de conformar una candidatura que acabi sent una delegació diplomàtica de bon veïnatge al Congrés, que expliqui diàriament i exclusivament el procés d’autodeterminació català.

5) Ocupar plenament un espai mediàtic fins ara vetat en les televisions generalistes de l’estat espanyol i poder arribar més lluny i a més gent.

6) Interpel·lar directament, a casa seva i amb claredat diàfana, el PPSOE, màxims responsables de la regressió democràtica, econòmica i social existent.

7) Passats els mesos establerts dins del full de ruta independentista (en plena legislatura espanyola) i una vegada declarada la independència, visualitzar la imatge d’uns escons buits, abandonats per una delegació que ja haurà complert amb la seva funció.

8) Contrarestar mitjançant un discurs inequívocament social i més valent que mai el missatge ambigu i tebi de Podemos, que voldrà ocupar l’espai del PSC.

9) Tornar a reflectir un país en una llista política i no fer una llista política de país.

10) Conformar una candidatura d’unitat popular real, un grup de gent de tots i per a tots, que des de l’esquerra aglutini l’activisme social, el socialisme, el sindicalisme,  la socialdemocràcia i fins i tot la democràcia cristiana més social, i que comparteixi un eix comú: la decència.

11) Reforçar nous lideratges, nous discursos i noves hegemonies.

12) Visualitzar mitjançant suports puntuals a l’esquerra de l’estat espanyol i independentistes de la resta de nacions de l’estat, que des de Catalunya, com sempre ha succeït, es vol el millor per als pobles que conformen aquest estat.

13) Liderar quan sigui necessari des de les institucions del país veí, mitjançant coratge i gosadia, un procés que serà complicat però enormement il·lusionant.

14) Amb tota la humilitat de la qual siguem capaços però amb tota la determinació també, intentar inspirar a la resta de pobles del món que se sentin nació.

15) Dir a tothora i a tot arreu que Catalunya és i serà una República independent.

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 13 d'octubre de 2015 per mininu

Primitiva però generosa

Deixa un comentari

primitiva VW Pt

 

 

 

 

 

Translation (traducción):

[La Primitiva parte y reparte, independientemente de la región de España de qué se trate. No hall más que ver la ilustración azjunta, donde el premio gordo recalló en un ciudadano del noreste peninsular]

–¡Por Dios bendito! ¿Qué es lo que te ha acaecido, muchacho?
–Pues nada…, que me tocó la Primitiva…
–¡Valla mala suerte la tulla, amigo!…

 

Guió i dibus: Min

_________________________________________________

Translation into Panamanian (traducción al panameño):

[La Primitiva parte y reparte, independientemente de la región de España de qué se trate. No hall más que ver la ilustración azjunta, donde el premio gordo recalló en un ciudadano del noreste peninsular]

–¡Por Dios bendito! ¿Qué es lo que te ha acaecido, muchacho?
–Pues nada…, que me tocó la Primitiva…
–¡Valla mala suerte la tulla, amigo!…

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 12 d'octubre de 2015 per mininu

Vendaval unionista

Deixa un comentari

la burra no hi veu VW Pt

 

 

 

 

 

Translation (traducción):

[Después de las elecciones autonómicas, sólo autonómicas y nada más que autonómicas del 27-S en Cataluña, un ciudadano español, y por lo tanto no nacionalista, y otro catalang y separatista (todavía quedan, pero ya van siendo menos) hacen la valoración de los resultados, cada cual subido encima del respectivo montong de votos]

–El independentismo ha perdido, rotunda y clarisísimamente…
–Pero bueno, ¿es que no tienes ojos en la cara o qué?!!…, ¿cómo puedes decir semejante sandez, y con esta pachorra, amigo?
–Porque España siempre gana, neng, como la banca!
–(No hall tu tía…, la burra no quiere bever!)

Guió i dibus: Min

______________________________________________

Translation into Canarian (traducción al canario):

[Después de las elecciones autonómicas, sólo autonómicas y nada más que autonómicas del 27-S en Cataluña, un ciudadano español, y por lo tanto no nacionalista, y otro catalang y separatista (todavía quedan, pero ya van siendo menos) hacen la valoración de los resultados, cada cual subido encima del respectivo montong de votos]

–El independentismo ha perdido, rotunda y clarisísimamente…
–Pero bueno, ¿es que no tienes ojos en la cara o qué?!!…, ¿cómo puedes decir semejante sandez, y con esta pachorra, amigo?
–Porque España siempre gana, neng, como la banca!
–(No hall tu tía…, la burra no quiere bever!)

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 4 d'octubre de 2015 per mininu