“Mas ja s’ha equivocat una vegada, ja se l’hi ha suspès [la consulta] una vegada. Que no torni a fer el ridícul. Que no es pensi que per convocar [el “simulacre” de consulta] un dia abans del 9-N, el govern d’Espanya no actuarà (…) De moment, el que ja es pot impugnar és la voluntat d’actuar amb frau de llei. El govern d’Espanya no permetrà que Mas es rigui de la llei, dels catalans i de tots els espanyols”
Alícia Sánchez-Camacho, criada para todo del PPC
[Comentari de text:
La presidenta del PP de Catalunya i correveidile del PP d’Espanya, que parla amb l’amplitud de recursos i l’agudesa d’una cotorra, a vegades, escoltant-la, hom no pot menys que preguntar-se si s’escolta ella mateixa, perquè va de pico de oro de l’unionisme català (i en castellà quasi sempre, des que li ha sortit competència en el sector), però en realitat confegeix un discurs més que deficient, tant per allò que diu, o vol dir, com per la manera (també sintàctica) com embasta el seu discurs.
Aquests fragments són trets de la premsa d’avui mateix, quan la presidenta regional del PP ha sortit a advertir/distorsionar/amenaçar a propòsit de la volada que està agafant el nou format del 9-N, que la corresponsal de Blanes i els seus es pensaven que no passaria de ser una costellada, la versió suposadament descafeïnada de la consulta que el TC va deixar en suspens sine die:
<Després de reunir-se amb la direcció del PPC, Sánchez-Camacho ha afirmat que la formació creu que “cada dia que passa es donen més motius” per impugnar el procés participatiu anunciat pel president de la Generalitat per al 9-N. “No pot convertir-se en un referèndum encobert, en un frau de llei i en un frau a la democràcia impulsat des de la parcialitat i el partidisme”, ha sentenciat, tot afegint que tal i com s’està plantejant el nou 9-N “aniria en contra de la suspensió del TC i podria ser impugnat, cosa que no descartem”.
Segons la líder popular, les “similituds” amb la consulta ja suspesa són “evidents” i cada dia n’hi ha més. “Les paperetes i les urnes són les mateixes, comprades amb els diners del 9-N, canvien el nom a la campanya però és la mateixa, i l’objectiu és confondre la ciutadania perquè aquest seria un referèndum simulat”, ha detallat. A més, Sánchez-Camacho considera que una possible convocatòria formal per part del president signada un o dos dies abans del 9-N suposaria un “element decisiu”. “Si es produeix la convocatòria es constatarà el frau de llei. Si es confirma l’evidència que estan intentant fer actes il·legals, el fals 9-N, el simulacre, serà frau de llei i no té garanties democràtiques. Per tant, no es descarta que sigui clarament impugnable”, ha sentenciat>.
Aquest gavadal de frases atropellades, les més pintoresques de les quals he subratllat gentilment, és molt fàcil de traduir i de resumir: el PP està disposat a reprimir fins al final la veu dels catalans. Ho diu, per boca de la corresponsal del PPC, Don Tancredo de la Moncloa, en nom del Cervell de la Faes, està perfectament entès. Aquesta és tota l’estratègia que tenen, i aquesta és tota la perspectiva de futur que ofereixen: cap. Ja veurem fins on aguanten, amb aquestes pinces d’estendre roba, la bandera amb què s’embolcallen, com fa l’Alícia de la franquícia a la foto adjunta. Tanmateix, a tan esforçada escudera i als seus caps dedico aquests delicats versos (inspirats, curiosament, en la música de l’Himo nacional d’Espanya, que com tothom sap no té lletra ni hi ha manera que ningú n’hi trobi una de passable):
“Reprimamos, / somos los putos amos / de la Represióóón! / Vamos a reprimiiiir! / Y ya puestos mejoramos / la Santa Inquisición / con la Costitución / que nos dio el buen Diooos.
“No nos callamos, / hacemos callar / a los canallas / que rompen la Unidaaad…
“Reprimamos, / que nunca nos cansamos / desta actividaaad. / Viva la autoridaaad! / Viva la Paaatria, / que viva el Rey, / que viva el Orden y viva la Leeeeeeey!”
________________________________________________
ps: En aquest blog parlem de tant en tant de la senyora ASC, segurament més del que caldria, i és així bàsicament perquè li tinc mania. Però em pregunto per quins set sous surt cada dos per tres per tots els mitjans, d’aquí i d’allà, si és la representant d’un partit que a Catalunya té la quota electoral que té, i que amb tota probabilitat no pararà de disminuir…
