L'Hereu Riera

Translation (traducción):

[En La Masia, la fábrica de talentos azulgranas, los chavalines se lo pasan pipa viendo por la tele como un jugador de la casa como ellos, pequeñito pero grande, grande, no se cansa de pulverizar récord tras récord…, y casi sin despeinarse (y sin necesidad de usar gomina, no como otros…)]

—¡GOL! ¡GOOOL!! ¡GOOOOOOOOL DEL PEQUEÑÍN MÁÁÁÁS GRANDIOSOOOOOOOOOOO!!!

Guió i dibus: Min

[_{Dedicat a la Sílvia i en Toni,
megafans d’en Leo}]
 

Translation into Argentinian (traducción al argentino):

[En La Masia, la fábrica de talentos azulgranas, los chavalines se lo pasan pipa viendo por la tele como un jugador de la casa como ellos, pequeñito pero grande, grande, no se cansa de pulverizar récord tras récord…, y casi sin despeinarse (y sin necesidad de usar gomina, no como otros…)]

—¡GOL! ¡GOOOL!! ¡GOOOOOOOOL DEL PEQUEÑÍN MÁÁÁÁS GRANDIOSOOOOOOOOOOO!!!
 

Mira a càmera, tresor,
que és emocionant
aguantar l’embat
dels teus ulls,
negres com el carbó,
i sortir-ne viu!

 

21 d’octubre de 2013, dl

Calma total. Em llevo que en Jan i en Quico surten de l’hotel amb la pick-up d’en Daniel, conduïda pel seu nano (un marrec de 14 anys!), cap a la muntanya on viu una família amb una nena de només tres anys que es va cremar les cames quan tenia mesos. En Jan, que va passar de molt jove per l’experiència terrorífica de rebre de ple una deflagració de productes inflamables, al magatzem de l’empresa on treballava, ha convertit la seva supervivència (miraculosa, se’n pot dir, sense exagerar gens) en una activitat militant, invertint part del seu temps a favor de les persones que han patit també cremades, per ajudar-los a superar les seqüeles de l’accident.
Mentre en Jan parla amb la mare de la nena, mitjançant la María, que fa novament d’intèrpret, i en Quico pren fotos perquè més tard els metges puguin valorar les cames ferides, a baix a Aguacatán la vila va despertant. A mig matí apareixen don Vito i la Raquel, amb les noies, i esmorzem ous ferrats i torrades, fets amb una graella de carbó vegetal de la Graciela, la mestressa. Aquí cuinen amb mantega, no pas amb oli (que és un luxe, i el d’oliva un luxe oriental), però la meva truita ha quedat boníssima. Com si haguessin ensumat l’olor de menjar, arriben puntuals com un rellotge suís en Quico i en Jan, i ja hi som tots a endrapar.
Al cap d’una llarga estona de mandrejar, sortim tota la colla, menys en Tano i l’Angélica, al Parque, a beure birra. Si més no, hi ha l’espectacle de la gent, que no cessa. L’activitat és mínima, però, perquè avui és dia feriado, això és, de festa, per l’aniversari de la Revolució de 1944, que com que va caure en diumenge, ahir no es va poder celebrar com calia…
 

Al llarg del dia en Jan es va assabentant, a còpia de trucades de mòbil (aquí a Guatemala van tirades de preu, i a damunt les dues empreses de telefonia, Tigo i Movistar, es reparteixen els dies de la setmana per fer ofertes als potencials clients), de l’estat de la reparació del bus. Sembla que s’ha progressat: els mecànics, a Huehuetenango, han trobat espàrrecs de substitució per collar la roda posterior avariada, però s’hauran de tornejar, i doncs això vol dir que ens hem de quedar com a mínim un dia més a Aguacatán.
Demà aprofitarem per anar a algun bareto a veure el Milan-Barça de la Xampinyons Lig. Àngela Maria!, no hi ha mal que per bé no vingui…
___________________________________

nb: Resulta que la que passava per ser la birra nacional, la Gallo, “orgullo de los chapines [guatemalencs] de corazón”, ha deixat de ser-ho, perquè l’ha adquirit una empresa mexicana. I nosaltres, que havíem trobat la nostra cervesa, i que ens la bevíem amb tant d’orgull, cagumtot! (Aquesta és més estàndard, diguéssim, que l’altra, la Brahva, un xic massa lleugera, pel nostre gust). Suposo que el que ha passat aquí és una mica com a Catalunya amb la popular Sant Miquel, la San Miguel, que de sempre s’havia fabricat a Lleida i que ha passat a mans del fabricant de la madrilenya Mahou, si ho tinc ben entès… Pel que es veu, l’emprenyada, a Guatemala, ha sigut de consideració.
 +
Per conèixer les activitats de l’Associació d’Afectats per Cremades de Catalunya, podeu fer un cop d’ull a la seva plana web: Kreamics.
 

Translation (traducción):

[Un lector de periódicos se sorprende al leer un titular, pero no por inesperado (el titular), sino por todo lo contrario]

—”ESPAÑA ES UN ESTADO DE DERECHO DE CONQUISTA”

—(¡Vaya por Dios, justo lo que andaba pensando!… Me lo ha sacado de la boca!!)

Guió i dibus: Min

Translation into Peruan (traducción al peruano):

[Un lector de periódicos se sorprende al leer un titular, pero no por inesperado (el titular), sino por todo lo contrario]

—”ESPAÑA ES UN ESTADO DE DERECHO DE CONQUISTA”

—(¡Vaya por Dios, justo lo que andaba pensando!… Me lo ha sacado de la boca!!)
 

Translation (traducción):

[El Gran Conducator del Partido Socialista Confederalizante se asoma a la ventana-na-na de su lindo autoómnibus, y aun estando éste al borde del overbukin, invita generosamente al señor Mas, que pasaba por allí, a dar un paseíto en busca de un lugar confortable bajo el sol español. Pero el presidentecillo regional, altivo y desengradecido, rechaza la oferta irresponsablemente]

—Señor Mas, cambie de rumbo ya, y súbase al autoembuste del PSC, vamos, no sea cabezota…!
—Gracias, Pedrín, pero no te canses, que la marcha a pie me va de perlas…

Guió i dibus: Min
  

Translation into Colombian (traducción al colombiano):

[El Gran Conducator del Partido Socialista Confederalizante se asoma a la ventana-na-na de su lindo autoómnibus, y aun estando éste al borde del overbukin, invita generosamente al señor Mas, que pasaba por allí, a dar un paseíto en busca de un lugar confortable bajo el sol español. Pero el presidentecillo regional, altivo y desengradecido, rechaza la oferta irresponsablemente]

—Señor Mas, cambie de rumbo ya, y súbase al autoembuste del PSC, vamos, no sea cabezota…!
—Gracias, Pedrín, pero no te canses, que la marcha a pie me va de perlas…
  

Translation (traducción):

[Un simple guía turístico, aunque licenciado en antropología, nos muestra el nivel esacto hasta el que bajó la celebrada chistocracia española en el día del Señor de 25 de Marzo de 2014, cuando el TAC, Tribunal Anticatalán Constitucional, emitió en solemne y unánime declaración (sin réplica posible) la abracadabrante anulación de una declaración política, es decir, de una intención. Y todo ello mientras aún resonaban los (hipócritas) ecos de bellas palabras como diálogo, paz y concordia escuchadas en el sepelio del Gran Negociador, don Adolfo Suárez y González]

—Hasta aquí abajo llegó a llegar la chistocracia española, en el señalado día 25 de Marzo de 2014, martes, de imperecedera memoria…

Guió i dibus: Min
  

Translation into Hondurian (traducción al hondureño):

[Un simple guía turístico, aunque licenciado en antropología, nos muestra el nivel esacto hasta el que bajó la celebrada chistocracia española el día del Señor de 25 de Marzo de 2014, cuando el TAC, Tribunal Anticatalán Constitucional, emitió en solemne y unánime declaración (sin réplica posible) la abracadabrante anulación de una declaración política, es decir, de una intención. Y todo ello mientras aún resonaban los (hipócritas) ecos de bellas palabras como diálogo, paz y concordia escuchadas en el sepelio del Gran Negociador, don Adolfo Suárez y González]

—Hasta aquí abajo llegó a llegar la chistocracia española, en el señalado día 25 de Marzo de 2014, martes, de imperecedera memoria…
  

Translation (traducción):

[Un profesional de la crispación tertuliana se ofrece a si mismo como voluntarioso señuelo para recibir del separatismo anónimo el primer dardo, huevazo, escupitajo, pedrada o similar, de modo y manera que el Orden y la Ley vigentes tengan donde agarrarse para sacar a pasear a la Fuerza. Pero de momento no hay suerte y no le echan ni un triste tomate podrido, al pobre muchacho, ni siquiera con la bonita diana toscamente pintada justo detrás de su cabezota…]

—No es para provocar, pero si alguien aquí es ojeto de violencia y sale agredido, ni que sea con un ojo a la virulé, toda la culpa va a ser de la ANC, y concretamente de su presidenta, por supuestísimo… El que avisa no es traidor!…

Guió i dibus: Min

Translation into Puerto Rican (traducción al portorriqueño):

[Un profesional de la crispación tertuliana se ofrece a si mismo como voluntarioso señuelo para recibir del separatismo anónimo el primer dardo, huevazo, escupitajo, pedrada o similar, de modo y manera que el Orden y la Ley vigentes tengan donde agarrarse para sacar a pasear a la Fuerza. Pero de momento no hay suerte y no le echan ni un triste tomate podrido, al pobre muchacho, ni siquiera con la bonita diana toscamente pintada justo detrás de su cabezota…]

—No es para provocar, pero si alguien aquí es ojeto de violencia y sale agredido, ni que sea con un ojo a la virulé, toda la culpa va a ser de la ANC, y concretamente de su presidenta, por supuestísimo… El que avisa no es traidor!…
 

Translation (traducción):

[Una colla de mindundis (algo peculiares, por qué no decirlo) acuden a toda marcha al concierto que da un grupo de moda en la localidad. Al llegar tarde, como es costumbre en ellos, escuchan de lejos ya las primeras notas de una popular y relativamente antigua canción del supergrupo, con la que éste empieza a dar caña a tope]

—”TODOS LOS RAROS FUIMOS AL CONCIEERTOOOOO, / YOIBA OBLIGADO, TÚEN EXTASÍÍÍÍS, / MEDIAHORA ANTES INVADIMOS EL MEETROOOOO…”

—¡Aprisa, vamos, que ya empiezan!!

Guió i dibus: Min

(_{Dedicat a la Raquel B, fan nàmber uan dels LOL})

Translation (traducción):

[Una colla de mindundis (algo peculiares, por qué no decirlo) acuden a toda marcha al concierto que da un grupo de moda en la localidad. Al llegar tarde, como es costumbre en ellos, escuchan de lejos ya las primeras notas de una popular y relativamente antigua canción del supergrupo, con la que éste empieza a dar caña a tope]

—”TODOS LOS RAROS FUIMOS AL CONCIEERTOOOOO, / YOIBA OBLIGADO, TÚEN EXTASÍÍÍÍS, / MEDIAHORA ANTES INVADIMOS EL MEETROOOOO…”

—¡Aprisa, vamos, que ya empiezan!!
 

Translation (traducción):

[Viendo el ésito de las fuerzas expeditivas de un magnate de la política enrolado en lo que sería la Federación de Viejos Imperios en Plan Moderno (FVIPM), el presidente de las Españas, Dr Mariano Rioja, se apresura a llamarle (usando el teléfono rojo, a la antigua usanza) por si un acaso tuviera o tuviese Él que retrotraer a lo moderno a una tribu peninsular díscola y atrasada que se emperra en sus cosas]

—¿Qué passsa, Vladimir?!, ¿como estás, campeong? Oyes, amigo, estoy flipando del modo como has solucionado en un plis-plas lo de Crimea…, Krimea, sí!  ¿Qué te parece si quedamos y me lo cuentas tomando un café, por si acaso me hiciera o hiciese falta tomarte de ejemplo… ¿Ves por dónde voy?… ¿Lo de la Constitución? Sí, bueno, ya tú sabes, esto es de quita y pon, jeje!… Vaaale, továrich, de acuerdo. Salud!!

Guió i dibus: Min
 

Translation into Argentinian (traducción al argentino):

[Viendo el ésito de las fuerzas expeditivas de un magnate de la política enrolado en lo que sería la Federación de Viejos Imperios en Plan Moderno (FVIPM), el presidente de las Españas, Dr Mariano Rioja, se apresura a llamarle (usando el teléfono rojo, a la antigua usanza) por si un acaso tuviera o tuviese Él que retrotraer a lo moderno a una tribu peninsular díscola y atrasada que se emperra en sus cosas]

—¿Qué passsa, Vladimir?!, ¿como estás, campeong? Oyes, amigo, estoy flipando del modo como has solucionado en un plis-plas lo de Crimea…, Krimea, sí!  ¿Qué te parece si quedamos y me lo cuentas tomando un café, por si acaso me hiciera o hiciese falta tomarte de ejemplo… ¿Ves por dónde voy?… ¿Lo de la Constitución? Sí, bueno, ya tú sabes, esto es de quita y pon, jeje! Vaaale, továrich, de acuerdo. Salud!!
  

20 d’octubre de 2013, dg

69è Aniversari de la Revolución de 1944.
Me n’ha fet adonar l’Angelina, al Parque, on ens ha trobat fent el cafè matinal. Ella anava a mercat (vestida amb pantalons i camisa, per cert, en comptes del tradicional corte), però abans hem estat una estona xerrant. És diumenge, és festiu, i no hi ha pressa, i menys nosaltres, que a més d’anar de guiris tenim el bus a la UVI, ja veurem per quants dies.
En Jan, que només de llevar-se ja ha posat mans a la feina per veure com es pot reparar, el nostre magnífic i estrenu Ford, ha quedat amb en Daniel, un aguacatenc que té un servei de taxis i que havia estat el primer conductor del bus, per anar amb un mecànic a mirar l’abast de l’avaria.
Avui estem convidats a dinar a ca la María, la secretària de l’Associació, que viu unes quantes cuadras més avall del Parque. Fot una calor de nassos, però ens hi arribem a peu, xino-xano, buscant les ombres.
La casa, que és allargada, té un pati molt acollidor, i al fons una peça amb parets de fusta d’on surt fum i una oloreta molt bona. Les dones, la mestressa de la casa i les dues mestres de l’Escuelita, que tornen a anar abillades amb les seves faldilles de sempre, estan preparant, amb foc a terra, una abundosa olla de caldo que hi canten els àngels. Ens el cruspim amb uns bols de terrissa que fan un pam de fondo (hi pesquem cadascun dels comensals un tall de pollastre i una panotxa de blat de moro: això és un àpat potent!), en una taula parada al llarg de la paret ombrejada de la casa, sota el porxo. Davant meu hi tinc la mare de la María, una velleta venerable que fa cara de bona persona com ella, o més. No és gaire xerraire, i mentre mengem l’espio una mica, observant-li les faccions, tan treballades pel temps, i penso quantes en deu haver vist, tots aquests anys i en aquest país tan bonic com dur…
  

Havent dinat en Tano, que té sortides d’aquestes, em diu que em tregui la son de les orelles, que agafi el llapis i que retrati les dones, però jo demano clemència, amb l’excusa que són molt guapes i no voldria cagar-la. Quedem que queda pendent.
En comptes d’això, agafo un full del diari que parla de la Revolución de Octubre i faig un avió de paper, per entretenir els nanos de la María, la Jessica, molt bonica, i en Henry, que ja el coneixia de l’Escuelita, d’on és alumne, però a penes hi havia xerrat. L’invent té èxit, i al cap d’un moment tenim muntat sobre la taula tot un taller de papiroflèxia (haha!), amb una estesa de papers impressionant, amb les mestres també engrescades fent avions, i fent-los volar els marrecs de la casa i uns del barri que han vingut fa estona.
Durant la sobretaula algú ha tret el tema del “Maestro Fermin”, un personatge de la ràdio local que reparteix benediccions, consells i remeis a la seva parròquia, que deu ser nombrosa, perquè té un ajudant i tot, l’Hermano Felipe; i a partir d’ara un competidor, que sóc jo: l’altre “Maestro Fermin”. Em temo que aquesta tarda he rebut el bateig aguacateco…
Hem tornat calmosament a l’hotel per un carrer secundari, molt tranquil, saludant els veïns que paraven la fresca, i al porxo hem fet una llarga tertúlia fins ben entrat el vespre.
El bus és al taller, i demà serà per tant un nou dia de relax, que no sobrarà pas, després dels dos que acabem de viure.
Els carrers, a la llum dels fanals, tornen a aparèixer plens de papers, bosses de plàstic, peles de fruita, fruites macades, ampolles buides…, testimonis esparracats del mercat, tal com els vam trobar diumenge passat. Avui fa una setmana justa que vam arribar a Aguacatán.
  

Translation (traducción):

[Después de habérsela metido doblada en la cuestión de proteger a los pobres niños catalanes con derecho a ser educados en monolingüe, el ministro de Heducación, Españolización y Doctrina Una y Trina, reunido con la consejera del ramo del minigobierno catalang, exhibe sus atributos legales para obligarla a pagar el transporte a los referidos niños que queden desprotegidos ante la amenaza lingüística catalana en sus respectivas escuelas]

—Dígame, señor Ministro: ¿Cómo piensa Ud. salir de esta bonita habitación, teniendo en cuenta el enorme volumen de sus cataplines?
—Pues muy fàcil, querida consellera: Voy a mandar que ensanchen el marco de la puerta, cargando a la cuenta del Gobierno de Ud. la factura de las obras, por supuesto…!

Guió i dibus: Min
  

Translation into Equatorian (traducción al ecuatoriano):

[Después de habérsela metido doblada en la cuestión de proteger a los pobres niños catalanes con derecho a ser educados en monolingüe, el ministro de Heducación, Españolización y Doctrina Una y Trina, reunido con la consejera del ramo del minigobierno catalang, exhibe sus atributos legales para obligarla a pagar el transporte a los referidos niños que queden desprotegidos ante la amenaza lingüística catalana en sus respectivas escuelas]

—Dígame, señor Ministro: ¿Cómo piensa Ud. salir de esta bonita habitación, teniendo en cuenta el enorme volumen de sus cataplines?
—Pues muy fàcil, querida consellera: Voy a mandar que ensanchen el marco de la puerta, cargando a la cuenta del Gobierno de Ud. la factura de las obras, por supuesto…!
  

Translation (traducción):

[Rebosante de felicidad, el interiorista superministro de Exteriores del Gobierno de la Noción comenta con un compañero de partido sus últimas hazañas en el ancho campo de la diplomacia europea, que nuestro hombre domina a placer]

—Pues sí, querido amigo, estoy contento porque por fin se ha dado el caso en Europa de una secesión ilegal, ésta de Crimea, que he podido equiparar pública y totalmente con la que pretenden Mas y algun loco más en Cataluña!…
—Sí, ya se te ve como muy entusiasmado…. Pero, ¿y este saco de patatas que llevas arrastrando tras de ti?
—Buenooo, es para cuando tenga que comerme con patatas chips estas declaraciones…, que los rusos son muy suyos, también te lo digo..!

Guió i dibus: Min
  

Translation into Salvadorian (traducción al salvadoreño):

[Rebosante de felicidad, el interiorista superministro de Exteriores del Gobierno de la Noción comenta con un compañero de partido sus últimas hazañas en el ancho campo de la diplomacia europea, que nuestro hombre domina a placer]

—Pues sí, querido amigo, estoy contento porque por fin se ha dado el caso en Europa de una secesión ilegal, ésta de Crimea, que he podido equiparar pública y totalmente con la que pretenden Mas y algun loco más en Cataluña!…
—Sí, ya se te ve como muy entusiasmado…. Pero, ¿y este saco de patatas que llevas arrastrando tras de ti?
—Buenooo, es para cuando tenga que comerme con patatas chips estas declaraciones…, que los rusos son muy suyos, también te lo digo..!
  

Translation (traducción):

[Puesto por la endiablada actualidad en la no menos endiablada coyuntura de tener que definirse ante la disyuntiva que le plantea un colega de cancillería extranjero, el Jefe másimo del Gobierno del Estado sólido, Dr Mariano Rioja, hace lo que mejor sabe: salir por peteneras]

—Asín pues, ¿a favor de qué integridad territorial estás, tu, vamos a ver: de la de Ucrania o de la de Rusia?
—Estoooo… pueeeess… ¿Cuála de ellas es más moderna?

Guió i dibus: Min
  

Translation into Peruan (traducción al peruano):

[Puesto por la endiablada actualidad en la no menos endiablada coyuntura de tener que definirse ante la disyuntiva que le plantea un colega de cancillería extranjero, el Jefe másimo del Gobierno del Estado sólido, Dr Mariano Rioja, hace lo que mejor sabe: salir por peteneras]

—Asín pues, ¿a favor de qué integridad territorial estás, tu, vamos a ver: de la de Ucrania o de la de Rusia?
—Estoooo… pueeeess… ¿Cuála de ellas es más moderna?
  

Translation (traducción):

[El Gran Jefe del gobierno de la Noción, Dr Mariano de Orgazoy, da lecciones de modernidad a los testarudos políticos periféricos, enfrascados en sus cosas y en general susumidos en el Medioevo. Dan pena, viene a decir el doctor Mariano, pero no hay que desfallecer, sino proseguir luchando por ellos y su bienestar en lo que es la Unidad insoluble y la Patria común, que aun siendo moderna como la que más, hunde sus raíces en las profundidades de la historia]

Guió i dibus: Min

  

Translation into Bolivian (traducción al boliviano):

    

Tornada a Aguacatán, però per la ruta civilitzada, això és, fent marrada per la capital. Plantejada la qüestió de repetir o no el trajecte per les muntanyes del dia abans, no hi ha hagut discussió: ni parlar-ne, de passar per la mateixa ruta!, de manera que deixem Cobán encantats amb la perspectiva de trepitjar tot el dia carretera asfaltada i transitada (i molt!). Farem el doble de quilòmetres (o més), però els farem més tranquils i descansats; o si més no, aquesta era la teoria.

Les primeres hores de viatge són, efectivament, molt agradables; en aquesta part del país la geografia apareix més amable, sense deixar de mostrar mai totes les tonalitats del verd (no hem vist en tots aquests dies ni un conat d’incendi forestal: és gairebé impossible), i tornem a veure’ns submergits en el peculiar trànsit guatemalenc. Només interromp de tant en tant la bona marxa del nostre bus un tall de carretera per obres (que els pagesos aprofiten per vendre els seus productes als passavolants aturats momentàniament) o bé els inevitables i importuns ressalts (que a Catalunya en diem també esquenes d’ase), que són a tot arreu, i la majoria molt bèsties. Si no afluixes la marxa has begut oli, com ens passa en un que don Magno no ha vist a temps i que ens fa saltar a tots, dins el trasto, com sacs de patates.

En canvi, contràriament a les informacions oficials, no hem vist enlloc, que jo recordi, ni una sola patrulla de trànsit, ni un motorista, cap control, ja sigui per les infraccions del codi de circulació o per les del codi civil…

     

Uns controls que sí que ens han fet passar, aquests dies de voltar pel país, eren a la línia de demarcació entre departaments, per evitar que traspassin de l’un a l’altre determinats tipus de fruita. És ben curiós, però és així, i la raó sembla que és evitar la possible propagació d’alguns tipus de plaga. De tota manera, els funcionaris eren tan poc estrictes (pràcticament es van limitar a preguntar-nos si dúiem tal o tal altra fruita), que dubto que el filtre fos gaire útil.

Arribem a Guatemala City amb pluja, sota un cel gris que no té res a veure amb el de les hores precedents. Hi entrem pels distritos del nord de la ciutat, vorejant els suburbis, i enmig del trànsit, intensíssim, em quedo amb dues imatges: una és la d’un cotxe funerari, atrapat al carril del costat del nostre, amb una corona de flors al sostre; i l’altra (relacionada amb aquesta) la dels motoristes, que aquests dies han sigut notícia de portada, arran d’una nova llei que els obliga a portar una armilla fosforescent i de color taronja, com fins ara, però a més a més amb el número de la matrícula de la moto imprès al dorsal i també al darrere del casc, i això val per al conductor i per al passatger.

La justificació d’aquesta sorprenent mesura és fàcil: es tracta de combatre una especialitat dels delinqüents urbans que consisteix a parar-se en un semàfor al costat del primer vehicle de la fila, amenaçar el conductor amb una pipa, robar-li pertinences i calés (en el cas que aquest no afluixi la mosca, el lladre l’ultima –com diuen els periodistes de successos– amb un tret) i sortir cagant llets per perdre’s entre el trànsit.

Pel que he pogut veure, la mesura ha sigut molt criticada, per molestosa i poc efectiva, i crec que els detractors tenen raó: ¿què impedeix als lladres falsificar la matrícula de la moto o el número imprès a l’espatlla? Allò de feta la llei, feta la trampa deu ser exacte, en aquest cas.

Feta la circumval·lació a Guate City, ens afegim al xombo de vehicles que abandonen la ciutat per anar a passar el cap de setmana fora, i finalment parem a dinar en un Pollo Campero a peu de carretera, tan concorregut com tots els que hem vist fins ara, o més. En acabat, en el mateix aparcament, rodejat de botigues, fem un cafè curt, tot un luxe, en una cafeteria que també sembla d’estil europeu, i hi afegim un raig del rom que hem comprat allà mateix…, en una farmàcia!

Quan reprenem la marxa, el cel tapat ja fosqueja, i mentre es va fent de nit descobrim que la roda avariada d’ahir va quedar tocada també de la llanta, de la part metàl·lica (aquí del pneumàtic en diuen llanta, i és un embolic), i amb el moviment els espàrrecs que l’aguanten han cedit i no subjecten bé, i això es tradueix en un soroll cada cop més insistent.

És inquietant, perquè encara ens falta un bon tros per arribar, i no sabem si podem quedar tirats en qualsevol moment o què. Parem en una gasolinera per veure bé l’abast de la tragèdia, i sembla que no hi ha perill de trencament, però ens veurem obligats a anar més lents del compte, i per tant el viatge s’allargarà, per si no ho feia prou…  

Trampegem la situació com podem, posant bona cara al mal temps, però en Murphy ja s’encarrega d’empitjorar-lo: la pluja es converteix en boira, a partir de Cuatro Caminos, una boira espessíssima que obliga a afluixar encara més la marxa, i la carretera mentrestant s’ha quedat altre cop solitària. De sobte apareix enmig de la boira una pickup (picop, diuen i escriuen la gent del país) arrambada a la cuneta i amb una dona al costat fent senyals perquè parem, però no ho fem: és un truc molt usual per desplomar els pobres desgraciats que piquen l’ham.

Finalment passa allò que semblava impossible: arribem a Aguacatán, sans i estalvis, gracias a Dios, després de 15 hores 15! de carretera, tres més que en l’interminable camí d’anada. En un tres i no res tothom s’ha ficat al sobre. Demà serà un altre dia.