L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Bauzaïllat, inúTIL per decret

Deixa un comentari
 
Translation (traducción):

[Absolutamente aislado por una curiosa marea verde en su feudo de la isla de Mallorca, la mayor de las Baleares, el presidente de las mismas por mayoría absoluta, JR Bauzà, persiste en su política de minimonarquía absolutista, ajeno a la pulsión popular (del pueblo) respecto a su maniática fijación por la lengua vernácula y atento a la impulsión popular (del PP) cosmopolita sobre la cultura isleña residual]

—… [*]

[* el interfecto pasa olímpicamente de expresar su opinión en este remoto e insignificante espacio]

Guió i dibus: Min

 
Translation into Ceutian (traducción al ceutí):

[Absolutamente aislado por una curiosa marea verde en su feudo de la isla de Mallorca, la mayor de las Baleares, el presidente de las mismas por mayoría absoluta, JR Bauzà, persiste en su política de minimonarquía absolutista, ajeno a la pulsión popular (del pueblo) respecto a su maniática fijación por la lengua vernácula y atento a la impulsión popular (del PP) cosmopolita sobre la cultura isleña residual]

—… [*]

[* el interfecto pasa olímpicamente de expresar su opinión en este remoto e insignificante espacio]

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 30 de setembre de 2013 per mininu

Perquè NO, conxo!

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Por fin habló la flor y nata del socialismo español, el histórico (que ya se le echaba de menos) y el actual (vamos a decirlo así), sobre la quimera separatista de los pitufos catalanes: lo de la supuesta in-dee-peen-deeen-ciaaa va a ser que no. ¿Por qué? Pues porque no, y basta de cháchara! Lo deja más que sentado Zipi, lo confirma Zape y lo corrobora el Lucero del alba periférico, que pasaba por allí…]

—La independencia de Cataluña no habrá lugar, jamás de los jamases!…
 
Y por una razón muy sencilla y fácil de entender: porque no puede ser. En dos palabras: es IM POSIBLE!

—Por consiguiente!!

Guió i dibus: Min
   

Translation into Guatemalan (traducción al guatemalteco):

[Por fin habló la flor y nata del socialismo español, el histórico (que ya se le echaba de menos) y el actual (vamos a decirlo así), sobre la quimera separatista de los pitufos catalanes: lo de la supuesta in-dee-peen-deeen-ciaaa va a ser que no. ¿Por qué? Pues porque no, y basta de cháchara! Lo deja más que sentado Zipi, lo confirma Zape y lo corrobora el Lucero del alba periférico, que pasaba por allí…]

—La independencia de Cataluña no habrá lugar, jamás de los jamases!…
Y por una razón muy sencilla y fácil de entender: porque no puede ser. En dos palabras: es IM POSIBLE!

—Por consiguiente!!

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 29 de setembre de 2013 per mininu

Alícia al país de les caramelles

Deixa un comentari

Alícia Sanxis-Camatx,
de tu en tenim un bon empatx
a la terra d’escudelles,
on tens parat el despatx,
renyant mascles i femelles
(sents el silenci de les ovelles,
ara engatjades en llargues anelles?),
xerrant pels colzes com un gaig.

Tu que no tens parella
–segons el Deu Minuts i l’Hola!–,
tu ens vols aparellats
amb l’ogre Estat que ens atropella!
Res de Catalunya sola:
millor mal acompanyada,
amb la sogra o la cunyada,
que a Espanya tot és pàtria
mentre faci bullir l’olla!
En cantarem les caramelles,
pel pont de setmana santa,
de l’ametlla amarganta
i de profundis garganta,
amb micro o sense micro,
d’un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.

Tu que vas tan preparada,
dèiem, rumbosa i ben abillada,
vestida per’ la croada
contra els qui gosen dividir
aquesta Unitat de corte diví,
segons el decret filipí
que en un no res ens convertí
en ciutadans de nova planta…

Té gràcia –quin fart de riure!–
que ho diguin just els qui,
ni vivint ni deixant viure,
practiquen el venç i divideix,
més millor com més mesquí,
més aspre i més esquiu.
Recorda, però, la dita que diu
que per la boca mor el peix.

Ara bé, i tanmateix
–que tant munta i munta tant–,
tu que ens veus d’Espanya estant
i ens mires per sobre l’espatlla
por consiguiente–,
a tu i al teu Presidente
us quedarà un nas de pam
–i el pam de nas per terra
com la mòmia de Gizeh–
quan el País dels catalans
us deixi a terra plantats;
i encara et diré més:   
quan us avancin per l’esquerra    
els ciutadans emprenyats
fills de la mòmia franquista
que van pel món de cosmopolites
i tampoc entenen res de res…

Si et serveix, però, de consol,
quan hàgim tocat el dos
sempre tindreu perquè us consoli
una bona partida al Monopoly  
on jugar als impostos en espanyol.  
    
____________________________________

Fer escudella
: fig., Fer fàstic, empipar. Això ja fa escudella. (DLC de l’IEC)

Qui és qui: “Oradors 1” (Manuel Cuyàs Gibert, a “Vuits i nous”, EPA 28.9.13)   

Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 29 de setembre de 2013 per mininu

Naltros i ells (‘Us and them’)

Deixa un comentari

1.1. “Sortireu de la UE!” (Joaquín Almunia, el mateix que va dir fa uns mesos que no era “honest” assegurar això mateix, per prematur)

En roda de premsa conjunta amb el ministre d’Afers Exteriors francès, Laurent Fabius, el seu homòleg castellà, José Manuel García-Margallo va afirmar: “Adéu a Espanya es adéu a Europa”, servint-se del títol del conegut poema de Joan Maragall (“Adéu, Espanya”). El de la independència, segons Margallo, “es un camino que no siguen todos los catalanes, pero en todo caso es un camino que no conduce a ninguna parte”.

1.2. «Sostenía Max Aub que “uno es de donde hizo el Bachillerato”, y eso puede explicar mejor que ninguna otra cosa que detrás del proceso independentista catalán se encuentren muchos de los mejores bachilleres de Cataluña. No es un recurso literario ni una fanfarronada de los próceres de la secesión. Se trata de una constatación empírica. Algunos de los economistas más laureados del país -desde luego los que tienen mayor proyección internacional- avalan el proceso. Y lo hacen, sin duda, desde el conocimiento”» [“Harvard ‘apoya’ la independencia: la élite de economistas se suma al proceso”, a ElConfidencial, ‘el Diario de los lectores influyentes’, 18.9.13]

2.1. “El ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha suggerit que una de les causes de l’atac de neonazis a la delegació de la Generalitat a Madrid, l’Onze de Setembre, fou ‘el clima polític’ actual. I ha dit que cap dels assistents a l’acte no va demanar un dispositiu policíac preventiu. Els partits de l’oposició han criticat que el ministeri faci els ulls grossos amb els atacs, insults i agressions dels grups d’ultradreta”. [–> Recordem el juí del jutge (espanyol, of course) que va justificar l’atac d’un sàtir a una dona pel fet que aquesta ‘duia minifaldilla’…, i segurament tampoc havia demanat cap dispositiu policíac preventiu que l’escortés…].

2.2. Rèplica del diputat d’ERC Joan Tardà: “Aquest ha estat el capítol més mediàtic, però potser el menys important. Guillem Agulló, assassinat al País Valencià; la transsexual Sònia Rescalvo; la indigent Rosario Endrinal; la dominicana, pel fet de ser estrangera, Lucrecia Pérez; l’actvista social madrileny Carlos Palomino, etc.”, ha recordat Tardà. “I em pregunto: quantes morts seran necessàries per a prendre mesures dràstiques? Perquè els experts i els sociòlegs ens avisen: això anirà a més, hi haurà morts, hi haurà dolor”.

+ “Cultura de l’abús”, Ferran Suay, 26.9.13, a propòsit del ‘cas Carles Mateu’] 

3.1. El ministre d’Afers Estrangers Interns, Garcia Margallo, renya els ambaixadors de Letònia i Lituània (però no el dels EUA a Londres, pel seu manifest autodeterminista fet setmanes enrere: l’Estat castellà és fort amb els dèbils i dèbil amb els forts), per haver-se pronunciat de manera favorable, o comprensiva, si més no, envers una hipotètica Catalunya independent.

3.2. Intel·lectuals i artistes de la Catalunya Nord (29, de moment, en una llista oberta) s’adrecen a la premsa francesa per explicar el procés independentista de Catalunya, “que pot esdevenir aviat el nou veí de França”: “Observez la Catalogne, c’est passionant”.
  

4.1. Les fronteres no es mouen: l’immobilisme espanyol no es mou ni un mil·límetre [dins les seves (artificials) fronteres]: Rajoy defensa a l’ONU el dret d”autodeterminació… del Sàhara Occidental

4.2. “Un assessor de Merkel a favor de la independència de Catalunya“: Segons Roland Vaubel, professor de la Universitat de Manheim, el dret de secessió és necessari perquè les unitats polítiques reflecteixen les preferències dels ciutadans, i doncs no s’han de basar en les fronteres actuals, que són accidents de la successió dinàstica, sinó adequar-se a la voluntat ciutadana real. Vaubel creu que els guanys que s’obtindrien per les dues parts amb la independència de Catalunya (i d’Escòcia) serien més grans que els inconvenients. En la línia del professor Vaubel, altres analistes internacionals asseguren també que la independència de Catalunya està cada dia més a prop.

+ Una interessant animació ens mostra el canvi d’aquestes fronteres durant l’atrafegat darrer mil·leni europeu. El vídeo es basa en animacions i mapes d’una aplicació interactiva creada per Frank Reed anomenada Centennia Historical Atlas. Segons els més experts en història i geografia, el treball té algun petit error de sincronització en algunes dates, però pel que sembla, res massa important. En qualsevol cas, per a la majoria, pot ser una bona ocasió de repassar història i geografia d’Europa de forma amena. Molt recomanable:

 

5.1. “Barcelona World té com a ‘línia vermella’ que Catalunya segueixi a la UE”, i doncs tocarà el dos de Catalunya si aquesta se’n va… D’altra banda, el president Mas ha assegurat que “els grans inversors internacionals ens diuen que els és igual si Catalunya és un estat o no, si forma part d’Espanya o no”, ha explicat. “El que no volen és que Catalunya no tingui l’euro. I això no té cap perill, Catalunya continuarà dins l’euro en qualsevol cas”, fins i tot si és quedés a fora de la Unió, ha garantit. El president ha recordat que “hi ha països que no estan a la UE i que tenen l’euro”.

5.2. “L’ONU situa a Barcelona la seva Universitat, en ple procés sobiranista”. D’aquesta manera, la capital de Catalunya serà una de les 12 ciutats del món que acullen l’Institut per a la Globalització, la Cultura i la Mobilitat (adscrit a la UNU-GCM), en aquest cas dins el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997.

6.1. “Mas lleva a Cataluña a un callejón sin salida” (El Mundo, 26.9.13)

6.2.  «Imaginin-s’ho per un moment: Rajoy fa cas de la caverna i de l’ala dura del seu partit, i suspèn l’autonomia de Catalunya. La reacció als carrers del nostre país seria monumental, la notícia faria la volta al món i s’acceleraria el camí cap a la independència. Ara imaginin-se el contrari: Rajoy truca a Mas i li fa una proposta versemblant: des del pacte fiscal a la celebració de la consulta pactada. La resposta, aquest cop de l’ala dura popular i els cavernaris, no seria menor i significaria el final de la carrera política de l’ara president espanyol. El discurs anticatalà que tants vots li ha donat sempre ha situat el PP i el seu president en l’atzucac en què es troben ara. Un carreró amb una única sortida reservada a Catalunya: la llibertat».

(Ricard Palou, “L’atzucac de Rajoy”. EPA, 26.9.13)
  

7.1. “El Nobel de literatura Mario Vargas Llosa ha llamado a “combatir los nacionalismos sin complejos y en nombre de la libertad”. En el artículo ‘El derecho a decidir’ publicado en El País advierte que “si continúan creciendo en su seno como lo han hecho en los últimos años, destruirán una vez más en su historia el porvenir de España y la regresarán al subdesarrollo y al oscurantismo”.

7.2. L’escriptora Isabel Sucunza respon des del seu blog, First swimming lesson, a l’article publicat per Mario Vargas Llosa a El País.

Sucunza diu a Vargas Llosa que “para entender lo que está pasando en Cataluña (y entender lo que está pasando en Cataluña o al menos creer entenderlo, pienso, es o debería ser condición previa a sentarse a escribir un artículo sobre el tema), lo primero que hay que entender es cómo ha llegado a ser el independentismo tema central de la actualidad española”. I li dóna algunes pistes: “Se habla tanto del independentismo catalán ahora mismo porque hace un tiempo, en las últimas elecciones catalanas, los partidos ya se presentaron dejando claro en sus programas si eran o no independentistas, y resultó que ganaron los que lo eran”.
L’escriptora navarresa també respon a l’article que Javier Cercas va publicar sobre el dret a decidir a El País: “Ni usted ni Cercas, por lo visto, se enteraron de esto, igual que usted no ha visto tampoco que han pasado otras cosas que, en su artículo, dice que no han pasado; como que la opinión pública SÍ se indignó cuando salieron niños pidiendo la independencia por la tele, pero luego se acordó usted de que la tele española lleva tiempo enseñando niños ‘en trance’, como los niños catalanes que exageradísimamente retrata usted, poniendo cara a proclamas antiabortistas, proolímpicas y hasta rojísticas, de La Roja la selección, por ejemplo, y nadie se ha extrañado por esa manipulación”.
Podeu llegir l’article sencer aquí.

8.1. “La principal raó que havia trobat l’ex-presidenta de la Comunitat de Madrid per explicar l’auge de l’independentisme era l’adoctrinament a les escoles catalanes i la invenció històrica. És un recurs habitual d’alguns mitjans i polítics espanyols a l’hora d’atacar la voluntat de sobirania de Catalunya. Però el fet és que no s’han presentat mai proves que demostrin aquestes acusacions. En canvi, el vídeo d’una conferència del filòsof Gustavo Bueno amb els alumnes d’ESO i batxillerat de l’escola Aceimar, d’Astúries, sí que és una bona mostra d’adoctrinament nacionalista espanyol”.

8.2. “La conferència es va fer el 19 de març proppassat (vídeo complet), i Bueno hi explicava que la defensa de la llengua catalana es devia a una voluntat de separar-se i de girar-se d’esquena als qui no són iguals. També hi ataca la llengua asturiana, que considera una invenció per a dificultar la comunicació amb la resta de l’estat espanyol. Bueno aboca pel broc gros els atacs al nacionalisme català i al catalanisme i, en canvi, deixa intacte l’espanyol.

El filòsof és membre del patronat d’honor de la Fundació per la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES), entitat que compara el president Artur Mas i els sobiranistes amb els dictadors Hitler i Mussolini”.

9.1. “… i Bueno hi explicava que la defensa de la llengua catalana es devia a una voluntat de separar-se i de girar-se d’esquena als qui no són iguals“.

9.2. De la premsa:

El Partir Popular (PP) va reblar ahir [25 de setembre] una mica més el clau en la seva ofensiva contra el model d’escola en català en acceptar, a la comissió d’educació del Congrés de Diputats, una esmena d’Unión, Progreso y Democracia (UPD) al projecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) que explicita la condició del castellà com a “llengua vehicular” de l’ensenyament a tot l’Estat. L’aprovació de l’esmena, prevista per avui, s’afegeix al text que figurava al primer esborrany de la LOMQE que insta les administracions educatives a “garantir el dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris”.
“El castellà no podrà ser exclòs de les aules”, va manifestar el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, que va assegurar que la nova esmena “afegeix una protecció més a les famílies” que volen que els seus fills estudiïn en castellà. El text reitera que els pares que sol·licitin l’escolarització en castellà per als seus fills i no se’ls doni una resposta positiva dins del “termini màxim” podran recórrer, de franc, a un centre privat –a càrrec de la comunitat autònoma–, tal com preveia el pla del ministre José Ignacio Wert.
El nou atac al model d’immersió lingüística en català que s’aplica des de fa tres dècades a Catalunya va provocar, de nou, la indignació del govern que, a través del seu portaveu, Francesc Homs, va qualificar de “contradicció flagrant [del govern del PP] donar missatges de diàleg i anar pertorbant les coses que funcionen de manera pacífica i amb resultats acadèmics”.
El conseller de Presidència va titllar d’“escandalós i hipòcrita”que el PP hagi votat en contra que el català sigui requisit a la justícia i, en canvi, vulgui “imposar” el castellà a l’escola.

+ “La justícia balear manté el decret sobre trilingüisme a l’escola”. El TSJB desestima el recurs dels sindicats contra el pla de Bauzá per “impossibilitat legal”] 

10.1 Rajoy manté la voluntat de diàleg: “L’Executiu promet treballar per mantenir els llaços amb Catalunya”.  

10.2. «Mariano Rajoy fa només unes setmanes va signar una carta de minyó escolta. El president del govern espanyol contestava a la que el president del govern català li havia enviat abans de vacances. Mas hi parlava de consulta; Rajoy, de voluntat de diàleg. Una gran voluntat que ahir va quedar clara i diàfana quan el Partit Popular va anunciar un acord amb Unión, Progreso y Democracia per imposar el castellà com a “llengua vehicular” en l’ensenyament de tot l’Estat. Wert en estat pur. Hi ha criatures que afirmen que el govern del Partit Popular ha entès finalment que cal fer un gest per aquietar el sobiranisme català. Una “concessió” consistent en una reforma del model de finançament i en el reconeixement que el català és la llengua pròpia de Catalunya. Angelets. Mentre Mariano Rajoy proclama la voluntat de diàleg lliga acords sinistres amb Unión, Progreso y Democracia, que a Catalunya és un residu falangista. Podria ser pitjor. Podrien incloure en el pacte Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Culminant la voluntat de diàleg».
   
(Vicent Sanchis, “Voluntat de diàleg”, a EPA, avui mateix).
 

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 26 de setembre de 2013 per mininu

Mariano inferno

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[De visita en la sede de la ONU, Estados Unidos, el jefe del gobierno del Estado Unido de Es-pa-ñi-a, preguntado por un quítame allá estas pajas separatistas, se quita de encima el tema con un no comment hablado de los suyos, y se acabó el debate. ¡Bravo por el Doctor MariaNO!]

—La verdad es que nunca me habían preguntado ezo, eh?… Pero miren Ustedes, se lo digo: lo de Cataluña es un infierno eterno de España…, quicir un “affaire” interno de España, la cual ha vivido siempre de Cataluña, digo con Cataluña sin ningún problema, como saben… ¿Alguna estúpida pregunta más?

Guió i dibus: Min
 

 
Translation into Costa Rican (traducción costarriqueño):

[De visita en la sede de la ONU, Estados Unidos, el jefe del gobierno del Estado Unido de Es-pa-ñi-a, preguntado por un quítame allá estas pajas separatistas, se quita de encima el tema con un no comment hablado de los suyos, y se acabó el debate. ¡Bravo por el Doctor MariaNO!]

—La verdad es que nunca me habían preguntado ezo, eh?… Pero miren Ustedes, se lo digo: lo de Cataluña es un infierno eterno de España…, quicir un “affaire” interno de España, la cual ha vivido siempre de Cataluña, digo con Cataluña sin ningún problema, como saben… ¿Alguna estúpida pregunta más?

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 25 de setembre de 2013 per mininu

Què pots fer tu per la vaga indefinida en ensenyament?

Deixa un comentari
Estàs d’acord amb les reivindicacions del col·lectiu docent de les Balears i no saps com contribuir a la causa? Hi ha diverses maneres de donar una mà i aportar el teu granet d’arena a la incansable tasca del professorat per aconseguir una educació pública i de qualitat a les nostres illes. Nosaltres et donem unes pistes en funció del col·lectiu al qual pertanyis: professorat, alumnat o familiars. I si no formes part de cap d’aquests grups, no et preocupis, que també pots ajudar a guanyar la vaga!

• Pots fer un donatiu a la caixa de resistència de l’Assemblea de Docents. El número de compte és 2056-0009-74-4102003418, de Caixa Colonya (està a nom de l’Obra Cultural Balear). Aquestes diners aniran destinats a pagar despeses de l’organització de la vaga, possibles despeses legals o de defensa jurídica i ajudes econòmiques a vaguistes que ho puguin necessitar (consulteu l’Acta assemblea 30 d’agost).

 Organitza actes de suport a l’Assemblea de Docents i la vaga i destina els beneficis econòmics a l’Assemblea.
    
• Des de la Plataforma Crida es fa una crida a penjar una camiseta, tela, cartolina… de color verd dels balcons de les façanes a fi de donar suport a la vaga de docents i exigir una educació pública de qualitat. També ha posat a disposició de tothom distintius verds per tenyir-ho tot de reivindicació per l’ensenyament públic.
A part, des de Crida també s’ha engegat una campanya de recollida de signatures per donar suport a la vaga indefinida. Agafa un full de signatures i demana-li al teu entorn que el firmi!

 Contribuir a la campanya de signatures per demanar la dimissió del president Bauzá per governar a cop de decret autoritari sense cercar el consens necessari que permeti la bona aplicació de qualsevol llei.

• Finalment, informa’n, parla’n, opina’n, xerra’n a amistats, familiars, persones desconegudes… Difon el missatge. Que tothom n’estigui assabentat. És una qüestió que no només afecta el col·lectiu docent, sinó tota la societat en el seu conjunt. Una educació de qualitat per als nostres infants i joves es tradueix en un benestar per a les següents generacions.

A continuació, hem elaborat la següent infografia sobre l’escrit anteriorment per fer-ne difusió tant per les xarxes socials, com pels carrers, si s’imprimeix. Contribuïm que la vaga sigui tot un èxit! Descarrega la infografia en PDF o en format imatge.

[+ informació completa a: Contrainfo.cat, Projecte Contrainformatiu Autogestionat de Mallorca]

 
GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT!

____________________________________

La samarreta ara és verda

«Amb la seua llegendària capacitat narrativa, ahir Biel Majoral va batejar la revolta encapçalada pels docents balears com ‘la quarta germania’. És una imatge poderosa que relliga els directors expedientats de Menorca o els al·lots colpejats a Ciutat per la policia amb Joanot Colom i Joan Crespí, amb el senyor de Raixa i també, és evident, amb el valencià Vicent Peris. Els herois de la revolta popular del segle XVI renaixen espiritualment avui a Mallorca i a les altres illes, vestits amb la samarreta verda que ja ha esdevingut símbol de llibertat, de la llibertat a l’escola i de la llibertat més enllà.
»I passen coses i ja es guanyen batalles. Ahir, per exemple, el president Bauzá no es va atrevir a inaugurar el curs universitari, acaçat i atemorit per un estol de professors i alumnes rotundament units al costat dels vaguistes. Al costat dels mestres i de les famílies que resisteixen des de dilluns. I aquest no va ser pas un fet aïllat, car comencen a ser visibles els primers forats en les tropes de l’emperador, si m’és permesa la broma historicista. Batlles com el de sa Pobla, malgrat ser del PP, han fet saber que faran per manera que s’escolte la veu indignada de l’Assemblea de Docents. I ja hi ha una bona colla de casos de persones reconegudament pròximes al govern, familiars per exemple, que es deixen fotografiar amb la samarreta.
»Si l’11 de setembre una samarreta groga va esdevenir el símbol de la revolta pel dret de decidir, una setmana després, a Mallorca però també més enllà, la samarreta verda representa la dignitat de tothom, la força col·lectiva. No tan solament la dignitat dels mallorquins, no solament la dignitat dels mestres, no solament la dignitat dels xiquets agredits per la intransigència supremacista del president Bauzá. La samarreta groga va simbolitzar la revolta pel futur; la samarreta verda és ara la batalla pel present. Vestits de verd som uns nous agermanats plantant cara als mascarats, disposats a canviar la història. Cridats a guanyar.

»I per això al continent no podem restar indiferents a la batalla de les Illes. No podem restar allunyats de la nostra pròpia gent, no podem romandre quiets, simplement mirant què passa. La responsabilitat és nostra també i la veu nostra s’ha de sentir clara i contundent. Agermanada».

Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 24 de setembre de 2013 per mininu

Sopa de calamarsa

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Un meteorólogo con deformación profesional llega al hogar, dulce hogar, con todas las trazas de haber recibido de lleno el rigor de un chubasco, duro chubasco]

—¿De dónde vienes, con esta lamentable pinta?
Pues… como que se me ha caído una precipitación líquida encima…!
—Quicir que te ha pillado una señora tormenta, vamos… Y no llevabas el paraprecipitaciones encima, ¿verdad? 
No!

Guió i dibus: Min
  

Translation into Cuban (traducción al cubano):

[Un meteorólogo con deformación profesional llega al hogar, dulce hogar, con todas las trazas de haber recibido de lleno el rigor de un chubasco, duro chubasco]

—¿De dónde vienes, con esta lamentable pinta?
Pues… como que se me ha caído una precipitación líquida encima…!
—Quicir que te ha pillado una señora tormenta, vamos… Y no llevabas el paraprecipitaciones encima, ¿verdad? 
No!
 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 22 de setembre de 2013 per mininu

Donde digo diálogo digo Diego…

Deixa un comentari
 
Translation (traducción):

[Un portavoz indeterminado adscrito a uno de los múltiples recovecos del Estado de la Noción se manifiesta partidario de no desfallecer en todo lo que es el diálogo, inclusive en el supuesto de que el interlocutor no sea de tu partido, en este caso del PP, Partido Plurilingüístico]

—Por supuesto que estamos por el diálogo…, con la condición de que no termine nunca, o bien que lo haga con la rendición incondicional del enemigo, digo del interlocutor…

—¿¿….?!!!  [*]

[*] censurado con el objetivo de preservar de malas influencias las mentes infantiles, mayormente de la infancia de Cataluña que pueda tener acceso a este blog.

Guió i dibus: Min
  

 
Translation into Nicaraguan (traducción al nicaragüense):

[Un portavoz indeterminado adscrito a uno de los múltiples recovecos del Estado de la Noción se manifiesta partidario de no desfallecer en todo lo que es el diálogo, inclusive en el supuesto de que el interlocutor no sea de tu partido, en este caso del PP, Partido Plurilingüístico]

—Por supuesto que estamos por el diálogo…, con la condición de que no termine nunca, o bien que lo haga con la rendición incondicional del enemigo, digo del interlocutor…

—¿¿….?!!!  [*]

[*] censurado con el objetivo de preservar de malas influencias las mentes infantiles, mayormente de la infancia de Cataluña que pueda tener acceso a este blog.

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 21 de setembre de 2013 per mininu

Lo Gaiter del Marroc. Perfum de fum

Deixa un comentari

En el mateix moment
que sortien excitats
els heavies a grapats
de la pelu de senyores,
tots tenyits i crepats,
les cabelleres rosses,
amb metxes o roges 
com la Bonny Ryatt,
et van brillar ulls i dents, 
vaig sorprendre’t buscant
el teu millor perfil,
comparant el teu estil
amb el d’aquells 4 friquis.

Impecable l’aspecte
dins la nova americana
del teu sastre tan ric,
el tallat de navalla
i l’infern calent de l’armilla,
és normal que te’n riguis
i que facis barrila,
normal com ets
per naixement
i, com aquell qui diu,
perfecte per defecte.

Perfum de foc d’encenalls,
però, al capdavall, 
perquè et graten amb un dit
i a sota no hi ha res.   

Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 21 de setembre de 2013 per mininu

La burra ni hi veu, ni vol beure

Deixa un comentari

 

 

Lluís Bou / ElSingularDigital.cat
 
L’escriptor gallec Suso de Toro ha retret avui [13 de setembre] a la política i la intel·lectualitat espanyola que es fa el sord respecte a la societat catalana i que es mou pels tòpics amagant la realitat. En un article on mostra admiració pel sentit cívic de la Via Catalana per a la independència, De Toro es queixa que gairebé ningú de Madrid ha tingut la humilitat de venir a Catalunya a escoltar el que pensa la gent.

En un article titulat “Admiremos a Cataluña”, critica la desinformació que fa anys s’ha fet respecte a Catalunya. “Els mitjans de comunicació d’abast estatal, tots ells radicats a Madrid, van crear durant dècades una consciència d’Espanya que va falsejar la seva realitat. En aquest falsejament Catalunya va ser ignorada i despatxada sota clixés interessats, i així la generalitat de la població espanyola ho ignora tot de Catalunya i en canvi està plena de prejudicis cap als catalans. Ens van pintar una Catalunya provinciana, tancada, avorrida, fracassada, obsoleta… Però la Diada d’enguany marca un punt i a part, és un desmentiment de tot això i mostra un país ple d’energia. D’ara endavant els espanyols miraran cap allà amb curiositat uns i amb temor i desconfiança altres, però molts voldran entendre el que ha passat. El que ha passat es veia venir si un s’acostava allà i es molestava a escoltar el que deien i sentien les persones que hi vivien, però simplement es va ocultar; en canvi, la premsa informava amb més o menys extensió un mes sí i un altre també que un nen no podia rebre classes en castellà, que perseguien les curses de braus… Tot semblaven mesquineses. I de sobte apareixen més d’un milió de catalans demanant la independència. On era tanta gent que no ens ho van explicar?”, es pregunta.

Suso de Toro també compara la “lliçó cívica” de la Via Catalana amb l’atac el mateix dia a la delegació de la Generalitat a Madrid, que al seu entendre no va ser cap anècdota. “Amb aquesta Diada acaben de donar-nos una nova lliçó de civisme i llibertat. Per comprendre com de necessària és aquesta lliçó cal tenir present el que va passar el mateix dia a Madrid, un atac feixista que no és cap anècdota. La mesura de la llibertat i de l’aire que es respira a la capital de l’Estat i al conjunt de l’Estat la donarà el tractament que es doni a aquest atac: se li aplicarà la llei antiterrorista?, seran il·legalitzades i perseguides aquestes organitzacions com van fer els polítics i la justícia espanyola a Euskadi? I , quan apareixen multitud de policies ben proveïts cada vegada que la ciutadania defensa legítimament els seus drets, per què no estava en aquesta ocasió a les rodalies del lloc per protegir-lo? Quin fàstic!”, assenyala.
 

L’escriptor gallec remarca especialment el fet que la mobilització de la Diada no era cap manifestació, sinó una cadena humana organitzada durant mesos i amb una gran dificultat logística. “No es valorarà la dimensió d’aquest gran acte cívic si un no s’adona que no era una manifestació com la que hi va haver fa uns mesos. La Via Catalana va ser el resultat d’un treball organitzatiu de mesos, cada persona es va anotar i es va adreçar al lloc on li corresponia al mapa de la cadena. No va ser un rampell d’un dia o una setmana, un moment d’enuig que ocupa els carrers, sinó que cada ciutadà o ciutadana es va buscar la seva samarreta i es va apuntar amb temps per ocupar el seu lloc corresponent . No es tractava d’una multitud de manifestants sinó d’una ciutadania organitzada voluntàriament i des de baix, parlem d’un poble decidit que té una decisió tremendament madurada perquè l’ha anat elaborant a través dels anys i de successives experiències que li van anar demostrant una després de altra que l’Estat espanyol no reconeixia les seves demandes i no protegia la seva llengua ni tampoc els seus interessos. No és una ocurrència sobtada”.

De Toro considera que s’equivoquen els qui li repliquen queixant-se només d’Artur Mas, d’Oriol Junqueras, de CDC o d’ERC. “Per més que els insistia, repetien els seus còmodes prejudicis i el reduïen a una dialèctica de partits, gairebé ningú va tenir la humilitat d’anar des de Madrid a Barcelona, i no diguem a d’altres ciutats catalanes, a preguntar i escoltar la gent. No comprenien que era la gent, no pas els partits; Mas només es va posar al capdavant d’un moviment social de gran profunditat perquè no va tenir més remei. El que van fer els mitjans de comunicació madrilenys i la política espanyola va ser menysprear els catalans, reduir-los a una gent atordida i conduïda astutament per uns malèvols polítics enemics d’Espanya. El que van fer va ser negar-los la dignitat personal, a aquestes persones, precisament als habitants d’un país que sempre ha donat lliçons de civisme a Espanya. Tindran molts defectes, els catalans, però són una societat amb una complexitat i densitat cívica com no en conec una altra. El que ara tenen davant és la realitat, els catalans no eren uns desaprensius aprofitats i unes sangoneres, com ens van explicar, sinó que tenien dignitat. Tones de dignitat col·lectiva i personal”, argumenta.

 _________________________________

+ Opinió: “La Via Catalana serà un model de referència al món”. Víctor Alexandre, 17.9.2013.
   

Aquesta entrada s'ha publicat en Articles salats el 19 de setembre de 2013 per mininu

Com tapar-se les orelles amb les majories silencioses

Deixa un comentari

 
 
Completa demostració, en el dia d’avui, de la mena de diàleg que la Meseta medieval ens proposa per anar navegant ben units per les amistoses aigües del Proyecto Común, sense canviar el rumb que ens ha de portar, als catalans de merda d’ara, a la feliç dissolució en l’Espanya una i en la seva apostoflant llengua comuna.

 
Començo el dia sentint els tertulians habituals que debaten sobre l’última pensada de l’integrisme carpetovetònic: clavar la queixalada en la mainada que cada dia més abundantment acompanya els pares en la reclamació d’una Catalunya sobirana. Segons els que s’han passat tres-cents anys rentant-nos el cervell perquè hi entaforéssim la seva noció de nació, la seva castellana idea de la realitat, els tendres nens i nenes catalans són “adoctrinats” en l’odi envers Espanya…, com si Espanya no fes ella sola mans i mànigues per fer-se odiosa. Una de les coses que la fan més odiosa és justament l’absoluta incapacitat per a l’autocrítica (repasseu l’exemple recent del fiasco olímpic castellà, les reaccions furibundes al qual deuen haver fet odiós Madrid al COI i deuen haver tancat per a la ciutat la porta d’accés a uns hipotètics JJ OO per una bona temporada), i tinc la impressió que cada dia més gent s’adona d’aquesta evidència, fins ara restringida als catalans i als altres pobles peninsulars igualment espanyols per decret-llei.

Els noticiaris del vespre ens informen de l’altra oferta del dia (dues pel preu d’una): el Tribunal Constitucional rebutja la recusació del seu president plantejada per la Generalitat i el Parlament de Catalunya, atès que el senyor magistrat, un tal Pérez de los Cobos, és militant del PP, o ho havia sigut, i com a tal s’havia significat pel seu anticatalanisme. A Espanya aquest insòlit desdoblament de personalitat no obsta, doncs, perquè l’home presideixi l’alt tribunal que ha de dirimir, amb freda imparcialitat, els calents conflictes puntuals derivats del Conflicte permanent entre aquestes dues nacions, estructuralment i conceptualment incompatibles.

Per completar el menú, de postres ens serveixen que aquesta tarda la presidenta del Congrés de Diputats ha retirat la paraula al portaveu d’ERC, Alfred Bosch, perquè defensava, en anglès, la causa dels mestres balears contra el decret de trilingüisme amb què el govern Bauzà vol desplaçar el català insular a la condició de llengua residual. Espanya: quin cansament enorme, quin fastig oceànic produeix la sola contemplació d’aquest mamut obstinadament monolingüe!

Aquest últim escenari ens porta a la figura de l’escriptor “gironí d’adopció” Javier Cercas, que va fer una diana editorial fa un temps amb la publicació d’un llibre sobre el cop d’estat perpetrat per Tejero, Armada i companyia el febrer de 1981 i que va ser l’inici de la fi de la fantasmada de l’Estat de les autonomies, les escorrialles del qual estem vivint avui acceleradament. Es veu que el noi Cercas va publicar dies enrere un article a El País (abans El Pais) en el qual titllava de “totalitarisme soft” l’ascens i eixamplament del sobiranisme català. Ho explicava avui mateix al diari Jaume Clotet: “Davant la falta d’alternativa convincent, i davant l’allau d’arguments emocionals o quantificables en favor de la secessió, els partidaris de la unió amb Espanya acusen els sobiranistes de totalitaris. Sincerament, esperava més de Javier Cercas”. Jo també: la decepció ha sigut descomunal. Fa uns dies vaig tenir a les mans el llibre en qüestió, Anatomía de un instante, però anava carregat i no el vaig comprar. Ara me n’alegro, perquè penso que si el seu autor té la percepció que demostra tenir del procés que estem vivint ara mateix i a la nostra pròpia terra, ¿com puc pensar que afini en l’anàlisi d’un succés tan llunyà en el temps i en l’espai, físic i mental? Si us en voleu convèncer, podeu llegir la resta de desbarrades a l’escrit d’en Clotet: “Afirma Cercas”.

Com tots els apologetes del negoci de la Unidad, en Cercas no entén (o no ho vol entendre, atesa la seva condició de català de Girona), que la raó per la qual els catalans volem fotre el camp d’Espanya és la mateixa Espanya. Ja poden anar tocant tots els flabiols que tinguin a l’abast, doncs, que el diagnòstic està fet, i fet per una societat catalana que ha madurat i no la tornaran pas a enganyar així com així.

Un dels flabiols sonants més celebrats és el que va bufar la vicepresidenta Sáenz de Santamaría l’endemà de la gran, enorme cadena humana de 400 quilòmetres de catalans. Sobre aquest estratagema argumental tan curt de gambals ha escrit unes ratlles impecables el redactor d’El Punt Avui Xevi Sala, que comparteixo més avall amb els que llegiu aquestes meves. Abans, però, deixeu-me que enllaci amb dos articles més d’allò més convenients pel moment present: “El caso de los catalanes”, escrit recentment per Enric Juliana a La Vanguardia, situa el debat en el seu punt exacte, i el lector en el punt correcte de la perspectiva de les coses; l’altre, d’Eugeni Casanova (“A França li convé un estat català”), desmenteix un altre tòpic com és el del teòric isolament de Catalunya, en la seva determinació de caminar sola. Allò que deia el president Companys que “totes les causes justes del món tenen els seus defensors” i que “en canvi, Catalunya només ens té a nosaltres” no és ben bé cert: també té els interessos de les nacions que la veuen com una potència comercial, així que deixi anar el llast espanyol. Aquella sentència que algú va dir d’Anglaterra, que “no té amics ni enemics permanents, només interessos permanents”, és una raó de pes, tan cínica com vulgueu però inapel·lable, que és aquí, al tombant de la cantonada.

Aquest és el text de l’amic Xevi Sala, que la clava:

«L’habitual demagògia del Partit Popular en tot el que fa referència a Catalunya ha arribat a proporcions metafísiques a partir del moment que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha proposat l’esotèric exercici d’escoltar els silenciosos. Sense precisar, és clar, com s’ho han fet, els silenciosos, per fer-li saber que volien ser escoltats, ni tampoc –això sí que seria extraordinari– la fórmula que pot permetre comunicar-se amb aquells que legítimament trien l’opció de no comunicar-se. El que volen els silenciosos és primordialment que ningú els emprenyi, per això la proposta de la senyora Soraya de tenir-los en compte segurament no els hagi fet ni fred ni calor. Posats a donar importància al silenci, jo em quedo amb la cançó d’en Raimon, que potser la senyora Soraya no coneix perquè la majoria silenciosa que tant l’amoïna era cridanera i repressora quan ell la cantava als escenaris de la resistència franquista, i que fa així: “Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. / Jo vinc d’un silenci que no és resignat. / Jo vinc d’un silenci que la gent romprà. / Jo vinc d’una lluita que és sorda i constant.” Sí, nosaltres vam ser la majoria silenciosa quan ens tapaven la boca i ens trepitjaven la llengua, encara que els hereus del franquisme s’entossudeixin a oblidar-ho amb la mateixa barroeria amb què un dia van fer-li dir al rei Joan Carles que l’espanyol mai va ser una llengua d’imposició.
»En democràcia, la majoria silenciosa que opta per no presentar-se mai a les eleccions ni tan sols per mobilitzar-se per anar a votar és tan respectable com difícil d’interpretar, però almenys, a diferència del que li passa a la senyora Soraya, té l’encert de saber que si no tens res interessant a dir no has de desaprofitar l’ocasió de no badar la boca».

    

Aquesta entrada s'ha publicat en Articles salats el 18 de setembre de 2013 per mininu

Diplo… què?

Deixa un comentari
 
Translation (traducción):

[En la sede de una legación extranjera, el titular de la misma (cuyo nombre prefiere mantener en el anonimato, por un paranoico temor a represalias) recibe la visita de la másima figura de la diplodocumacia española, poca broma! Parece ser que hay ciertas líneas coloradas que el embajadorcillo de marras pudiera o pudiese haber cruzado irresponsablemente…]

Señor Embajador: tiene Ud. visita del másimo representante de la diplodocumacia española…

—¡Mecagüenlalechicius!, aquel másimo pesado!!

—(Tengo que apretarle bien las tuercas, a este mindundi, aprovechando ahora que no miran ni Londres, ni Berlín, ni Guachintón…!)

Guió i dibus: Min
           

 
Translation into Equatorian (traducción al ecuatoriano):

[En la sede de una legación extranjera, el titular de la misma (cuyo nombre prefiere mantener en el anonimato, por un paranoico temor a represalias) recibe la visita de la másima figura de la diplodocumacia española, poca broma! Parece ser que hay ciertas líneas coloradas que el embajadorcillo de marras pudiera o pudiese haber cruzado irresponsablemente…]

Señor Embajador: tiene Ud. visita del másimo representante de la diplodocumacia española…

—¡Mecagüenlalechicius!, aquel másimo pesado!!

—(Tengo que apretarle bien las tuercas, a este mindundi, aprovechando ahora que no miran ni Londres, ni Berlín, ni Guachintón…!)

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 16 de setembre de 2013 per mininu

El Dr Marià per fi parla clar!

Deixa un comentari
 
Translation (traducción):

[En una misiva enviada oportunamente al presidente de la Cataluña autonómica, el Presidente del Gobierno de verdad, Mariano Rajoy Brey, expresa a aquél con la mayor claridad qué es lo que piensa sobre todo lo que es la algarabía y el lío que se traen por aquellos lares periféricos sobre una imposible consulta o referendun y tal: nada. De este modo el Dr Mariano ahorra al destinatario el mal trago de tener que interpretar su letra, cosa no exenta de cierta dificultad]

—Y, como les decía, en la carta que he mandado al presidente Ártur Mas, le explico claramente y sin ambages qué pienso sobre la cuestión que me planteaba en la suya, sobre no sé qué de una consulta y tal…

Guió i dibus: Min
   

 
Translation into Canarian (traducción al canario):

[En una misiva enviada oportunamente al presidente de la Cataluña autonómica, el Presidente del Gobierno de verdad, Mariano Rajoy Brey, expresa a aquél con la mayor claridad qué es lo que piensa sobre todo lo que es la algarabía y el lío que se traen por aquellos lares periféricos sobre una imposible consulta o referendun y tal: nada. De este modo el Dr Mariano ahorra al destinatario el mal trago de tener que interpretar su letra, cosa no exenta de cierta dificultad]

—Y, como les decía, en la carta que he mandado al presidente Ártur Mas, le explico claramente y sin ambages qué pienso sobre la cuestión que me planteaba en la suya, sobre no sé qué de una consulta y tal…

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 15 de setembre de 2013 per mininu

Sor Soraya sordeja

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[La vicepresidenta Soraya etc etc, digna, dignísima segunda de a bordo del Doctor No, procede a escuchar las inmensas mayorías que no hablan, y que deben seguir asina pete quien pete, no fuera caso que se pronunciaran de modo inconveniente…]

—¿Qué es lo que hace doña Soraya Sáenz de Santamaría y de Todos los Demás Santos?
Está escuchando “The Sounds of Silence” [*], de Simon & Garfunkel… [**]
—¿Con el tocadiscos [***] apagado y con los auriculares desconectados?!   
Según parece, asín oye todo mucho más mejor… 

[*] una antigualla de los años 70-80 (como la misma señora vicepresidenta, con todos -o casi todos- los respetos)
[**] una más, autores de la anterior
[***] otra, que en este caso servía para escuchar música, aunque parezca mentira   

Guió i dibus: Min
   

 Translation into Panamanian (traducción al panameño):

[La vicepresidenta Soraya etc etc, digna, dignísima segunda de a bordo del Doctor No, procede a escuchar las inmensas mayorías que no hablan, y que deben seguir asina pete quien pete, no fuera caso que se pronunciaran de modo inconveniente…]

—¿Qué es lo que hace doña Soraya Sáenz de Santamaría y de Todos los Demás Santos?
Está escuchando “The Sounds of Silence”, de Simon & Grafunkel
—¿Con el tocadiscos apagado y con los auriculares desconectados?!   
Según parece, asín oye todo mucho más mejor…  

[*] una antigualla de los años 70-80 (como la misma señora vicepresidenta, con todos -o casi todos- los respetos)
[**] una más, autores de la anterior
[***] otra, que en este caso servía para escuchar música, aunque parezca mentira   

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 14 de setembre de 2013 per mininu