L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Odiós Montoro!

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Se preguntarán Ustedes cómo es posible que un animal mamífero masculino dotado de unos atributos sexuales muy grandes, considerables, o más bien enormes –inauditos, de hecho–, pueda llevarlos tan lindamente y no pisárselos… La respuesta es simple: guardando el más absoluto inmobilismo]

—Cataluña no es el país medieval que pretende ser, sinó una comunidad autónoma más de la modernísima España, y no sólo eso, sinó que, como tal comunidad, tiene la culpa de todo, por supuesto!…

Guió i dibus: Min

Translation into Panamanian (traducción al panameño):

[Se preguntarán Ustedes cómo es posible que un animal mamífero masculino dotado de unos atributos sexuales muy grandes, considerables, o más bien enormes –inauditos, de hecho–, pueda llevarlos tan lindamente y no pisárselos… La respuesta es simple: guardando el más absoluto inmobilismo]

—Cataluña no es el país medieval que pretende ser, sinó una comunidad autónoma más de la modernísima España, y no sólo eso, sinó que, como tal comunidad, tiene la culpa de todo, por supuesto!…

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 29 d'abril de 2012 per mininu

?rozone

Deixa un comentari

No és Perpinyà
–el Castellet, l’Estació,
que allà la gent en diu la Gara–,
no és Madrid, ni Nova York,
no és Tòquio, no és París,
no és Londres, ni Amsterdam,
no és Mèxic ni els Bons Aires
–tampoc és Guadalajara–,
no és el Caire, no és Berlín,
ni tan sols és Vila-sacra…
He voltat el món fins a trobar-te,
he tornat al Born a festejar-te,
al centre del món, allà on tu pares,
allà on m’aculls, entre les cames.

Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 28 d'abril de 2012 per mininu

De Dogville a Madrid (i de Madrid al cielu de les oques)

Deixa un comentari
Aquest dijous s’ha produït una escena més –aquesta al Parlament de Catalunya– del serial al voltant del projecte Eurovegas, que ningú sap del cert encara què té de virtual i què de real, és a dir, amb fonaments sòlids. Ho saben, al Govern?
El conseller Recoder va anar a Las Vegas fa unes setmanes, però ni ell ni ningú sembla que no en va treure l’aigua clara, almenys no pas d’aquell viatge i de la reunió amb el magnat que ha aixecat la llebre amb el fenomenal esquer de la quantitat, quasi fabulosa en els temps que corren, de llocs de treball de nova creació que promet el negoci…
En una cosa hi ha acord: el miratge ha cridat poderosament l’atenció de tothom, i qui més qui menys tothom s’ha posicionat, uns a favor de la proposta multimilionària (entre ells l’economista Gonzalo Bernardos, a qui vaig sentir defensar-lo amb gran èmfasi) i d’altres defenestrant-lo per raons de tipus ecològic, paisatgístic o de model de país, o més concretament, de model econòmic: la mena previsible de turisme i de turistes que atrauria la mastodòntica Eurovegas no encaixaria, segons aquesta opinió, en el patró de “turisme de qualitat” anhelat i perseguit suposadament pels nostres dirigents polítics, nacionals i locals, des de fa anys.

Tot això pel que fa a Catalunya, és clar. Perquè, per fer-ho més entretingut, tenim plantificada la “competència” que ens fa Madrid (aquest cop en sentit literal, a més d’al·legòric: la ciutat de Madrid dels 17.000 escandalosos milions de deute municipal) amb una seva oferta que sembla que el tal senyor Sheldon Adelson no podrà refusar, ja que consisteix a posar-s’hi bé, simplement, tant com calgui: amb una legislació a la carta i al gust del senyor milionetis.
Personalment, si hagués d’apostar, jo apostaria per Madrid, perquè, deixant de banda que ara com ara no té port de mar, per la resta té les de guanyar (si es tracta d’un guany, tot plegat, que està per veure): molta terra, tanta com es vulgui en l’ermot que envolta la megalomanòpolis espanyola, i pocs escrúpols financers i legislatius. I tot a lo grande, per acabar d’encaixar en l’inveterat model mesetari…

A Catalunya, en canvi, el monstre s’edificaria al pla del Llobregat, a la banda de Viladecans o Sant Boi, a tocar de la ciutat de Barcelona, del port i de l’aeroport, en uns terrenys (encara) d’alt valor agrícola i/o mediambiental, i enmig d’una àrea d’alta densitat poblacional. L’apinyament urbanístic fa temps que ha deixat de cotitzar en l’escala d’índexs de qualitat de vida, i francament la perspectiva de més atapeïment encara en aquella zona embafa només d’imaginar-la (una sensació que produeixen, d’altra banda, molts altres indrets del país de fesomia transformada sense manies al servei dels visitants de temporada… i al servei de les arques de l’Estat, que en el negoci de Las Vegas llobregatines –i aquest detall no ha entrat en el debat– també passaria diligentment el rasclet pels beneficis, no cal dir-ho).
És evident que aquí hi ha vuits i nous i cartes que no lliguen. Fa uns dies Jordi Badia n’assenyalva alguns, entre ells la “falta de debat polític, més enllà de les declaracions que es van produint amb finalitat mediàtica”, i el fet que es tracti d’“una decisió merament tàctica, a la curta, molt condicionada per l’actual conjuntura econòmica”.

És així, exactament. I com era de preveure, el Parlament de Catalunya ha votat avui majoritàriament a favor del projecte, tombant una moció presentada per la formació  ICV, en un debat que ha tingut també l’altura de mires previsible. (Segons els ecosocialistes, sempre tan amatents, el macrocomplex, a més de fer lleig i mal a l’ecosistema, estimularia la ludopatia, la prostitució i les màfies…).

Perquè, una vegada més, no es pot deixar de constatar que ningú no ha anat al moll de l’ós (ni ara que les retallades l’han posat tan de moda) de la qüestió: la figura d’aquest Mr Marshal del segle XXI, que es passeja pel món amb la seva cadira de rodes com un vellet jubilat (però carregat de duros), i que desperta admiració, enveja o ràbia directament…, ¿com és que ningú (cap Gonzalo Bernardos, p.e.) no es planteja en quin “model econòmic” encaixa, de quin model d’economia que ens fa anar a tots de corcoll (com posa de manifest l’Eurovegas) és producte i causa alhora? ¿De quina cadena de producció surten, els magnats com ell? ¿Quina mena de maleïda condemna fa que haguem de suportar la seva existència, i de suportar que ens condemnin a ser, com a persones i com a país, de la mena de manera que a ells els doni la gana que siguem?

Com que tenen, com 007, llicència per matar, financerament parlant, i ningú els hi demana mai comptes sobre la legitimitat de la llicència que amb tant d’exhibicionisme fan servir, després sentim en els fòrums de discussió política coses tan brillants com la que ha deixat anar el líder de la progressista formació cosmopolitavetònica coneguda com a Ciutadans/Ciudadanos: “Ni Cuba ni Macaco, llibertat de dret!”. El diputat en qüestió, Albert Rivera, ha defensat així la llibertat de Las Vegas Sands Corporation d’instal·lar-se a Catalunya mentre compleixi les lleis vigents… I el noi ha quedat la mar de descansat!

Aquesta és l’opinió, completa, de Jordi Badia sobre Eurovegas i el país que voldríem:

«Aviat sabrem si el magnat nord-americà Sheldon Adelson ha decidit instal·lar a Madrid o bé a Barcelona el gran complex de joc, oci i congressos anomenat Eurovegas. Per més que es digui que la capital d’Espanya té avantatge, sembla que la situació objectiva dels terrenys catalans haurien de ser-li més atractius, situats a tocar de la platja i molt a prop de l’aeroport i el port en què atraquen tants creuers i amb una tradició i una cultura turística tan potent al darrere com té el país. Ja es veurà.

»La possibilitat que un complex d’aquesta naturalesa s’instal·li a Catalunya ha generat molta controvèrsia. Ja s’entén. No obstant això, trobo que el govern ha fet bé de considerar-la. I no només perquè ho aconselli la situació de crisi i els 640.000 aturats que hi havia al mes de març. Es tracta d’una inversió fenomenal: 27.000 milions d’euros, segons els darrers càlculs fets per Adelson, que poden generar entre 15.000 i 20.000 llocs de treball directes i aportar de cop 36.000 places hoteleres més. A mi em sembla que no valorar una oportunitat d’aquestes dimensions seria una irresponsabilitat.

»Ara: precisament perquè és un projecte tan colossal i perquè té en els casinos i les màquines escurabutxaques la seva raó de ser, penso que la manera com s’ha plantejat i com es pot resoldre no és la més adequada ni la més tranquil·litzadora. Vull dir que tanta por fa pensar que un govern pot tirar endavant un complex d’aquesta magnitud, com que un altre executiu pot decidir desestimar-lo. La primera crítica que hi faria és aquesta falta de debat polític que hi ha, més enllà de les declaracions que es van produint amb finalitat mediàtica.

»Hi tinc una segona crítica a fer. Veig que és una decisió merament tàctica, a la curta, molt condicionada per l’actual conjuntura econòmica. No hi ha manera de saber-ho, és clar, però m’imagino que si la crisi no fos tan dura i les dades de l’atur no fossin tan cruentes, el govern hauria abordat la negociació amb una disposició i un tarannà ben diferents. Almenys, no s’hi veuria la desesperació que s’hi endevina ara i que no ha de ser bona consellera.

»Amb la primera crítica, apel·lo al concepte de legitimitat política, que no sempre està ben entès. No n’hi ha prou de guanyar les eleccions i passar comptes cada quatre anys. Fa un temps, potser era una mica així, però avui ja no es pot governar talment. Eurovegas és un projecte que, en cas de fer-se, modificarà notablement el paisatge català, no només el de la zona afectada. Mereix una explicació minuciosa i un consens polític i ciutadà ben ampli. Per exemple, cal saber si les amenaces que s’han advertit, en el sentit que s’afavoriria Catalunya com a centre del blanqueig de diners, de la prostitució, de les drogues i de les màfies, són certes o bé és mera demagògia. És un tema prou seriós per no despatxar-lo amb un parell d’estirabots.

»I amb la segona crítica em refereixo a la manca de concreció estratègica que em sembla veure-hi, per la desesperació que hi endevinava. El potencial turístic de Catalunya és formidable. L’esforç que s’ha fet des de fa un parell de dècades, més o menys, per transcendir el turista de sol i platja, ha estat notori i cada temporada que passa se’n recullen nous fruits. L’exemple del turisme rural és ben clar: en els darrers tres anys, l’oferta de places ha crescut de 1.300 llits i de 148 cases, un creixement d’un 8,4%. L’aeroport de Lleida malda per atraure esquiadors per a les pistes del Pirineu. I de mica en mica, Barcelona esdevé un punt d’atracció del turisme de creuer; seria una irresponsabilitat no plantejar-se com fer baixar els creueristes dels vaixells. En tota aquesta estratègia de desenvolupament turístic tan ordenada i tan a la mida del país, Eurovegas hi irromp desmesurat i aliè.

»Les dues crítiques que faig van molt lligades: es tracta de saber si Eurovegas pertany al país que volem, o només al que estem condemnats a ser».

________________________________

[*] Mentrestant, la Genialitat va fent una d’aquelles irritants campanyes radiofòniques o televisades de pre-campanya electoral encoberta (i permanent), tot venent la moto que farem bé de “comprar productes de proximitat”, sans i autèntics,  i que així fomentarem l’agricultura del país, ha!… Pobre Baix Llobregat, pobre Prat en altre hora tan ric i ufanós, productor dels llegendaris pollastres de pota blava, de carxofes i de mongetes!

Sobre aquest tema, entre els vegetals i l’asfalt, és bonic de llegir una imaginària història al revés de l’Eurovegas explicada per un paisà, JL Atienza, en un curiós conte al blogspot Viladecans punt de trobada.

Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 27 d'abril de 2012 per mininu

La gran invenció, a punt per a la gran intervenció

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Dos miembros del gabinete, aún atónitos con el descubrimiento de que el otrora ejemplar Estado de las autonomías de la gloriosa Transición de repente se ha convertido en una monstruosidad gobernada por pendejos por donde el Estado (el de verdad) amenaza ruina, deciden pasar a la acción y desmantelar semejante desatino, sin más, con una intervención a la carta]

—Entonces, ¿procedimos a intervenir las Comunidades Autónomas, de una maldita vez, Presidente?
Mmmm…
—¡Venga, rápido, Mariano, que me estoy interviniendo encima!…
Podríamos empezar por Cataluña… y terminar con ella!
—¡Exacto! ¡Ahora te escucho!

Guió i dibus: Min

Translation into Argentinian (traducción al argentino):

[Dos miembros del gabinete, aún atónitos con el descubrimiento de que el otrora ejemplar Estado de las autonomías de la gloriosa Transición de repente se ha convertido en una monstruosidad gobernada por pendejos por donde el Estado (el de verdad) amenaza ruina, deciden pasar a la acción y desmantelar semejante desatino, sin más, con una intervención a la carta]

—Entonces, ¿procedimos a intervenir las Comunidades Autónomas, de una maldita vez, Presidente?
Mmmm…
—¡Venga, rápido, Mariano, que me estoy interviniendo encima!…
Podríamos empezar por Cataluña… y terminar con ella!
—¡Exacto! ¡Ahora te escucho!

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 26 d'abril de 2012 per mininu

De l’Eurocopa a la Copa d’un euro…

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Un alto dignatario sale a la palestra, en defensa y consuelo de los hinchas de un Clú desdichado, cuyo equipo estrella parece ser que ha entrado en el enésimo fin de ciclo del año en curso]

No sé a qué viene tanta desesperación y tanto moco suelto entre la culerada, la verdad…, como si no recordaran que todavía pueden ganar la Copa del Rey de la Selva, caramba!!

Guió i dibus: Min

Translation into Chilean (traducción al chileno):

[Un alto dignatario sale a la palestra, en defensa y consuelo de los hinchas de un Clú desdichado, cuyo equipo estrella parece ser que ha entrado en el enésimo fin de ciclo del año en curso]

No sé a qué viene tanta desesperación y tanto moco suelto entre la culerada, la verdad…, como si no recordaran que todavía pueden ganar la Copa del Rey de la Selva, caramba!!

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 25 d'abril de 2012 per mininu

Sant Jordi, mateu l’aranya!

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Un caballero andante, de antigua y noble estirpe, hallándose en ruta a lomos de su fiel montura (dotada ésta de inmejorable memoria), topa con un bicho de mal agüero, de agresivos modos y de oscuras intenciones]

¡ALTO O DISPARO!
Permiso para pisarle, miseñor!
—¿Seguro? Mucha bravata, pero parece un bichito inofensivo…
¡Cuidadín con éste, señor San Jordi, que es una amenaza real, y nunca se arrepiente de sus atropellos!…

Guió i dibus: Min

Translation into Cuban (traducción al cubano):

[Un caballero andante, de antigua y noble estirpe, hallándose en ruta a lomos de su fiel montura (dotada ésta de inmejorable memoria), topa con un bicho de mal agüero, de agresivos modos y de oscuras intenciones]

¡ALTO O DISPARO!
Permiso para pisarle, miseñor!
—¿Seguro? Mucha bravata, pero parece un bichito inofensivo…
¡Cuidadín con éste, señor San Jordi, que es una amenaza real, y nunca se arrepiente de sus atropellos!…

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 23 d'abril de 2012 per mininu

San Jorge’s Día

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Un tipo metido a político reivindica desde su remota periferia, en día tan señalado como el del Libro y la Rosa, la cultura universal]

SAN JORGE, COÑIOO!!!

Guió i dibus: Min

Translation into Mexican (traducción al mejicano):

[Un tipo metido a político reivindica desde su remota periferia, en día tan señalado como el del Libro y la Rosa, la cultura universal]

SAN JORGE, COÑIOO!!!

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 23 d'abril de 2012 per mininu

Aquesta empantanada: “això”és Espanya!

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Dos incalificables sujetos, con diurnidad y traidoría, perpetran un acto gratuito de vandalismo (gratuito de momento, bien entendu, puesto que, a la que las autoridades les echen el guante, se les va a caer el pelo!)]

—Pero… ¿qué haces, insensato, quemando una rojigualda?!
—Se trata de una acción desesperada y suicida, querido amigo, para llamar la atención del lamentable Estado sobre el estado, más lamentable aún, de la N-II… Es la única forma de que nos hagan caso, socio…
¡UOUUOOUUUUOOUUUOOUUU… OUUOOUUUOOOUUU!!
—¿Ves lo que te digo? ¡Ya vienen!!

Guió i dibus: Min

Translation (traducción):

[Dos incalificables sujetos, con diurnidad y traidoría, perpetran un acto gratuito de vandalismo (gratuito de momento, bien entendu, puesto que, a la que las autoridades les echen el guante, se les va a caer el pelo!)]

—Pero… ¿qué haces, insensato, quemando una rojigualda?!
—Se trata de una acción desesperada y suicida, querido amigo, para llamar la atención del lamentable Estado sobre el estado, más lamentable aún, de la N-II… Es la única forma de que nos hagan caso, socio…
¡UOUUOOUUUUOOUUUOOUUU… OUUOOUUUOOOUUU!!
—¿Ves lo que te digo? ¡Ya vienen!!

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 16 d'abril de 2012 per mininu

Estampes d’un senzill safari, tot ell a costa de l’erari

Deixa un comentari

De la gàbia de la sarsuela
surt la fera de cacera,
el que té el nas més vermei
dels reis que es fan i es desfan,
capficat sense remei
a pelar uns quants elefants
(són trenta mil euros de res).

Sota l’africana ombra,
convençut que ningú el veu,
el rei amb tota la pompa,
junt amb un galifardeu,
cuca que veu cuca que tomba,
i sort de la grossa trompa
que no s’ha disparat al peu!

Però resulta, ves per on,
que un designi malastruc
ha volgut que al caçador
–de la saga dels borbons–,
ara puc ara no puc,
se li estelli el maluc,
tot procurant pels seus colons.

Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 15 d'abril de 2012 per mininu

En pau de guerra

Deixa un comentari

“Pobrecito, mi patrón,
piensa que el pobre soy yo!”

I el pobre però ric es queda tan tranquil: amb la consciència tranquil·la –per descomptat– i amb l’amor propi… també força apaivagat, pensant que el pobre imbècil del seu patró es pensa que ell no pensa, i que ni sospita allò que pensa d’ell en realitat: que per molt ric que sigui, no deixarà mai de ser un pobre de mi.

—Els diners no fan la felicitat… —va dir el pobre però ric.
—I la guilla deia que els raïms eren verds…! —va replicar el ric però pobre.

Potser sí, que els diners no fan la felicitat, però a mi em faria feliç que tot déu pogués comprovar-ho. I també que la guilla pogués haver els raïms madurs, per no haver de buscar excuses ridícules i humiliants.

“Potser el món és seu, però els tenim voltats…”

I què? Ara ja els tenim voltats: i ara què, doncs? Alguna acció a fer, entre tots i totes, o entre totes i tots?

“…i també la palmen, però això sí: després d’haver viscut com dééééééus…”

I després de palmar-la, el seu negoci, les seves accions, les seves participacions i les seves propietats totes passen –legitimíssimament, no cal dir-ho– als petits ricatxons de la família, que continuaran al seu torn (ells també fan torns) engreixant el llinatge, greixant les rodetes del negoci i engruixint el compte corrent propi a costa dels comptes corrents (o de les llibretes d’estalvis) de tots i totes i de totes i tots els que els envolten (els mateixos i les mateixes que diuen que els tenen voltats). I tot això ho faran pensant-se, pobres desgraciats, que els pobres són els pobres, i no pas ells, els rics patrons…

(CONTINUA)
__________________________________

[Il·lustració de l’entradeta: Fox grapes, by Cappy Thomson]

Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 14 d'abril de 2012 per mininu

La guerrilla de les banderes

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[En un pueblecito cualquiera del País Catalán, el paisaje denota los buenos oficios y el ésito de la Regenta, preocupada de lo más por los conatos de irredentismo aparecidos aquí, allá y acullá, en la línea irresponsable de desembocar en separatismo, aluego en separación y, por consiguiente, en un hipotético país independiente que, yendo él solo y sin la ayuda y tutela del Estado amoroso, sería a todas luces pobre de necesidad, el más pobre de los países que se hacen y se deshacen en la Unión Europea, fijo!]

—… (sin palabras)

Guió i dibus: Min

Translation into Argentinian (traducción al argentino):

[En un pueblecito cualquiera del País Catalán, el paisaje denota los buenos oficios y el ésito de la Regenta, preocupada de lo más por los conatos de irredentismo aparecidos aquí, allá y acullá, en la línea irresponsable de desembocar en separatismo, aluego en separación y, por consiguiente, en un hipotético país independiente que, yendo él solo y sin la ayuda y tutela del Estado amoroso, sería a todas luces pobre de necesidad, el más pobre de los países que se hacen y se deshacen en la Unión Europea, fijo!]

—… (sin palabras)

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 8 d'abril de 2012 per mininu

Favorits, però per favoritisme

Deixa un comentari
El hastag #RoboAlMilan va ser trending topic del Twitter ahir a Espanya, tot just acabar-se el partit de quarts de final de la Champions al Camp Nou. Va passar que, de manera insòlita (jo, almenys, no en recordo cap precedent), l’àrbitre va xiular dos penals, dos!, a favor del Barça. Tots dos ho eren (estrictament, si més no), però això és igual; també ho eren els que van deixar de xiular-li, també a favor, en el partit d’anada de fa una setmana a Milà, però això no importa: allò que compta, per a l’espanyolada tota, és haver vist en el partit d’ahir prou motius per deixar anar la brama del favoritisme descarat dels àrbitres a favor del Barça… a Europa. Per quin motiu? Doncs pel més baix que ha trobat la mesquinesa d’aquesta tropa: el suborn, és clar! [verbigràcia: Taringa.net, Inteligencia colectiva (sic)].
Per això, i no pas per cap mèrit esportiu, doncs, ja donen com a guanyador de la Champions novament el Barça… Fins i tot el mateix Mourinho ho dóna per fet: després d’eliminar (sense despentinar-se) l’Apoel de Nicòsia, ha dit que ara s’haurà de veure qui jugarà la final contra el Barça, que hi serà “perquè són molt bons”. La periodista (de TVE, crec) ha sobreentès que ho deia amb ironia, és clar. Ahir el vedell de l’Ibrahímovitx va deixar anar que “entenia” que Mourinho s’enfadés al Camp Nou davant la impossibilitat de derrotar el Barça a domicili. Tot lliga.
Òbviament, a la lliga espanyola això no passa: de sobte, els àrbitres s’han tornat imparcials, xiulen allò que veuen, són justos de collons, i per això l’equip superblanc del portuguès ha anat líder tota la temporada.
Quina fartanera!

Més enllà de la cridòria i del soroll, però, de tot aquest merder tan cansat (sobretot perquè forma part d’una altra disputa molt més antiga i més cansada encara que aquesta), un servidor en treu en clar tres apunts:

1r. La parròquia blanca està més que fastiguejada davant la perspectiva qie el Barça s’interposi en el seu camí cap a la conquista de la seva desena copa d’Europa. Parlant en plata: estan cagats, i si poguessin farien com fan a nivell de seleccions: impedir al Barça competir en el torneig, i així, com fa la selecció espanyola, la selecció blanca guanyaria la Champions sense entrebancs. (Éric Cantona, de visita a Barcelona, va declarar l’altre dia que veia la selecció de futbol de Catalunya perfectament capaç de guanyar la copa del món).
2n. L’espanyolada no pot veure el Barça i els culés (i per extensió els catalans, i viceversa) ni en pintura. Ja se sabia, però ara no s’estan de proclamar-ho als quatre vents. (Millor així: arribarà un dia, i serà aviat, que a fora deixaran de confondre’s i aprendran a distingir qui és qui).
3r. El Barça, de “equipo español”, res de res: per tant, les cadenes espanyoles que segueixen la seva trajectòria cap a la final, en aquesta i en les futures edicions, es poden deixar d’hipocresies i de dissimular malament les seves reals i reials preferències.
_________________________________

[Foto de l’entradeta: la real Selección espanyola de fúmbol. Quan els jugadors del Barça passen a ser jugadors de la Roja, llavors passen a jugar com els àngels i són boníssims, els més millors del món mundial]

Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 5 d'abril de 2012 per mininu

CCC: Con Cuatro Cajones

Deixa un comentari
Translation (Traducción):

[Haciendo gala de un profundo calado intelectual, además de una gran determinación (y de un admirable monolingüismo integrador), la Caja barbuda por la Connivencia Cínica dixit:]

—¡¡BASTA YA DE IMPONER EL CATALÁN EN CATALUÑA!!

Guió i dibus: Min

Translation into Extremenian (Traducción al extremeño):

[Haciendo gala de un profundo calado intelectual, además de una gran determinación (y de un admirable monolingüismo integrador), la Caja barbuda por la Connivencia Cínica dixit:]

—¡¡BASTA YA DE IMPONER EL CATALÁN EN CATALUÑA!!

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 1 d'abril de 2012 per mininu