L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Vostè, Vós, tu mateix…

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Un presunto miembro de una familia de mucho boato y prosopopeya recibe de un anónimo correo un paquete presuntamente sospechoso que le puede meter supuestamente en un jardín de padre y señor mío, y por ello, con buen criterio, lo redirige al instante. Recuerden, amigos: los ricos también pueden llorar]

—¡Muy buenas! Me parece que este paquete es para Vós…
Pues no: es para Nóos…
—Pues eso!

Guió i dibus: Min

Translation into Colombian (traducción al colombiano):

[Un presunto miembro de una familia de mucho boato y prosopopeya recibe de un anónimo correo un paquete presuntamente sospechoso que le puede meter supuestamente en un jardín de padre y señor mío, y por ello, con buen criterio, lo redirige al instante. Recuerden, amigos: los ricos también pueden llorar]

—¡Muy buenas! Me parece que este paquete es para Vós…
Pues no: es para Nóos…
—Pues eso!

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 29 de desembre de 2011 per mininu

El Caganer hi diu la seva

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[En un “Pesebre viviente” (otra rareza de Cataluña, donde unos figurantes pasan frío de forma gratuita durante horas sin inmutarse), un visitante conversa con el “Caganer”, una figura no menos extravagante cuyo escatalógico cometido le procura aún más frío que a los demás, en sálvase sea la parte]

—No entiendo cómo puedes estar asina todo el santo día, colega…
Pues es fácil: me sobran los motivos

Guió i dibus: Min

Translation into Colombian (traducción al colombiano):

[En un “Pesebre viviente” (otra rareza de Cataluña, donde unos figurantes pasan frío de forma gratuita durante horas sin inmutarse), un visitante conversa con el “Caganer”, una figura no menos extravagante cuyo escatalógico cometido le procura aún más frío que a los demás, en sálvase sea la parte]

—No entiendo cómo puedes estar asina todo el santo día, colega…
Pues es fácil: me sobran los motivos

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 25 de desembre de 2011 per mininu

Mecàgum el tió!

Deixa un comentari
Per a molts dels que passem de la cinquantena, el tió de la nostra infància era un humil soc qualsevol tret de la pila de la llenya o directament del bosc, sense cap més additiu que no fos una mica de molsa seca o un tros d’heura arrapada, i que des del mateix moment de ser triat i posat a la vora del foc i ben tapat amb una manta (que no passés fred!), agafava un aire especial, una aura de misteri que la seva quietud total encara engrandia més.
El soc feia allò que li tocava: dormir com un soc, i la seva immobilitat completa, sota la coberta d’un sac, una manta vella o d’un tros de roba qualsevol, feia inexplicable als nostres ulls que s’anés cruspint els grans de blat de moro o els rosegons de pa que nosaltres li anàvem posant confiats que, la nit o el dia de Nadal, la seva digestió convertiria aquella senzilla manduca en esplendorosos regals –la majoria menges, una bona part de les quals anirien a parar de dret a la taula parada–, a còpia de seduir-lo a cops de bastó mentre entonàvem la lletania* “Tió, tió, caga torró, pel naixement de Nostre Senyor, i si no en tens més, caga diners, i si ja en tens prou, caga un ou!” (i quan cagava un ou, efectivament, volia dir que no calia que insistíssim, que ja no cagaria res més). Aquest –i amb els Reis per postres– sí que era per a nosaltres un autèntic misteri de Nadal!
Però ve’t aquí que els temps canvien, i per als temps que corren, tan audiovisuals i multimèdia, segurament aquella figura misteriosa d’antany devia haver-se convertit en una figura massa estàtica, avorrida i tot, sense futur, i calia fer-li una posada al dia. ¿Per fer-la més entranyable, més visual, més exportable i, ai làs, també més productiva? Segurament per tot plegat.
El cas és que un bon dia algú va tenir la brillant idea d’encastar una barretina i un parell de potes, o dos, a aquell tronc inert i inexpressiu d’abans, i per si no n’hi havia prou, pintar-li uns ulls Walt Disney o de l’escola manga, un nas (per sort, també de fusta) i un somriure de beneit que pretén fer-lo simpàtic urbi et orbe, suposo…
No sé si és un signe dels temps o no, potser es tracta d’una moda passatgera, però aquesta nit, tot mirant els troncs com cremaven a la llar de foc –un altre residu del passat que tanmateix sobreviu, però també un luxe que no incorporen moltes de les llars modernes de la voràgine hipotecària–, m’han vingut al cap aquests records i aquests pensaments, dels quals em disculpo i tallo en sec, nens i nenes: prou d’explicar batalletes!
Sigui amb un soc que hiverna sota la manta fins al dia de ser bastonejat, i cremat després com tots els altres, en un últim servei a petits i grans de la família, sigui amb un soc humanitzat i amb barretina, espero que la tradició perduri, que la il·lusió no es perdi, i que per molts anys que passin i per moltes crisis que vinguin el tió no deixi mai de cagar per als nens que fan bondat.
Vagi per a ells també aquesta cançó, una peça del més nadalenc dels nostres compositors:

(*) De versos per acompanyar rítmicament la batucada infantil n’hi ha un fotimer, no cal dir-ho. Aquí en deixo dues mostres més:

“Caga, tió,

caga torró,
avellanes i mató,
si no cagues bé
et daré un cop de bastó.
caga, tió!”

“Caga, tió,

tió de Nadal,
no caguis arengades,
que són massa salades
caga torrons
que són més bons!”


Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 25 de desembre de 2011 per mininu

M’estimo + ‘t’estimo’

Deixa un comentari
En el magnífic documental “#Òmnium50A” que TV3 va transmetre aquesta setmana dins l’espai Sense ficció i en el marc del cinquantenari d’aquesta entitat cultural, inseparable de la història del país des d’aquell llunyà 1961, es van dir un munt de coses interessants, i per això el deixo plantat aquí sota, per facilitar-ne la visió a qui li abelleixi, perquè val la pena.
En un moment de la cinta, quan el relat ja arribava als nostres dies, algunes persones, d’aquí i d’allà, responen a la pregunta “Quina és la paraula catalana que us agrada més?”. És una pregunta que agrada de respondre, perquè tots tenim una paraula, o una expressió, que per una raó o altra –ens pot semblar especialment musical, o expressiva, contundent, graciosa, poètica, etc– li tenim una simpatia especial, la trobem més maca que cap altra.
Una de les expressions que es van sentir (amb carquinyoli, celobert, Déu vos guard, adéu-siau, sisplau, gaudirindependència), i més d’una vegada, és “t’estimo”, la forma catalana de la manifestació tan universal de l’amor entre dues persones.
Cada terra fa sa guerra, i cada parella es declara o es testimonia l’amor a la seva manera. Però, al costat de les equivalències que té l’expressió en altres llengües, algunes d’elles tan properes culturalment com la francesa “je t’aime”, la italiana “ti amo” o la brasilera “eu te amo”, em va venir al cap la més propera geogràficament del castellà “te quiero”, i el cap em va fer revenir una maliciosa reflexió, que ni és nova ni especialment brillant, però que en les circumstàncies actuals sembla encara més inevitable.
A la versió catalana d’aquesta expressió hi podríem veure la següent seqüència: “t’estimo / et valoro / t’aprecio (en allò que vals, perquè tu per a mi vals molt), i (per això i tantes altres coses) et desitjo, et vull per a mi”.
A la versió castellana hi podríem trobar un paral·lelisme, però en la forma “te amo” . Què hi ha en la forma “te quiero”? Doncs que es presta a confusió amb l’accepció del verb que té a veure amb la possessió, el desig de possessió, la voluntat o afirmació de domini. [*]
Per això, no deu ser pas gratuït que quan veiem des de Catalunya algun dels nostres afectuosos veïns de ponent –oi més si fa de polític a la capital centrepeninsular– declarant el seu amor pels catalans amb un estrident “Yo quiero a Cataluña y a los catalanes”, la reacció instintiva dels catalans sigui d’amagar la cartera. Un acte reflex tanmateix ben inútil, perquè, amb la clau de la caixa a la mà, aquells ja tenen allò que volen de Catalunya, però també ben comprensible, perquè, sabent el pa que s’hi dóna, amb l’abraçada d’aquests insaciables ossos amorosos la sagnia sempre es pot fer més gran.

En el vídeo de Josep Rovira sobre Òmnium Cultural es van sentir algunes veus, com la d’en Xavier Sardà i altres membres de l’associació Fantasies Federalistes Levitacionals, discrepant de l’accentuació –o deriva– sobiranista de l’entitat sota la presidència de Muriel Casals, que ells troben “excloent”, en tant que Òmnium (“que jo també pago amb els meus impostos”, va dir Sardà, gran apreciació venint d’un contribuent impenitent de l’Espanya radial) hauria deixat de representar tots els catalans, hauria deixat de ser “l’Òmnium de tots”, dit amb un bonic joc de paraules…
Si jo els hagués tingut a davant, els hauria estirat la llengua preguntant-los com pensen que ens hem de sentir, els espanyols no castellans, davant la deriva definitivament excloent de la “Constitución de todos”, que ens deixa a tots els catalans, inclosos els tossudament federalistes, amb el cul a l’aire.
                                                           ….

[*] Tampoc no és gaire novedosa ni original la metàfora del matrimoni mal avingut Espanya-Catalunya que fa servir l’Empar Moliner en la seva intervenció, però és perfectament pertinent.
__________________________________

[Imatge de l’entradeta: “Cremallera de vida”, de Marisa Amador]

Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 23 de desembre de 2011 per mininu

Tenim un nom que el sap tothom!

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[El Fúmbol Clu Barça, jugando con su acostumbrado fun play, hace subir los colores a la cara del equipo brasileiro del Santos (jugando éste, curiosamente, en ropa interior, como el del otro día), en un partido de costalada que sin embargo lleva el pomposo título de Campeonato del Mundo mundial de clus]

—(omg!)

Guió i dibus: Min

Translation into Madrilian (traducción al madrileño):

[El Fúmbol Clu Barça, jugando con su acostumbrado fun play, hace subir los colores a la cara del equipo brasileiro del Santos (jugando éste, curiosamente, en ropa interior, como el del otro día), en un partido de costalada que sin embargo lleva el pomposo título de Campeonato del Mundo mundial de clus]

—(omg!)

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 18 de desembre de 2011 per mininu

Oh, gin geni, let yourself go!

Deixa un comentari

Ximple elogi del modest gintònic

Com les guspires del foc,
veig les bombolletes
com pugen jugant entre elles,
xocant amb la taca groga
de la pela de llimona,
com ixen excitades
del líquid blanc del got,
de la seva ànima transparent.
I llisquen dolces per la gola
sense la cremor del cubata,
més aviat em rescaten
l’estómac i la ment,
i aquella blancor de lluna plena
em refresca per dins i em banya;
i entinta lleument les galtes
de la blanca dona nena
que m’acompanya
fent el boig i fent el toc.
I quan arribo a la dotzena,
oh meravella!,
encara sé prou bé on sóc.

El Gin tonic, es al igual que el cubalibre, uno de los cócteles menos reconocidos como tales, pero famosos como ninguno. Data del siglo XIX y según Sir Winston Churchill “el gin tonic ha salvado más vidas y mentes de gente inglesa que todos los doctores del país”. Se comenta que en su receta original, el gin tonic fue un gran remedio contra la malaria. Por desgracia hoy se ningunea esta bebida y se sirve sin ninguna delicadeza.
Cocktail refrescante donde los haya, su toque ácido complace a millones de bebedores alrededor del mundo. Actualmente se suele añadir más ginebra que la indicada en la receta, pero esas fueron las cantidades establecidas originalmente. Para su elaboración yo recomiendo ginebra Tanqueray, que aporta un toque cítrico genial.

– Ginebra 3/10
– Tonica 6/10
– Zumo de limón 1/10

Llenar un vaso de tubo de hielo (aunque según la región, también se utilizan vasos de fantasía o copas de balón. Esta última me parece una gran opción). Remover hasta enfriar el vaso y vertir el agua resultante. Realizar un twist de limón. Añadir la ginebra, la tónica y el zumo de limón. Decorar con rodaja de limón.

[http://www.fotolog.com/alplatom/58940545]

Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 17 de desembre de 2011 per mininu

Conjugant (que és gerundi) robar i espoliar

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Ataviada para la ocasión, la Presidenta del Parlamento regional del otro día, considerando la posibilidad de haber metido la gamba con la prohibición en el hemiciclo de determinadas expresiones incómodas para algunos diputados, rectifica y da marcha atrás, con gran irritación por parte de ciertos ciudadanos ejemplares (o de ciertos ejemplares de ciudadano, mejor dicho), que se preguntan para qué sirve una presidenta si no es para restringir el vocabulario y sujetar las lenguas viperinas e intemperantes]

—Pues nada, señoras y señores diputadas y diputados, que donde dije digo digo Diego…

Guió i dibus: Min

Translation into Canarian (traducción al canario):

[Ataviada para la ocasión, la Presidenta del Parlamento regional del otro día, considerando la posibilidad de haber metido la gamba con la prohibición en el hemiciclo de determinadas expresiones incómodas para algunos diputados, rectifica y da marcha atrás, con gran irritación por parte de ciertos ciudadanos ejemplares (o de ciertos ejemplares de ciudadano, mejor dicho), que se preguntan para qué sirve una presidenta si no es para restringir el vocabulario y sujetar las lenguas viperinas e intemperantes]

—Pues nada, señoras y señores diputadas y diputados, que donde dije digo digo Diego…

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 14 de desembre de 2011 per mininu

Real Madrid, 1 – El pal de la sort, 3

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Tras varios encuentros duros (o encontronazos, más bien) entre un defensa contundente y contusionante de un equipo de La Capital del Mundo (que juega, curiosamente, en ropa interior, sin ningún rubor) y varios delanteros mequetrefes, las autoridades balompédicas, al alimón con las civiles y penales, deciden advertir públicamente de las características antropológicas del sujeto]

—GRRRRR!!!!

Guió i dibus: Min

Translation into Argentinian (traducción al argentino):

[Tras varios encuentros duros (o encontronazos, más bien) entre un defensa contundente y contusionante de un equipo de La Capital del Mundo (que juega, curiosamente, en ropa interior, sin ningún rubor) y varios delanteros mequetrefes, las autoridades balompédicas, al alimón con las civiles y penales, deciden advertir públicamente de las características antropológicas del sujeto]

—GRRRRR!!!!

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 11 de desembre de 2011 per mininu

Ruet, rueet guaiiinn!

Deixa un comentari

Destapo l’ampolla…
El suro gemega,
voluptuós.

Red, red wine
Go to my head
Make me forget that I
Still need her so

Red, red wine
It’s up to you
All I can do, I’ve done
But memories won’t go
No, memories won’t go

I’d have thought
That with time
Thoughts of her
Would leave my head
I was wrong
And I find
Just one thing makes me forget

Red, red wine
Stay close to me
Don’t let me be alone
It’s tearin’ apart
My blue, blue heart


Red red wine you make me feel so fine
You keep me rocking all of the time
Red red wine you make me feel so grand
I feel a million dollars when your just in my hand
Red red wine you make me feel so sad
Any time I see you go it makes me feel bad
Red red wine you make me feel so fine
Monkey pack him rizla pon the sweet dep line
Red red wine you give me whole heap of zing
Whole heap of zing mek me do me own thing
Red red wine you really know how fi love
Your kind of loving like a blessing from above
Red red wine I love you right from the start
Right from the start with all of my heart
Red red wine in a 80’s style
Red red wine in a modern beat style, yeah

Give me little time, help me clear up me mind
Give me little time, help me clear up me mind
Give me Red wine because it make me feel fine
Mek me feel fine all of the time
Red red wine you make me feel so fine
Monkey pack him rizla on the sweet dep line
The line broke, the monkey get choke
Burn bad rizla pon him little rowing boat

Red red wine I’m gonna hold to you
Hold on to you cause I know you love true
Red red wine I’m gonna love you till I die
Love you till I die and that’s no lie
Red red wine can’t get you out my mind
Where ever you maybe I’ll surely find
I’ll surely find make no fuss just stick with us.

Red red wine you really know how fi love
Your kind of loving like a blessing from above
Red red wine I love you right from the start
Right from the start with all of my heart
Red red wine you really know how fi love
Your kind of loving like a blessing from above
Red red wine you give me whole heap of zing
Whole heap of zing mek me do me own thing
Red red wine in a 80’s style
Red red wine in a modern beat style, yeah.

Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 10 de desembre de 2011 per mininu

Espany@

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[En un Parlamento autonómico de la señorita Pepis como otro cualquiera tiene lugar un rifirrafe entre un diputado quisquilloso y la presidenta del ente, no menos quisquillosa, por un quítame allá estas palabrejas]

—… y encima, Sra. Presidenta, va Ud. y nos roba la palabra expoliar y nos expolia la palabra robar!…
Sr. Diputado, le llamo al orden: compórtese, haga el favor, y no ofenda más a los ciudadanos…!
—¿A cuáles de ellos se refiere Ud?

Guió i dibus: Min

Translation into Guatemalian (traducción al guatemalteco):

[En un Parlamento autonómico de la señorita Pepis como otro cualquiera tiene lugar un rifirrafe entre un diputado quisquilloso y la presidenta del ente, no menos quisquillosa, por un quítame allá estas palabrejas]

—… y encima, Sra. Presidenta, va Ud. y nos roba la palabra expoliar y nos expolia la palabra robar!…
Sr. Diputado, le llamo al orden: compórtese, haga el favor, y no ofenda más a los ciudadanos…!
—¿A cuáles de ellos se refiere Ud?

Aquesta entrada s'ha publicat en Sant Diumenge de Sils el 4 de desembre de 2011 per mininu

Hac muda

Deixa un comentari

«Amb la meva H d'”Holograma” gravada al front, faria més costat –i em deliria per ocupar el seu lloc– a un badoc que perd el temps observant el món i disfrutant-lo amb la ment que a un diligent treballador de qualsevol nivell de la cadena que perd el cul per l’eficàcia, l’eficiència i l’excel·lència i que malgasta la vida aprofitant el temps per convertir-lo en un or que no podrà rendibilitzar mai, a causa de la seva condició de formiga cega en la foscor del rebost i encegada per la brillantor de l’or mític»

Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 3 de desembre de 2011 per mininu

Más triste es de pedir…

Deixa un comentari
Translation (traducción):

[Un recaudador de caudales del prójimo realiza su trabajo, con nocturnidad y diligencia, mientras escucha a aquél hablando de sus domésticos quehaceres]

—Por lo que nos han dicho (de buena tinta), ahora mismo España no dispone de un chavo para lo que sería el pacto fiscal…
Pero… ¿cómo se entiende? ¿Y se puede saber qué es lo que hace con la pasta gansa que ro…, con la pasta gansa que recauda en Cataluña?
—Es que, a lo que se ve, tiene un montón de gastos varios, la pobre…!

Guió i dibus: Min

Translation into Dominican (traducción al dominicano):

[Un recaudador de caudales del prójimo realiza su trabajo, con nocturnidad y diligencia, mientras escucha a aquél hablando de sus domésticos quehaceres]

—Por lo que nos han dicho (de buena tinta), ahora mismo España no dispone de un chavo para lo que sería el pacto fiscal…
Pero… ¿cómo se entiende? ¿Y se puede saber qué es lo que hace con la pasta gansa que ro…, con la pasta gansa que recauda en Cataluña?
—Es que, a lo que se ve, tiene un montón de gastos varios, la pobre…!

Aquesta entrada s'ha publicat en Ninots el 2 de desembre de 2011 per mininu