10 d'octubre de 2010
General
3 comentaris

Quin model lingüístic volem per a la nostra Universitat?

Aquesta setmana he assistit a l’acte de cloenda de la campanya “A la Universitat, en català”, de la Plataforma per la llengua. Han obtingut el suport de la comunitat universitària, -les 15.000 postals presentades ho avalen-  i del govern, representat pel conseller Huguet que els va rebre i els va esperonar a continuar, però no han tingut el mateix èxit amb els rectors.

Aquest desinterès és un símptoma ben evident que alguna cosa passa. L’impuls que durant aquesta legislatura s’ha donat a la política lingüística universitària des del DIUE no ha estat del tot correspost pels destinataris. Com és sabut, durant l’època en què governava CiU eren les universitats les que demanaven que el Govern treballés més en política lingüística. Ara que hi hem dedicat tants esforços,  la resposta que obtenim -no pas per part dels tècnics, és clar-  no és pas la que voldríem.

És per això que reclamo un debat valent, on es parli clar i tothom ensenyi les cartes. Un debat on es defineixi el multilingüisme universitari, on es deixin clares les prioritats, on es faci entendre que la internacionalització no està renyida amb la defensa de la llengua pròpia. Les universitats públiques ara tenen plans de llengües multilingües que els han de permetre avançar i organitzar-se, perquè durant massa temps la llengua ha estat un aspecte deixat de la mà de Déu.

Ara que el nou model de finançament per a les universitats en funció dels resultats inclou un paquet d’objectius lingüístics, per tal que les llengües avancin en volum -més assignatures de grau en català i tercera llengua, més assignatures de postgrau en tercera llengua- i qualitat, ara que tenim una nova legislació que permet definir drets i deures dels membres de la comunitat universitària en relació amb el coneixement i ús de la llengua, ara que les universitats s’han acostumat a treballar coordinadament per arribar a resultats compartits, ara que hem arribat fins aquí, no podem permetre que tot plegat se’n vagi en orris.

I val a dir que existeix aquest perill. Per això demano aquest debat obert en el qual han de participar agents interns i externs, i sobretot experts en la matèria. Perquè amb la  llengua, com amb el  futbol, tothom s’hi atreveix. És més: la llengua sovint s’aprofita com a instrument útil de confrontació entre uns i altres.
És hora de dir prou, perquè s’ha tibat tant la corda que s’ha trencat.

Quina és la sortida?
Hem assistit aquests darrers anys a un munt de jornades, congressos i simposis a Catalunya, a Espanya i a l’estranger, i coneixem diversos models d’universitats multilingües. Fins i tot alguns responsables d’aquests centres han vingut a explicar-nos-els. Ens hi hem de posar seriosament, a dibuixar el nostre model, que no serà necessàriament el que apunten des de la Plataforma per la Llengua, de català i prou, sinó que segurament s’acostarà més als que ens presenten els experts del Consell d’Europa per a zones multilingües, amb uns usos  ben definits i consensuats per a cada llengua, i amb una política lingüística explícita i amb unes garanties de qualitat que ara no tenim.

  1. És un tema complicat, no?
    Em sembla molt correcte tot el que diu l’article però crec que manca voluntat política. Política parlamentària, política universitària… Política al cap i a la fi.
    Per quan una cimera multisectorial de debat sobre el tema lingüístic? Amb ponències, debat, intervencions de tots els sectors implicats? Govern, rectorats, estudiants, pas… sindicats, plataforma per la llengua…

    Perquè a tothom li costa tant un debat d’aquestes característiques? Espero que GENT VALENTA pugui afrontar-ho i preparar-ho. Pugui posar les cartes sobre la taula i solucionar un tema que tan costa i tanta discrepància genera. No s’ha de permetre els subdebats i els “experts” oficiosos.

    No sé, aviam com va el tema.

  2. Això dels models per a “zones multilingües” m’ha fet pujar la mosca al nas! Què vol dir zones multilingües? No havíem quedat que el futur d’Europa és multilingüe? Doncs tot Europa ha de ser una “zona multilingüe”, no? Els estudiants s’han de poder expressar en la llengua pròpia del país i han de conèixer el màxim de llengües possible, començant per l’anglès!
    Molt bon comentari, Meius! 

  3. Laura Borràs

    Meius, és un tema complex. Jo batallo des de fa molts anys en la qüestió i puc dir amb gran orgull que actualment dirigeixo un màster internacional amb estudiants d’arreu (Colòmbia, Argentina, Estats Units, França, Itàlia, Països Catalans, País Basc i Espanya) i que és multilingüe català, castellà i anglès. L’esforç, però, és tot nostre. Institucionalment com tu apuntes en el teu text, no s’hi dediquen tots els esforços o, si més no, no són proporcionals al benefici que s’obté en experiències com aquestes on, entre altres coses, contribuïm a fer del català una llengua de cultura com qualsevol altre demostrant que els “problemes” tot sovint són infundats. Ja en parlarem quan vulguis. Una abraçada!

    Meius Ferrés Fluvià Laura, gràcies per la teva aportació. Sí que en vull parlar. Cal donar veu a persones com tu, que heu trobat la fórmula. Una abraçada, i no treballis tant, dona!

    dilluns a les 06:33 via

    Laura Borràs mira qui parla!

  4. dilluns a les 06:37 ·
  5.  

    Miquel Duran Laura, de quin tema és aquest màster internacioanl? Quina presènciahi té el català? Me’n pots donar més detalls? Val la pena conèixer un cas d’èxit.

    dilluns a les 06:50 ·
  6.  

    Laura Borràs

    Miquel, ara mateix estic corregint treballs d’estudiants del màster. És el màster en literatura en l’era digital de la UB i del Grup 62. Els continguts del màster els genera un grup de recerca reconegut per la Generalitat i capdavanter en la temàtica en el nostre àmbit. De manera que per què renunciar a difondre una recerca que es genera en català? Per això el màster s’anuncia en català i castellà, perqu ambdues llengües són llengües vehiculars de manera que els estudiants catalans puguin expressar-se en la seva llengua i la resta d’estudiants internacionals tinguin garantida la seva comprensió. També hi ha la presència de l’anglès que alguns dels estudiants internacionals usen en els seus treballs, a més de ser pràcticament omnipresent en la bibliografia. En seguim parlant!Mostra’n més…

    dilluns a les 06:54 ·
  7.  

    Miquel Duran Laura, moltes gràcies! Has de reconèixer però que es tracta d’un cas particular, on la llengua és consustancial als continguts del curs. Una altra cosa seria un màster en les propietats físicoquímiques del grafè (premi nobel de física 2010). Les coses hi serien, de ben segur, més complicades.

    dilluns a les 07:04 ·
  8.  

    Laura Borràs

    La complicació és funcional, però si es té clar que s’aspira a fer del català una llengua normal de cultura, s’assumeix la traducció i el diàleg interlingüístic com a part consubstancial de l’experiència. La temàtica del màster té com a llengua vehicular -perquè és on s’estan produint els continguts- l’anglès (que és la llengua predominant de la bibliografica, com he dit abans). Vull dir que no és un màster en literatura catalana, però tampoc no renunciem a que la literatura catalana en formi part. Ara bé, com que som un grup de recerca internacional radicat a Barcelona, hem generat contingut en català i el traduim també al castellà. Les propietats físicoquímiques del grafè no ho sé, però ara mateix vaig a degustar les del cafè (que és el que em prendré ara perquè després d’una nit en blanc el necessito en vena!!!). 😉Mostra’n més…

    dilluns a les 07:22 ·
  9.  

    Miquel Duran

    És un tema apassionant, i on segur que estem d’acord. I pel que fa al cafè, vaig escriure al Diari de Girona un article sobre la percolació de l’aigua entre els seus grans, i les propietats fisicoquímiques… Un altre tema tan o més apassionatn que la universitat i la llengua: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061100_9_271065__Cultura-Percolacio

    Bon dia!Mostra’n més…

    dilluns a les 07:26 ·
  10.  

    Miquel Duran Laura i Meius, es tracta de les Noves Formes de la Follia al Segle XXI ;–)

    dilluns a les 07:29 ·
  11.  

    Laura Borràs ‎;-) Jo he passat dels bogos medievals als bojos digitals, o sigui que benvinguda sigui, aquesta follia! Una abraçada i bon dia per a tots dos!

    dilluns a les 07:41 ·
  12.  

    Meius Ferrés Fluvià Ei, Laura i Miquel! Em despisto i em monopolitzeu el mur. No, de debò, un privilegi… Fins aviat. I sapigueu que el FB ha penjat la nota des del bloc, jo no hi comptava.

    dilluns a les 07:47 ·
  13.  

    Miquel Duran Això és una de les coses que no m’agrada de fer servir el fbk.. a més, qui no estigui al fbk no pot seguir aquesta discussió… Potser caldria recollir tota la conversa i posar-la com a comentari al propi blog teu.

    dilluns a les 07:50 ·  · 1 personaA La Reparada li agrada.
  14.  Meius Ferrés Fluvià Miquel, ja ho pensava fer, és una bona idea…

    dilluns a les 07:57 ·
  15.  

    Laura Borràs És que el tema és apassionant!

    dilluns a les 08:08 ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!