Parlar en català als immigrants és de mala educació?
He sentit a la ràdio, arran de la campanya Encomana el català presentada ahir pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que a la caverna mediàtica ja remugaven. No s’han esperat ni un dia per dir-hi la seva. Es veu que és cosa de maleducats, això de no respondre en castellà. Mira que ho teníem entès malament, uns quants. Em pensava que era ben bé a la inversa: que si per adreçar-se a algú qué és d’un altre color quan no el coneixes de res ho fas en castellà. poses una barrera entre ell i tu, li estàs dient: “No ets dels nostres”, “t’he de tractar diferent”.
Els nens ho tenen molt més clar, no fan aquestes distincions. Un dia duia un parell de nens senegambians al darrere al cotxe, i un altre nascut aquí. Era impossible de saber qui era qui, sense veure’ls. L’accent tancat garrotxí, amb renecs inclosos, era el mateix. No s’exclouen. Els grans, sí. M’agrada molt l’anècdota que a la plaça major del meu poble juguen a futbol, i fan partits de castellans contra catalans. Els catalans són els de Gàmbia, i els castellans són procedents del barri de Sant Roc, de la primera immigració. Encara ho voleu més clar?
El procés que s’està produint, al meu entendre, és el següent: ha arribat al nostre país un nombrós grup de persones, moltes de les quals amb estudis, i han adoptat el català de manera normal. A mesura que ells hi entren, els autòctons en surten. Com és possible, aquest retrocés del català entre la gent nascuda aquí i educada en aquesta llengua? Segons Modest Prats mai en la història de la nostra llengua s’havia produït aquesta tria conscient pel castellà. Si ell ho diu, deu ser cert. Però no tenim una explicació per aquest fenomen, segurament ens falta perspectiva perquè és molt recent.
Acabo de conèixer dos nous catalans ben diferents i molt interessants, l’un procedent de Finlàndia, que deu estar ben cansat que tothom li pregunti el mateix, però amb paciència m’explica el seu cas i les raons que l’han impulsat a venir aquí i aprendre català, i em diu que la nostra llengua aquí no està normalitzada si ho compara amb la situació del suec al seu país, que amb un 5 % de la població està completament protegit per les lleis. L’altra persona, una escriptora vinguda de l’Argentina a qui admiro moltíssim, em deia que els catalans tenim por, o vergonya, de la nostra llengua. Té prou raó. L’un i l’altre ens obren els ulls a la trista realitat. El problema som nosaltres. Ens ho hem de creure, perquè ells, i moltíssima gent com ells que han arribat d’altres llocs, han adoptat la nostra llengua i la nostra cultura ben convençuts, i no es mereixen el que està passant.
El futur el veig ple de gent parlant llengües diferents i entenent-se els uns amb els altres, potser de manera imperfecta, però prou efectiva: em sembla que Europa és això. La diversitat des del respecte, i la interculturalitat ben entesa. Comencem des d’aquí, la campanya iniciada hi pot ajudar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que la caverna mediàtica es queixi no és nou, sobretot amb la que tenen muntada a nivell intern. És una altra maniobra de distracció perquè la seva massa crítica (que també la deuen tenir) es fixi en nosaltres, que som el diable amb banyes.
Acabo de veure l’espot, que he clavat en el comenari (espero que es vegi bé), una realització estil Bollywood amb una cançó que no és gens Bollywood, però acceptarem “pop” com a animal de companyia. A mi la cançó no em sembla gaire enganxosa ni crec que sigui fàcil de recordar per als estrangers (l’acabo de veure i jo mateixa tampoc la recordo).
Tot i així aquesta campanya és molt necessària, ara veurem si servirà de res, estic farta d’asseure’m a la terrassa d’un bar i no poder demanar en català. A mi no em fa res que la gent demani en espanyol, en francès o en anglès… Però resulta que els turistes vénen aquí i tothom es desviu per parlar-los-hi en el seu idioma però no sé per quin motiu la gent autòctona no som rendibles.
També dir que al meu barri els pakistanesos parlen català però tinc una amiga de Sevilla que fa més de 5 anys que viu aquí i es nega a aprendre la llengua; i una amiga francesa que tampoc en veu la necessitat.
Què fa que la gent més humil trobi que necessita el català i aquella que prové del primer món no senti aquesta necessitat? Doncs moltes coses, la primera que la llengua catalana no tingui un estat que la defensi i la promogui, i això ho hauria de fer el Govern d’Espanya amb totes les llengües co-oficials, ja que “co-” implica paral·lelisme. Però com que el català és i continuarà essent (ens agradi o no) una llengua sub-oficial, no pas co-oficial, un dia passarà que tindrà menys parlants que l’Esperanto (si és que ja no en té menys).
Una cosa que trobo que no costaria gens i que la llanço aquí per si alguna persona influent la recull (i se la pot quedar i presentar com a idea pròpia, si vol) i l’aplica, i és incloure el català en el recull de llengües del software Rosetta Stone (www.rosettastone.com), sis plau, que s’hi poden aprendre idiomes tan exòtics com el Swahili i el Pashto i el Català no hi és!!
Per cert -nota al marge- l’altre dia vaig trobar un programa d’autoria de DVD que permet crear DVDs amb subtítols i preferències d’un idioma anomenat Chamorro, algú em pot dir si aquest idioma existeix o és una broma dels programadors? :-DDD
Jo crec que s’ha de forçar a què aprengui el català. Si és algú que arriba i no ha tingut encara cap oportunitat se li ha de parlar en qualsevol llengua, inlòs l’espanyol, però altrament no. De seguida al català, altrament mai no ens en sortirem.
Un futur imperfecte ens espera als catalans si les llengües han de conviure en el dia-a-dia. Pensant-ho bé, perquè és imperfecte? Per a la llengua? Per a les persones?
No hi ha cap llei natural que digui que cal fer servir català, o francès, o castellà… ni que hagi de ser en la forma actual.
Si volem mantenir la riquesa del català no sé si la política a seguir és la d’acceptar el multilingüisme. O potser sí. Ja vegem el què li passa a l’anglès.
Tot és opinable. Es tracta d’un tema emocional i no pas racional. No gaire racional.