21 de febrer de 2010
1 comentari

Multilingüisme i internacionalització, dos reptes de futur per a la Universitat

Arran de la Jornada de la Universitat de Lleida del dia 19 de febrer, De les polítiques a les pràctiques: estratègies per a la introducció d’una tercera llengua i per a la gestió del plurilingüisme a l’aula, davant d’un auditori format per responsables polítics i tècnics de llengua i de relacions internacionals, se’ns van plantejar una munió d’interrogants i de qüestions per al debat. N’he fet una tria ben personal, i us confesso que algunes d’aquestes preguntes no sé com resoldre-les.

1. El professor ha de tenir sempre el dret de tria de la llengua de la classe, o potser cal replantejar aquest dret (a Euskadi, per exemple, ho fan) en benefici d’una política de multilingüisme explícita, i per tant cal perfilar assignatures?

2. El professorat que fa docència en llengua anglesa ha de ser recompensat necessàriament?

3. Cal exigir acreditació lingüística als professors que fan classes en anglès, si quan va entrar el català a la Universitat no es va fer?  És realment important que el professor s’expressi bé en la tercera llengua?

4. Si es fa, això desincentiva o és una mesura per garantir la qualitat lingüística de la docència?  

5. Quin és el benefici que en treu l’alumne, d’anar a una assignatura en anglès, si no és que l’ajuda a millora el nivell de coneixements de l’idioma, si més no en lèxic específic?

 6. Quin és l’estatus legal de l’anglès com a llengua de treball?  El fet d’anunciar que un màster és en anglès ja dóna dret a exigir que sigui l’única llengua present a l’aula i en l’avaluació? No parlàvem de plurilingüisme a l’aula?

7. Com es conjumina la seguretat lingüística -els alumnes sempre saben prèviament en quina llengua es fa la classe- amb les noves aules multilingües, on poden coexistir 3 o més llengües?

8. Per què en diuen tercera llengua quan el que volen dir és anglès?  (via martaestella)  No es podria admetre que la tercera llengua és l’anglès i determinar un espai per a les quartes en funció de les disciplines? 

9. No es podria diferenciar entre les diferents habilitats lingüístiques segons les disciplines?  Pot ser que els de dret hagin de poder llegir en alemany però potser no fa falta que el sàpiguen parlar.

10. Com s’ha de fer per mesurar el grau d’internacionalització d’un professor / d’un centre / d’una universitat? Quins són els indicadors?

11. Quin és l’objectiu quan es parla que cal internacionalitzar: atraure més estudiants de fora cap aquí o bé enviar més estudiants d’aquí cap a fora? (les mesures polítiques haurien de ser diferents en cada cas)

12. Què és més important: que els estudiants assoleixin un alt nivell de coneixements de llengües o que arribin a tenir una competència per moure’s en contextos multilingües, per fer-se entendre?

13. I finalment, la gran pregunta: en sabrem prou, d’avançar en polítiques de multilingüisme sense que se’n ressenti la llengua pròpia?

Digueu-hi la vostra, el debat continua.

  1. Debats en molts fronts, però al meu entendre d’una resolució menys problemàtica per als nostres colingües si la legislació vigent, entesa àmpliament, esdevingués menys relliscosa i desfavorable: possibilitat d’invisibilitzar-ne la coactivitat i de retre-la present i ben evident a les més diverses transaccions: xampús, etiquetes, contractes, prospectes d’electrodomèstics i un llarg etcètera…

    Pel que fa a la tercera llengua, crec que hauria de ser diferent de l’anglès sempre, perquè així et pots apropar a un altre sistema que no tingui tanta omnipresència. L’anglès ja arribarà a qui el voldrà escoltar, entenc…

     

Respon a Bel?la Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!