les llengües a debat

Aquesta setmana El Periódico publicava en portada els resultats d’un estudi internacional, Sites 2006, en el qual han participat 356 centres catalans on s’imparteix l’ESO. Resulta que només 2 de cada 10 professors de matemàtiques i ciències fan servir l’ordinador habitualment a classe. La ràtio d’ordinador per nen no és tan baixa, però som a la cua en l’ús efectiu de l’ordinador a l’aula.
La notícia ha fet que s’indignessin molts professors: no és cert que tot sigui culpa dels mestres, diuen. Hi ha problemes de xarxa, es penja, no hi ha criteri per comprar ordinadors, no hi ha suport tècnic, falta formació, etc.
Com sempre, tothom té la seva part de raó. Pensem-hi un moment: no creieu que és cert que molta gent del nostre gremi -i ara parlo de professorat de llengües- simplement,  no es vol posar al dia en l’aplicació de les TIC perquè creu que ja li ha passat l’edat? O perquè li fa mandra?  O perquè no s’hi sent còmoda? En trobaríem una colla, de raons, però totes són excuses de mal pagador. Aquí els que manen han d’imposar-se, perquè els nostres fills tenen dret a aprendre amb els mitjans del segle XXI, i no pas amb els del XIX.
Puc explicar tres exemples recents que il·lustren el problema:
Una amiga alcaldessa, en inaugurar la nova escola del poble, ensenyava il·lusionada l’aula d’ordinadors i una mestra li va preguntar per a què serviria, no els feia falta. Decepcionant.
Una altra amiga m’explicava que en les sessions amb professorat de català, on els ensenyen recursos per a les aules d’acollida, li havien demanat com es feia per copiar un arxiu. Decebedor.
I la tercera: fa poc, en una reunió amb força gent -tots llicenciats universitaris, amb un càrrec de responsabilitat- , la meitat manifestava no haver sentit mai a parlar de web 2.0, i no tenien cap pressa per saber-ho. Sorprenent.
Potser sí que alguns ens hem obsessionat i anem massa estressats per estar al dia del que es va coent en aquest àmbit, potser sí que la tecnologia per si mateixa no és res si no va acompanyada de continguts interessants, però escolteu, on és la responsabilitat individual, aquí?  No tenim obligació, els que ens dediquem a feines relacionades amb l’ensenyament, de formar-nos dia a dia per poder oferir els millors mètodes?  És que ningú no es creu que va de debò el programa europeu Lifelong Learning, que ja ve de l’estratègia de Lisboa 2000? Arribarem al 2010 i encara hi haurà gent que no se n’haurà assabentat.  

Des de l’estiu que intentem, amb uns amics de Suècia instal·lats aquí, difondre una nova aplicació per a la comunicació virtual meravellosa, que ajuda estalviar temps, diners i energia perquè llevat d’anar a dinar, et permet fer tot el que faries en una reunió, reunit en un sol programa: parlar, debatre, votar, fer xats, compartir documents, modificar-los, escriure en pissarra virtual, corregir, veure un vídeo, etc.  Ens està costant molt, de convèncer la gent. De fet, ens està costant massa, suposo que perquè representa un canvi de xip, i això és demanar molt.  L’aplicació la fen servir a tota l’Administració sueca, i bé semblen preparats, nord enllà. Per una vegada que podríem avançar-nos una mica, i encara farem tard.
Ja sé que diuen que els que hem nascut abans que hi hagués Internet som immigrants digitals i que els joves són els nadius, però hem de donar exemple i integrar-nos en aquesta nova era. Llegiu-vos l’informe Horizon de dalt a baix i us integrareu de cop.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!