L’assignatura per a la ciutadania en anglès, una vergonya per al nostre país
La Comissió d’Educació d’Escola Valenciana ha presentat un Pla per a l’educació multilingüe al País Valencià. Aquest pla de trilingüisme estipula que per introduir les tres llengües a l’ensenyament primer cal assegurar el valencià, després assegurar la capacitació lingüística dels ensenyants, fer una bona planificació, aplicar la metodologia adequada, assignar-hi prou recursos, avaluar-ho bé i complementar-ho amb nous models d’aprenentatge com ara les activitats a l’estranger. Sembla tot tan evident, que fa l’efecte que diuen obvietats. No és així: de fet, cap d’aquestes mesures no s’ha aplicat, que jo sàpiga, en la introducció de l’assignatura. Per això van sortir al carrer tants milers de persones la setmana passada -i per moltes altres coses, és clar. Que s’utilitzi la llengua d’aquesta manera per no aplicar la llei és vergonyós.
La imposició, per part de la Conselleria, de l’ensenyament de l’assignatura de ciutadania en anglès, a part de fer-nos veure fins on pot arribar l’estupidesa humana -diu que de 200 alumnes en van aprovar dos, que precisament eren anglesos- ens ha d’obrir els ulls als que intentem impulsar les classes en anglès a la universitat. El que hem dit abans: capacitació, metodologia, planificació, avaluació i seguiment, són factors imprescindibles, i em preocupa veure que de moment, el més calent és a l’aigüera. Confio que amb els meus companys de les altres universitats catalanes i espanyoles puguem redreçar la situació a poc a poc, i que l’enlluernament per l’anglès no ens deixi cecs a tots. Semblaria lògic que només pogués fer classe en anglès qui en sap prou, però a la pràctica no és així, perquè hi ha gent molt arriada, i estudiants molt inconscients. No ens precipitem, que fins ara hem passat i no ve d’un dia. No caiguem, tampoc, en el parany del Departament d’Educació: anglès per a tothom, encara que sigui de nivell A1 per a professors que es jubilaran l’any vinent. No hi veig el sentit, potser el té.
Hi ha maneres de fer-ho bé, parlem-ne, trobem-les i apliquem-les, si pot ser conjuntament, millor. La metodologia CLIL/AICLE està prou estudiada arreu d’Europa.
Perquè és cert que el nostre país, com va dir el conseller Maragall a les Jornades de Girona de dissabte, ha d’esdevenir plurilingüe. Però no a qualsevol preu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!