28 de març de 2009
Sense categoria
1 comentari

La immersió lingüística, avalada pel Parlament Europeu

Aquesta setmana ens ha arribat una bona notícia, prou important i que potser no s’ha difós prou. Si hagués estat a la inversa, ara tothom n’estaria parlant. Però aquest cop el Parlament Europeu ens ha anat a favor, ha avalat el sistema d’immersió lingüística català. I tot gràcies a la bona feina de Romeva, Guardans i Badia i els seus grups.   Ha anat pels pèls, però se n’han sortit.

La cosa venia de la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu, que havia aprovat el dia 17 de febrer un informe sobre multilingüisme en què afirmava que els pares havien de tenir llibertat a l’hora d’escollir la llengua d’escolarització dels seus fills on coexistissin més d’una llengua oficial.

Els eurodiputats catalans han presentat una esmena que finalment ha prosperat. En destacaria aquests tres apartats: 

11. Asserts that it is vital to safeguard multilingualism in countries or regions          in which two or more official languages coexist

17. Stresses, further, the importance of a full knowledge of the host state’s official languages for the full integration of immigrants and their families and emphasises that national governments must effectively promote special language courses, particularly for women and older people; calls on Member States to act responsibly vis-à-vis immigrants, providing immigrants with the necessary means to learn the language and culture of the host country, while allowing and encouraging them to maintain their own language;

I, finalment, aquest:

20. Takes the view that children should, in their own interest, be able to speak the language of the country in which they live to ensure that they are not subject to discrimination in the course of their education or subsequent training and are capable of taking part in all activities on an equal basis

El secretari general de Política Lingüística, Bernat Joan, ha afirmat que “es tracta d’un nou suport que ens arriba des de la Unió Europea: s’ha donat suport recentment al projecte de Llei de Cinema, en un moment en què aquest suport és molt valuós per al nostre Govern, des de la Comissió Europea; i ara es dóna suport al nostre model lingüístic a l’àmbit educatiu des del Parlament Europeu”.

Un dels eixos estratègics que ens presenta la CE és precisament el de la cohesió social. A Catalunya només la garantirem si mantenim ferm el sistema d’immersió lingüística, que era el que es qüestionava en l’informe Graça-Moure, segons el qual les famílies havien de poder escollir la llengua de l’educació dels seus fills. Des d’aquí se’ns fa estrany que algú amb dos dits de front pugui donar suport a una proposta així, perquè realment sembla que caldria aplicar el sentit comú i ja ens semblava que no podia prosperar, però es veu que la votació ha anat justa: La unió dels grups Socialista, Liberal i Verd ha estat suficient per tirar endavant el document, que ha rebut 335 vots a favor, 279 en contra i 69 abstencions.

Els llocs on tenen el sistema establert de les 2 o 3 línies diferents en funció del model lingüístic ens evidencien que és un sistema millorable. Al País Valencià, els col·legues expliquen que hi ha cues per matricular els fills a les escoles en valencià, perquè són considerades clarament millors. Hi ha qui explica que alguns els hi matriculen d’amagat, fins i tot, perquè el seu entorn no ho acceptaria.  A Euskadi, ens trobem moltíssima gent que no sap euskera, contràriament al que passa a Catalunya, en què potser no  trien el català com a llengua vehicular, però la veritat és que el jovent escolaritzat almenys el té après.  Ara bé, com deia en tornar del congrés d’Euskadi, l’escola no és la garantia. No podem oblidar-ho. És condició sine qua non, però no n’hi ha prou, perquè un cop apresa la llengua cal habilitar sistemes perquè no es deixi de banda, com de fet passa actualment en certs llocs.

Caldria trobar la manera d’enfortir el sistema lingüístic, tan feble que una sola votació pot tirar per terra la feina d’anys. El que ens passa a les universitats, passa a tot arreu, perquè amb la llengua tothom s’hi atreveix. No ho hauríem de permetre. Ara ens n’hem sortit, però tingueu ben clar que hi tornaran, perquè n’han fet casus belli. I quan es burxa molt en un mateix lloc al final s’hi fa un forat. No hem de deixar que passi, cal fer front comú, ja que s’acaba de demostrar que gent de tres partits diferents quan han unit esforços, guanyen. Potser és una bona lliçó per a tothom, en els temps que corren.

  1. s’ha de dir immersió al fet d’ensenyar la llengua pròpia al país propi? l’ensenyament del francès a les escoles de París és immersió lingüística en francès? Crec que ni els catalans ens creiem l’ensenyament en la nostra llengua.

    Els catalans hem patit 300 anys d’immersió lingüística en llengua castellana… això sí que ha estat una immersió.

Respon a david Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!