10 de gener de 2010
Sense categoria
25 comentaris

Els noms de les marques

Fa temps que m’interessa la qüestió de la creacíó de marques, arran d’un procés que hem iniciat a la feina. He descobert que és tot un món, i que quan t’hi poses vas descabdellant el fil, no té aturador. Hi ha una derivada d’això, i és que de vegades algunes marques esdevenen malsonants quan es fan servir en un idioma diferent de l’original.  Podem trobar exemples d’això per donar i per vendre: la productora Pixar, que provoca encara algunes rialles entre els nens que s’estrenen al cinema; la marca Mitsubishi Pajero (rebatejat posteriorment com a Mitsubishi Montero);  el Volswagen Jetta que també es va haver de

canviar; el Nissan Moco (n’hi havia de color verd i tot);   el Nissan Pixo, el cotxe considerat “anticrisi”. El cas és que a banda del significat que té en català, resulta que en gallec el terme “pixo” fa referència al penis. Ja diuen la frase: «Cando chegue a casa vou meter o pixo…no garaxe».  Malgrat la broma fàcil, que jo sàpiga,  el nom s’ha mantingut. També trobem el Mazda Laputa, que només es va comercialitzar a Àmèrica -plena d’hispans que també devien xalar. El Màlaga es va canviar perquè a Grècia connotava homosexualitat.  El nom del Ford Pinto es va haver de canviar al Brasil, perquè feia referència a la manca de virilitat. O la cafetera Cona, que en gallec té nom de genitals femenins. O l’Eau d’été. O l’empresa Nazca Networks, que en basc vol dir “fàstic”, i ja tenen clar que allà no hi vendran res.
 
Així com, per exemple, en  les olimpíades de Barcelona 92 es va decidir que les noies que fessin rem a Banyoles serien anomenades remadores en lloc de remeres, perquè el terme tenia altres connotacions, les multinacionals han de fer un estudi, imprescindible, de com sonarà i de què pot connotar el nom que triïn en l’idioma del país on s’implanten. En una presentació recent un economista de prestigi ens deia que calia vigilar moltíssim aquest aspecte, perquè pot significar el fracàs d’un projecte comercial. A l’Oficina Espanyola de Patents i Marques ja ho especifiquen ben clarament: cal descartar les denominacions difícilment pronunciables, malsonants o estèticament desagradables.

Quan va venir a la UdG en Màrius Serra (que em va explicar que els nebots li deien Maius, per la qual cosa vam decidir que ens dèiem “gairebé” igual)  ens va fer saber que existeix un restaurant que es diu Can Fart, cosa que en anglès significa que s’hi poden fer pets. Ja m’imagino la cara dels turistes britànics quan s’hi aturen. El meu fill va fer un bon fart de riure, quan li ho vaig explicar,  igual que  quan vam anar de viatge i va veure que a les botigues hi penjava  el cartell de “No pets” per indicar que no podien entrar-hi gossos. I és que l’escatologia sempre ens ha fet molta gràcia, potser perquè abans teníem vedat qualsevol altre tipus d’humor.

En el món global caldrà pensar molt bé el nom de cada cosa, si no es vol fer el ridícul, encara que sigui a l’altra part de món.

  1. La marca identitària de la denominació valenciana de la llengua és trascendental, doncs als besons de dalt no és pots donar la mà, doncs s’acaben agarrant tot el braç i un  segon el fan català.

    Això a altres indrets no passa i fins i tot com a Portugal i Galicia respecte al País Valencià i Catalunya. 

  2. Molt interessant el tema de les marques, i tant!

    Sempre m’ha fet molta gràcia una botiga de Granollers, que venen marcs (per emmarcar pintures, fotografies o quadres) i que es diu “CAL MARCS”, que fonèticament té una connotació comunista absoluta. 🙂

  3.  
    Penjo la vinyeta que publica avui al diari Público el dibuixant català Alfons López. No cal cap altra paraula.

    La qüestió no és si tal llibre o escrit està en castellà o traduït, si ells obliguen a que els emigrants aprenguen castellà i tota la pesca …

    El castellà és una llengua pròxima que gairebé no necessita de estudi per a entendre-la i comunicar-se.

    La qüestió és que als nostres territoris no tindria que imposar-se els castellà des del Decreto de Nueva Planta i per dret de conquesta per guanyar una guerra de successió a la Corona.

    Pel mateix motiu que a Madrid tampoc està imposat el català i això és el que realment els pica.

  4. Només una qüestió: ja que parlem de com d’apropiades poden ser les paraules utilitzades per designar una marca, hauríem de cuidar fins l’extrem com d’apropiades són les paraules que utilitzem quan escribim textos per publicar.

    L’exemple es pot trobar una mica més amunt, quan parles de les remadores de les olimpíades de Barcelona 92. De fet, a Barcelona, l’any 1992, el que va tenir lloc va ser els Jocs de la XXV Olimpíada, ja que una olimpíada és un període de 4 anys que quan finalitza, és commemorat amb la celebració d’uns jocs, ara sí, olímpics.

    En qualsevol cas, molt ben trobat l’article.

  5. This site is good for taking free trial tests!! All should be well in your research career if people determine the perfect custom writing service I recommend term paper services supreme-essay.com.

Respon a piterson Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!