S’ha presentat el primer balanç del programa PROFIT, que ha format 700 persones del sector de l’hostaleria perquè puguin atendre la clientela en català.
Al meu entendre, els trets diferencials que fan que sigui un programa innovador són aquests:
a) Els horaris es pacten entre empresa i treballadors, i s’aprèn en hora de feina. Només així ens en sortirem. Cal la implicació dels ocupadors, tal com ja s’ha produït per exemple a l’empresa Noel d’Olot, del sector carni. Això s’ha d’estendre. Aquesta gent treballa moltes hores i li ho hem de posar fàcil.
b) Els cursos són molt curts, cosa que vol dir que algú ha hagut de seleccionar molt bé què s’ensenya, i que l’aprenent no té gaire temps de cansar-se’n. De fet, l’abandonament ha estat pràcticament nul, contràriament al que passa en altres de més llargs.
c) El programa es completa amb altres tècniques i recursos destinats a millorar la qualitat del servei ofert, no es limita a ser “un curs de català”.
d) Hi ha un avantatge evident, en aquest sector: el repertori lingüístic és molt acotat, amb una sintaxi poc complexa. L’aprenent ho té bé per practicar cada dia el que ha après.
e) Si s’estén el programa tal com està previst a milers de persones, l’efecte multiplicador serà fantàstic: la petició que els cambrers ens garanteixin el nostre dret a fer les comandes en català era una reclamació històrica, atès que que la gran majoria dels establiments de restauració tenen algun immigrant.
f) Ens han proporcionat dades addicionals, que havíem de tenir: el 76 % dels assistents al curs no entenia el català, el 89 % no el parlava, i la majoria considera que era necessari aprendre’l. Ja és molt.
g) Els promotors de la campanya van més enllà i ens demanen als consumidors que no deixem de fer servir el català quan anem al restaurant o al bar. Si no, tot l’esforç institucional haurà estat en va. Ara té més sentit que mai la campanya “Encomana el català”, que s’ha presentat posteriorment.
Quan va venir a Girona el secretari per a la Immigració, l’ Oriol Amorós, a inaugurar les jornades d’Acolliment lingüístic, els que érem a la sala vam comentar que el programa PROFIT feia bona pinta. També ens va parlar de l’exigència de coneixements de català dins la Llei d’acollida, i va deixar ben clar, amb molta fermesa, que si algú trobava que es demanava massa (nivell bàsic de català) que es mirés els països europeus, com ara Noruega, que demanen milers d’hores cursades de l’idioma.
Espero que a la primera lliçó els cambrers ja hagin pogut aprendre els tres elements que ja han esdevingut icones en les reclamacions lingüístiques: el “tallat”, el “cafè amb llet” i el “cafè amb gel”. També estaria bé que no haguéssim de sentir dir mai més: “Un cafè sol?”, i que l’escena delirant on en Carod del Polònia cau mig mort després de mirar de no canviar de llengua per demanar “Un tallat, sisplau”, ja no tingués sentit d’aquí a un any.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs posam un esguitet o un colpet de güisqui o un vaqueret.
O un burret.
No suporto els missatges anònims, per què t’amagues? Això intenta ser un bloc seriós, de debat, no és per passar el temps, ho sabies?
El millor profit és que els empresaris i els cambrers facin el primer pas, perquè al darrere hi ha una regulació ferma i responsable. Aquest programa hauria d’estar integrat en el contracte laboral: ¿per què? Molt fàcil: si realment l’Administració es creu la política lingüística, com he de confiar que realment sigui així, ha de donar un servei integral als ciutadans, i això vol dir no tan sols donar una informació correcta de l’alimentació i de les begudes, sinó també en la llengua pròpia del país. Això és normalitat cultural i nacional d’un país modern, integrat en una Espanya pluricultural i plurilingüística. Que no es quedi en paper mullat i que a Europa fem sentir la nostra pròpia veu, com confio que faràs, Meius.