19 de setembre de 2009
2 comentaris

A la recerca de l’accent perdut

Fa poc que ha sorgit una iniciativa curiosa i ben original: una colla de gent que es constitueix en brigada ortogràfica que es dedica a posar accents allà on falten, en la retolació del carrer. Podeu veure el que fan al web Acentos perdidos. El moviment va nèixer a Mèxic i es va estendre al Perú i a l’Argentina. Ho fan com cal, demanen permís, però si es tracta de publicitat tiren pel dret. Fins i tot inclouen la regla ortogràfica en qüestió, perquè quedi ben clar.   Alguns ho han tipificat de “vandalisme suau”, una expressió que sembla que sigui una contradicció in terminis, però és per diferenciar-ho dels grafitti.  M’agrada el component reivindicatiu i burleta alhora d’una acció com aquesta. De vegades pequem de massa seriosos, i un punt de bogeria ens fa prou falta.

En Quim Monzó, sempre amatent a aquestes qüestions, ho reflectia clarament a l’article de la Vanguardia de fa un temps.  En l’anglès no hi ha accents, i la moda d’estén, inexorable.  A les cartes de restaurants, per exemple, i en la retolació als carrers. 
 
La inexistència d’accents en anglès la vam patir quan elaboràvem el curs de català en línia, Speakcat, i els professors que treballaven als lectorats de Londres ens van  fer adonar que els estudiants anglesos tindrien problemes per seguir el curs, perquè en voler aconseguir el resultat correcte de cada pregunta no podrien posar-hi els accents. Aleshores ens vam inventar una sèrie d’icones amb totes les vocals accentuades (cal pensar en tot).

Quan te’n vas de viatge i utilitzes els ordinadors amb connexió a Internet que hi sol haver als vestíbul dels hotels, sovint has de demanar disculpes a la gent a qui envies correus electrònics, perquè no es pensin que has perdut el nord. N’he rebut una pila, amb aquest encapçalament: “Perdona que no posi els accents, sóc a  …. (poseu-hi el país que vulgueu)  i aquí els ordinadors no en tenen”.  A casa nostra sí que en tenen, però cada cop es fan servir menys: als SMS s’han ben perdut: això d’haver de teclejar tantes vegades per trobar la lletra accentuada (i només l’accent agut, del greu ja ni en parlem) ha fet que anessin minvant les aparicions dels accents. I quan molta gent s’ha adonat que la factura pujava més -perquè escriure bé penalitza, perquè en molts casos es canvia a Unicode i resulta més car quan inclous símbols diferents- encara amb més raó els ha eliminat. A les adreces de correu electrònic i a les URL no n’hi pot haver, i sovint per passar d’un programa a un altre els accents entrebanquen i queden substituïts per signes com ara %, per exemple. La solució?  No posar-n’hi, i avall que fa baixada… Els accents estan renyits amb la tecnologia, semblen inútils, i sovint són la causa que baixi la nota dels estudiants en els dictats -un exercici que també es troba en perill d’extinció.

Ahir mateix vaig veure una revista editada per unes persones conscienciades, sense ni un accent als títols. No hi van donar importància, senzillament. Em vaig estimar més no insistir, mai no he pretès fer-ne bandera, de la qüestió ortogràfica. Però penso que es comença per no posar accents a les majúscules, i vés a saber on s’acaba…

  1. Aquest estiu vaig llegir un llibre juvenil d’un acadèmic francès que planteja la desaparició dels accents: La révolte des accents d’Erik Orsenna (La livre de poche). Això que mostres ens passa als catalans i passa a tots els que tenim llengües amb accents, em temo.

    Ah, i jo sóc dels que continua fent dictats a classe, i per molts anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!