Els reptes de la universitat multilingüe

Llegia l’altre dia un text del flamant president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Isidor Marí, que a la cloenda de les  Jornades El multilingüisme en les universitats de l’EEES, afirmava que alguns sectors universitaris tendeixen a veure en la irrupció creixent del multilingüisme una amenaça per a l’equilibri lingüístic, ja que consideren que el fet d’introduir una tercera llengua va en detriment de l’espai aconseguit amb tantes dificultats per la llengua catalana. És ben comprensible aquesta por,  en algun moment l’hem tinguda tots, però només hi ha una sortida perquè això no passi: planificar molt bé els usos lingüístics, i explicar a tothom quines són les regles de joc.

Tenim per davant un repte considerable, i hem anat fent passos endavant.

a) Les universitats públiques han aprovat plans de llengües que els hauran de permetre treballar en un entorn planificat, i les universitats privades també estan entrant a poc a poc en la planificació lingüística.

b) Hem aprovat uns indicadors lingüístics que ens hauran de permetre disposar de dades fiables i contrastades, i avançar cap a un horitzó compartit  per a les llengües al grau i al postgrau.

c) Hem avançat en el marc legislatiu per tal que els drets lingüístics dels membres de la comunitat universitària quedin garantits.

En definitiva, hem fet una política lingüística explícita, fins on hem pogut i fins on han volgut les universitats. Val a dir que després de tants anys de patiments i incerteses, encara ens queda molt de camí, i l’hem de fer amb pas segur, amb fermesa, sense escoltar els cants de sirena d’alguns que ens voldrien distreure del nostre objectiu. Si treballa cadascú pel seu compte, no avançarem gaire. Sabem, amb l’experiència d’aquests anys, que el treball comú ens farà rendir molt més, encara que això impliqui dedicar molt de temps i moltes energies a buscar consensos.


La llengua no ha de ser un obstacle per a la mobilitat universitària, i si l’obviem no ens en sortirem. Ens cal prendre decisions valentes, com ara la que vam prendre ara fa ja tant de temps, en què vam decidir que cap estudiant no se n’aniria sense coneixements lingüístics de la llengua de la docència de la universitat de destinació. Ens va costar, però al final es va imposar el sentit comú. I és que aquells que consideraven que els estudiants se’n poden anar amb les mans a la butxaca, que la llengua ja l’aprendrien al lloc de destinació, ara admeten que no era una bona idea.  És per això que ens cal també garantir que tothom que vingui a les universitats de Catalunya podrà aprendre català, d’una manera o una altra, abans de venir o un cop aquí, abans del període lectiu.  Els esforços que fan les universitats i el Govern en aquest sentit són ben coneguts, però encara demanem més.  La Comissió Europea ens demana que el 2020 tinguem un 20 % d’estudiants de mobilitat a les nostres aules. Ara tot just arribem al 4 %, i ens caldrà treballar molt, i molt bé, per arribar a assolir aquest objectiu.

Com més estudiants de fora tinguem a casa nostra, més aviat podrem fer realitat la “internacionalització a casa”, només així construirem una universitat europea de debò.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *