El català a Europa

Avui hem sabut que, gràcies als bons oficis dels directius del Barça, a l’Estadi Olímpic de Roma durant el partit de la Champions el català tindrà el tracte de llengua oficial. Pels altaveus només se sentirà català, italià i anglès. Per aquí es comença, això només és el principi. Algun dia n’hem de parlar seriosament, de la importància que té l’ús que fan de la llengua els jugadors del Barça. Només cal veure el ressò que ha tingut el fet que un jugador, en Silvinho, parlés en català al Camp del Barça. Els efectes positius són realment espectaculars, i caldria anar avançant en aquest sentit.

Aquests dies de campanya de les eleccions europees, parlem diàriament de la necessitat que la llengua catalana esdevingui oficial a les institucions europees, i nosaltres mateixos sembla com si no ens ho acabéssim de creure quan ho diem en públic. Veiem cares d’escepticisme, i això s’encomana. Per això és important explicar que Esquerra ha plantejat una proposta a totes les formacions catalanistes i a tota la societat civil, entesa com a Països Catalans: promoure una Iniciativa Ciutadana Europea per tal d’aconseguir l’oficialitat del català a Europa. Ja s’hi han sumat altres forces polítiques, i és d’esperar que quan el nostre candidat esdevingui eurodiputat, comenci a treballar-hi de seguida. El que s’ha aconseguit fins ara, amb les traduccions al català que l’Estat ja s’encarrega d’entrebancar, és poca cosa, però cal avançar.

Em dol el menyspreu que mostra el candidat del Partit Popular envers aquesta defensa del català més enllà de les nostres fronteres. Penso que ha traspassat els límits del que és tolerable. De fet, si ens mirem com ha anat aquesta legislatura, constatem que la gran feina que han fet a Europa els populars  ha estat sobretot treballar per enfonsar la nostra llengua, amb l’intent -no reeixit, per sort- de posar en entredit la immersió lingüística, un model que precisament ha estat alabat i reconegut pel mateix comissari europeu Leornard Orban. Hi han esmerçat totes les energies, però no se n’han sortit.  I no se’n sortiran, si nosaltres hi posem les ganes que ells hi han posat, i el convenciment. No val a badar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *