Els sons de la llengua
Ara fa un parell de mesos, es presentava a la Universitat de Barcelona la pàgina web ‘Els sons del català’, útil per a tots els estudiants de català, sobretot els que l’aprenen com a segona o tercera llengua. Hi han col·laborat l’Institut Ramon Llull i Linguamón, la Casa de les Llengües. També serveix per als logopedes, i per als diferents professionals de la llengua. És esperançador que surtin productes com aquest de tant en tant, amb tanta qualitat.
De moment, hi ha exposats els sons del dialecte oriental central. Aquesta primera fase es completarà amb l’exposició dels sons dels dialectes més importants; i més endavant, s’hi publicaran exercicis generals, però també d’específics de cada dialecte.
Llengua de signes
Se m’acut que puc contraposar aquest web dels sons de la llengua amb la llengua de signes, l’altra cara de la moneda, atès que es tracta de saber com parlen aquells que no hi senten. Ara fa ben poc, em van convidar a participar en la presentació de l’obra Llengua i identitat, també editada per la Universitat de Barcelona, que recull el cicle de conferències organitzades pel CUSC.
Entre d’altres, conté l’article “La llengua de signes com a vehicle de comunicació i de capital simbòlic”, d’Esperanza Morales. Com se sap, les persones sordes que signen es poden considerar una minoria lingüística com qualsevol altra, com una comunitat lingüística amb una identitat pròpia. Han arribat a prendre consciència que el seu sistema de comunicació gestual és realment una llengua. Em va interessar especialment el concepte de “nació sorda”, com a identitat glocal, atès que la llengua de signes és omnipresent: a cada país existeix la seva comunitat i alhora és internacional. I només cal fer una ullada a la xarxa per adonar-se de l’activisme que genera, que es va iniciar inspirant-se en el moviment afroamericà.
Els conceptes d’audisme (a la manera de “racisme”), sorditud (en contraposició a “sordesa”) com a procés de construcció de la pròpia identitat, o lingüisme, són termes nous que caldrà anar explorant. Així mateix, la distinció entre el concepte de sord, com a tret físic simplement, i Sord, com a tret identitari.
El món de la llengua de signes no és encara prou conegut entre els que ens dediquem a aquestes qüestions. El primer pas ha estat organitzar cursos de llengua de signes, com un idioma més, a les escoles universitàries d’idiomes i en altres centres. Aquest sí que és un veritable signe de normalitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!