les llengües a debat

.Aquest dissabte dia 25 d’abril tindrà lloc a Girona la jornada Present i futur del català a les universitats. L’ha organitzat la Plataforma Universitària pel Català (PUC) i ha obtingut el suport de la majoria d’associacions d’estudiants, i de les entitats relacionades amb la defensa de la nostra llengua. Han publicat un manifest on expressen les seves reivindicacions, i esperen aconseguir moltes adhesions particulars i institucionals. Tot plegat s’emmarca dins una campanya més allargada en el temps, Estudiantspelcatala.cat.que pretén defensar els drets lingüístics dels estudiants
 

Em comenten que els està costant massa d’obtenir el ressò que voldrien dels mitjans de comunicació, i em pregunto per què  només han de ser notícia els estudiants per les manifestacions en contra del procés de Bolonya.  Aquest  és un jovent que treballa, que s’esforça i que el seu temps lliure el dedica a defensar una causa que molts ja creien perduda. Ens hauria de caure la cara de vergonya, als que ens dediquem a les qüestions de llengua, de veure que encara fa falta que surti gent com fa 30 anys enrere a reivindicar l’ús del català a les nostres universitats. On som i cap on anem?  Potser que ens aturem un moment i que fem examen de consciència. A casa meva, l’àvia deia, quan un estri de cuina que havia servit molt ja era massa brut, que “s’havia deixat apoderar”, i que seria molt difícil de netejar-lo.  Doncs bé, aquesta seria l’expressió per descriure la situació actual. Hem deixat que la situació ens guanyi, a còpia de permetre el mercat lliure, de no legislar, de mirar cap a una altra banda, tot esperant que les llengües se situessin totes soles al lloc que els pertocava. I ha passat el que era inevitable: els drets dels estudiants a expressar-se en català oralment i per escrit es veuen conculcats, perquè hi ha tot de professors incapaços de fer el més mínim esforç per entendre la llengua. I tot i que aviat farà un any que es va decidir que calia que l’aprenguessin, no s’ha complert aquell acord del dia 11 de juny. I tot plegat, a cost zero, com es diu ara. Molt de rebombori mediàtic al principi, i al final no ha passat res.

Ara s’ha generat un debat arran del tema que promet, al bloc de l’Enric Canela.  Un professor que sembla que vol provocar es dedica a preguntar per què ha de tenir l’anomenat nivell C, i rep diverses respostes, assenyades totes; aviat es queda sense arguments, el pobre home. I això que s’esforça, com tants altres, a contraposar qualitat científica i llengua: es veu que si es demana aquest nivell de català serà en detriment del nivell intel·lectual dels professors. Com sempre, es un anònim  -haurien d’estar prohibits, és el gran forat negre de la xarxa.  

Més val que aquest  dissabte tota la gent que assisteixi a la Jornada -polítics, estudiants, experts i activistes a favor de la llengua- siguin capaços d’elaborar un nou discurs, més actual i més d’acord amb la nova realitat universitària. Més val que es decideixin a parlar clar. Ens hi juguem molt, i si anem esperant ens podríem trobar que ja hem fet tard.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!