les llengües a debat

He tornat de Galícia, de la primera reunió presencial amb l’equip de l’Observatori Atrium Linguarum, del qual formo part fa poc temps. L’integren persones que es dediquen a l’ensenyament, aprenentatge i avaluació  de les llengües en tots els nivells educatius  -professors de primària, secundària, universitaris, d’EOI, i de centres d’idiomes-  amb un projecte comú, el de millorar  la qualitat i competitivitat dels centres i els sectors productius en matèria d’idiomes i protegir la diversitat lingüística i cultural a Europa. La dimensió europea pren relleu, aquí, de fet constitueix l’eix vertebrador: treballem d’acord amb els objectius que marca la política lingüística del Consell d’Europa, per mitjà de la Divisió de Política Lingüística, encara molt poc coneguda per la gent del gremi. La implementació del Marc, del Portafoli o del Manual són urgents, i s’han de fer bé. Per tirar endavant aquest procés, l’assessorament d’experts és imprescindible, i l’OAL ens ajuda a obtenir-lo, i ens manté al dia del que es cou en el nostre àmbit.

Només coneixia personalment el seu director, José Manuel Vez, persona acollidora i generosa com no se’n troben, i l’estada m’ha permès adonar-me que darrere seu hi ha un equip magnífic de persones preparades i emprenedores de tot arreu de l’Estat, als quals ha encomanat la seva energia i la seva fermesa.  

Treballem en un estudi que pretén identificar les carències idiomàtiques i interculturals dels llicenciats, quan ja estan treballant. És un projecte innovador, pel fet que intenta sistematitzar el perfil intercultural i per les tècniques que s’hi apliquen; esperem que el buidatge de les variables ens permeti extreure conclusions i dibuixar noves línies de treball. Aquests dies a Santiago,  hem discutit sobre calibratge –de nivells del Marc i d’interculturalitat- sobre la conveniència d’aplicar les gràfiques competencials i abandonar el nivell pla, sobre les adequacions de cadascun dels textos, sobre processos d’anàlisi estadística, sobre tècniques de buidatge i processament de dades… He après un munt de coses, i els ho agraeixo. Espero poder aportar un cert coneixement, també, des del meu àmbit.

Aquest Observatori ja es va encarregar, fa un parell d’anys, de presentar l’únic informe sobre els centres de llengües universitaris, i encara ahir m’explicaven com els va fer patir la pobra resposta inicial. Sort que ho van reconduir i ara disposem d’un document prou detallat que pot ser molt útil a qui pretengui engegar noves polítiques lingüístiques.

Ens convé que el director de l’Observatori vingui a casa nostra a oferir-nos la seva visió de tot plegat. L’han de sentir aquells que poden prendre decisions sobre política lingüística importants per al futur del nostre país. És l’única persona que conec que ha passat per la majoria de càrrecs acadèmics, -actualment fa d’avaluador d’ANECA- que parla clar,  que no té por dels canvis, i que sempre troba el temps per fer de guia d’uns pobres lingüistes que no sabem per on tirar. Encara que ens dediquéssim sense parar a llegir els documents que ens recomana per mirar d’estar al dia, no arribaríem mai a tenir el seu coneixement ni la seva capacitat. Viu i es desviu per la llengua. Quin privilegi, tenir-lo a l’abast.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!