El català davant el multilingüisme europeu, en perill

Acabo d’arribar de sentir la conferència inaugural de les Jornades de Llengües Estrangeres de Girona  Les noves estratègies de la Unió Europea respecte al multilingüisme, de l’Isidor Marí. El rigor, la lucidesa i el pragmatisme, amanits amb la dosi justa d’ironia amb què fa sempre les exposicions m’admiren. És la persona que conec que més bé ha fet el pas del català cap al multilingüisme, sense escarafalls, discretament però amb una capacitat notable. I a més, els serveis lingüístics li devem el que som, ell i la Teresa Cabré van ser els importadors del model quebequès cap a Catalunya.

Els documents europeus sobre multilingüisme els duia traduïts i els ha repartit. Des de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC fan entre d’altres aquesta feina, acosten la documentació europea als catalans: això sí que és autèntica disseminació. Tot i això, em temo que pocs dels assistents havien sentit a parlar dels nous conceptes que ha exposat, ni dels informes d’experts, ni de les resolucions procedents de la Comissió Europea. Alguna cosa no s’està fent bé, perquè s’iniciaran accions a gran escala i ens hi trobarem pel mig sense ni adonar-nos-en: l’indicador europeu de competència lingüística al 2009, un examen de 2 llengües estrangeres als estudiants d’entre 4t d’ESO i 2n de batxillerat -quedarem ben posicionats, no patiu- del qual ningú no parla, l’estudi sobre estratègies multilingües a les empreses que dirigiran el mateix Isidor i l’altre integrant del tàndem, Miquel Strubell, seguint la tasca iniciada per l’informe ELAN, coordinat pel professor Hagen,  el programa específic de suport a la traducció, que pinta bé, i les mesures derivades com ara formació de traductors, promoció de tecnologies lingüístiques, el nou programa de mobilitat de treballadors, etc. 
La conclusió és ben clara, segons Marí: les paraules d’Europa són boniques, la nostra realitat catalana si s’hi ajustés també ho seria, però per ara la diversitat lingüística europea és un concepte vague, poc realista. Si ho dic en paraules de l’Albert Branchadell, una mica “flower power”. És així, però potser que lluitem pels nostres drets lingüístics com a catalans a Europa,  amb les armes del convenciment, l’estudi i l’aprofitament de les escletxes que ens permeti la legislació vigent, i la denúncia o la reclamació quan se’ns vegin conculcats aquests drets.
En sortir, mentre ens abrigàvem del primer fred, ens hem acomiadat de l’Isidor un pèl desanimats per tot plegat. Després, però, m’he adonat que potser som pocs, els que pensem el mateix, però ben avinguts, i per això tenim prou força.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *