13 de novembre de 2008
Sense categoria
1 comentari

Els intercanvis lingüístics, una bona eina de dinamització

Des que vam començar el Programa d’Acolliment Intercultural, ara fa 6 anys, han anat creixent les parelles lingüístiques i s’han anat diversificant els formats

Gràcies a una persona que s’hi dedica amb energia i eficàcia, en Joan Vila, el programa de parelles té cada vegada més èxit, i ha esdevingut una marca que la UdG vol potenciar institucionalment. Penso que la clau de l’èxit ha estat que és un programa acadèmic, que no es limita a aparellar gent en funció dels interessos lingüístics, sinó que els fa fer activitats, una memòria final, una entrevista… ens cal comprovar que realment ha funcionat l’intercanvi. Ara ja tenim 4 modalitats: A+B (intercanvi al 50 % de català i una altra llengua), A+A (voluntariat lingüístic, només en català: per a estudiants de l’Amèrica Llatina i de l’Estat espanyol), B+B (intercanvi cultural només en anglès, per als estudiants del programa Erasmus Mundus, procedents de fora d’Europa) i aquest any s’ha engegat la modalitat d’intercanvis virtuals, en col·laobració amb l’Institut Ramon Llull.
Ara que es parla tant de la Internationalization at Home, o dit d’una altra manera, de la necessitat de portar Europa (i part de l’estranger) als nostres centres, ja que els estudiants no se’n van tots, ni de bon tros -com voleu que vulguin marxar, si viuen tan bé a casa!- aquesta és una magnífica manera d’internacionalitzar. En les memòries que presenten els estudiants, ens diuen com ens veuen realment, què sabien prèviament de Catalunya, quins prejudicis han hagut de trencar, quins costums els sobten, quins els molesten o els agraden, i els nostres estudiants autòctons també han de fer el mateix exercici, sempre en la llengua de l’altre: volem saber què ha descobert de la seva cultura, de la seva manera d’entendre la vida. Amb el material que anem recollint es podria fer un llibre, farcit d’anècdotes, com ara que algú es pensava que al migdia tancaven les botigues perquè tothom feia la migdiada, o un vietnamita que diu que només sabia que existien Orient i Occident, i ara ha descobert un país dins un altre país, i ho explicarà a tothom. Hi ha un cas que em va frapar: un estudiant de l’Índia deia que no s’havia fet cap idea de com eren els catalans, perquè ell a part de la seva parella ingüística no n’havia conegut cap (estem fent guetos de luxe?). Encara sort dels interncanvis, doncs. I que continuïn per molt de temps.

  1. jo acabo de començar un tàndem lingüístic que en principi havia de ser A+B però s’ha convertit en un A+A i n’estic molt contenta. he conegut una estudianta italiana que m’aporta la vitalitat dels seus 22 anys i a mi, des de la meva militància sempre activa en favor de la meva llengua, no em sap gens de greu no aprendre la seva  si aconsegueixo que marxi el mes de març parlant català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!