Aquest mes ens pleguen dues persones que, cadascuna dins el seu àmbit, des d’una institució i i des d’una entitat- han fet de la llengua un objectiu de vida. Són el vicerector Jordi Matas de la UB, de Política Lingüística, i l’Àngels de l’Òmnium, que n’ha estat secretària durant 25 anys.
És una casualitat que tots dos pleguin ara. Un dia els vaig presentar, però segurament no se’n recorden l’un de l’altre. I és ara que els relaciono, perquè són fets del mateix patró. La causa del català, com si diguéssim, vol dedicació, entusiasme, eficàcia i valentia. I aquestes persones han demostrat totes aquestes qualitats, que darrerament van escasses. En Jordi s’ha convertit en un amic, que des de la complicitat i la bona entesa ha treballat amb la gent dels serveis lingüístics amb una dedicació que mai no havíem trobat en cap altre vicerector, s’ha enfrontat amb l’establishment quan ha calgut sense cap por, i ha denunciat públicament la pèrdua de drets lingüístics en l’àmbit universitari. La M. Àngels ha estat el puntal de l’Òmnium, sempre en segon pla, sense fer fressa, però tenint-ho tot a punt, pensant en els petits detalls que poden fer que un acte s’esguerri, preveient el més mínim entrebanc, i sense escatimar-hi hores. A la gent del seu entorn, ens sap greu que pleguin, però hi tenen dret, només faltaria. Tots dos deixen prou feina feta, i molt ben feta. Tant de bo que no s’estronqui…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No puc dir res del vicerector Jordi Matas; no el conec.
Sí, però, que vull corraborà el que dius de l’Àngels Pagès d’Òmnium. Molts anys, molta feina i molt ben feta. A més, sense mai buscar cap protagonisme; treball anònim pel bé del país. De part meva li dius que moltes felicitats i moltes gràcies.