DOL PER LA MORT DE JOSEP- VICENT MARQUÈS.
Me n’assebento de la mort de Josep-Vicent Marquès amb tristor i pensant que se’ns en ha anat un altre personatge necessari, molt necessari. Diuen que els heterodoxos, la gent crítica, els qui gosen posar les coses del revés i analitzar-les, la història els acaba oblidant. La història oficial, és clar. La personal, la de molta gent, sovint la de tot un país -o rerepaís, segons com es miri- els té sempre presents d’una manera o altra. Si Joan Fuster ho va ser per a molta gent, valencians i no, en una altra línia, Marquès també ho ha estat.
Me n’assebento i corro a la meva llibreria a veure el que tinc d’ell. I hi trobo els “Amors impossibles”, el “No es natural” i, sobretot, el “¿Qué hace el poder en tu cama?”. Aquest darrer, especialment, va ser per a mi un llibre de capçalera durant molt temps i d’alguna forma, en algun temps del meu passat, la meva formació, ideologia i experiència, li’n deu alguna cosa.
Fa temps que li havia perdut la pista i malauradament ara el retrobo en una esquela. Perquè se’ns en va tanta gent necessària i, redéu, per què es queden vius tants fills de puta?
La mort, potser sí que “És natural” però redéu, que n’es d’injusta!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!