Mentre segueix viu el record emocionat de Gregorio López Raimundo, traspassat aquest cap de setmana, llegeixo en algun bloc que encara se celebra -a les Espanyes i amb força- la mort del dictador. Mentre lamentàvem la mort del company Gregorio, la bèstia negra, feixista i assassí de Blas Piñar encara participava a mítings i celebracions en record i homenatge del dictador. Quin fàstic!! Quina vergonya!!
I llegint també moltes opinions sobre Gregorio -a l’AVUI, per exemple- em queia la cara de vergonya de veure com hi ha gent que el comparava a Stalin i a qualsevol dictador comunista que, segons els opinants, tots eren igual de rebutjables. L’han tractat de dictador, de voler un Gulag per a Catalunya, de sàtrapa, de marxista-leninista (això ho era, és cert, i afortunadament!!), de….
Molts dels que diuen això d’ell, haurien d’haver passat pel que ell va passar -presó, tortura, clandestinitat- i no haurien ni sobreviscut o, potser, haurien delatat als companys a la primera de canvi. La figura política de Gregorio és immensa, molt més "del que ells volen i diuen", segur!.
I els que es diuen hereus seus, s’entretenen aprovant una escassa i limitatda ‘Llei de la memòria Històrica’, mentre controlen la conselleria d’Interior. Déu n’hi do!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!