Una advertència: els polítics professionals d?aquest país no canviaran el sistema electoral. I no ho faran perquè si les llistes fossin obertes els candidats haurien de saber parlar, haurien de poder debatre amb arguments més brillants que els del contrari, s?haurien d?enfrontar als aparells dels seus propis partits cada dos per tres… En fi, canviarien tant les coses que la majoria dels qui manen ara des del seu despatx deixarien de manar, i, com se sap, buscar-se feina a depèn quina edat és sempre molt complicat.
I, com que el suïcidi polític és bastant menys freqüent que l?altre, als que controlen els partits ?i per tant, quan poden, les institucions? els és ben igual que la meitat de l?electorat no vagi a votar. No els impressiona que cada elecció sigui un rècord d?abstenció. De fet, si no els va importar que ?per primera vegada? el vot en blanc depassés el dos per cent en les eleccions al Parlament, ¿per quina raó els hauria de preocupar que ahir el rècord quedés polvoritzat amb un tres llarg i fregant els cent mil vots?
En fi, i per als herois democràtics que van anar a votar, cal dir que no es deixin enganyar gaire. El PSC ha tret els pitjors resultats de la seva història a Barcelona i no té gaire més que l?alcaldia de Tarragona per vendre. CiU avança, però s?ha quedat amb Sant Cugat com a ciutat més gran, i a la mateixa distància psicològica de la Generalitat que abans. ERC retrocedeix una mica pertot arreu, però molt especialment a les àrees urbanes, que és on, pel que deien, han anat venent que han fet Montilla president. Ves per on, potser per això han perdut un dels dos regidors de Cornellà i l?únic que tenien a l?Hospitalet.
I el catalanisme ja compta amb una tercera força amb una presència molt notable. Les CUP han entrat a unes quantes ciutats grans i mitjanes, sobretot en l?arc que va de Mataró a Vilanova, passant per Manresa, Berga, Vic, Vilafranca…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!