Com diu l’amic Partal, ha estat una campanya ben pansida. Jo no m’he interessat gaire -per no dir gens- amb els discursos triomfalistes, falsos, cínics, ben allunyats del món real. A barcelona mateix, no hi cap opció que em mogui a emetre el vot. Cap de les opcions mediàtiques no ofereixen altra cosa que promeses que no es pensen complir, justificacions per allò que no s’ha fet i discursos que només pensen a escombrar cap a casa. Algú pensa que poden ser creïbles?
Si de cas vaig a votar, cosa que encara no sé, ho faré per una opció que, malgrat no haver tingut gairebé cap ressò mediàtic, parlen de coses amb un cert sentit de la dignitat i amb una línia ideològica que pràcticament és inexistent en les formacions dites ‘majoritàries’. Parlo de "Barcelona X l’autodeterminació" on, a més, hi ha alguns coneguts.
Malgrat tot, no vull deixar d’incloure les reflexions que Vicenç Partal ens transmet en el seu article d’avui, segurament més pensant en el País Valencià que no pas en Barcelona. És el que hi ha, com se sol dir. El que si que hauré de fer, per mala sort, és anar a les 8h del matí al col·legi electoral: sóc suplent del Vocal 1, que espero que es presenti.
L’article en qüestió és aquest:
En molts casos dilluns continuarem tenint el país i les ciutats que tenim, però amb un horitzó temporal diferent, quatre anys de distància per als seus gestors, que pot fer-se molt llarg i feixuc. Evidentment, els qui estan satisfets de la situació actual és normal que intenten de mantenir-la i d’allargar-la tant com siga possible. Però no és raonable que la gent que voldria un altre model de ciutat o de país assumesca la decepció a l’avançada afirmant que no hi ha res a fer, per raó de les enquestes o del clima més o menys boirós que s’ha creat. No és saludable tanta apatia com s’observa al carrer.
Tots els vots compten i cal sumar-los tots. Fins i tot, si aquest és el cas, per a validar, i donar-los alè, projectes que potser avui no seran alternativa, però que demà podrien arribar a ser-ho. El derrotisme i la resignació, fins i tot quan són lúcids, no ajuden gaire a resoldre problemes. I, de problemes, en tenim molts, amb poques oportunitats de fer gaire res per a resoldre’ls. Diumenge és una d’aquestes oportunitats: la de votar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El vot nacionalista o sobiranista de debó en pro del Pricipat, sembla esterilitzat per els principals dirigents de la seua classe política cap a la nulitat amb l’abstenció, el nul o senzillament abocat a quedar-se en blanc.
Jo, si fos barceloní votaria en blanc. Et convido a fer-ho perquè la teva decepció amb els polítics computi d’alguna manera i per tal de dificultar que el lerrouxisme entri a l’ajuntament de la capital.
A reveure!