EN MEMÒRIA I RECORD DE SALVADOR ESPRIU

Escric molt de tant en tant al meu bloc. I ara feia ben bé més de sis mesos que no hi deixava res escrit. Però no vull deixar l’oportunitat de deixar el meu gra de sorra a la commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu. i amb el risc encara de que aquest bloc esdevingui puntualment un obituari, més que res per les notes que hi escric i amb motiu de què ho faig.

I què millor, per a aquest recordatori que uns versos del poeta els quals, no sabria dir ben bé perquè, però els he recordat sempre, d’ençà que els vaig aprendre.
Es tracta del cant segon de Cementiri de Sinera:

Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l’ombra

viatgera d’un núvol.

I el lent record dels dies

que són passats per sempre 


Això i reproduir, a més, una carta que guardo del poeta quan em va escriure l’any 1974, a mi, un noi de 17 anys que havia tingut la gosadia d’anar-lo a entrevistar per a un treball escolar.
Li vaig estar immensament agraït, és clar. I aquestes cartes -eren dues, força breus- són el seu record físic que conservo amb admiració.
 

Afegeix un comentari

Respon a V Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *