Article d’en Partal. Per saber per on poden anar les coses…

Quan Espanya comença a semblar
Sèrbia

per Vicent
Partal

dijous, 10 de juliol de 2008

Quan Espanya comença a semblar
Sèrbia

Si durant anys el
nacionalisme espanyol s’expressava d’una manera encara moderada, acceptant un
cert bilingüisme i aparentant una certa imatge ‘amable’, la careta cau aquest
2008 tan espectacularment que haurem d’apuntar-ho als llibres d’història. El
manifest contra el bilingüisme o les reaccions d’ahir al document del conseller
Castells sobre l’espoli fiscal marquen un camí nou que acosta el nacionalisme
espanyol a la història recent del nacionalisme serbi. Amb alguns paral·lelismes
concrets que fan feredat.

Aquest manifest que reclama la superioritat de l’espanyol significa un canvi de
nocions socials. Hom ja no proclama la conveniència del bilingüisme en les
zones amb llengua pròpia de l’estat; allò que reclama és la reculada de les
altres llengües. Deixa d’existir la preocupació formal que hi havia fins ara
per la convivència, a la qual hom ja no apel·la de cap manera. Ara la crida va
a la superioritat demogràfica dels parlants de l’espanyol, reclamant-ne la
imposició pura i simple. Demogràfica. I en aquest sentit, el manifest recorda
molt el famós Memoràndum publicat l’any 1986 per l’Acadèmia Sèrbia de les Arts
i les Ciències, memoràndum que serví de base ideològica a Milosevic i que acabà
portant a la guerra, a la independència de totes, però totes, les àrees no
purament sèrbies de l’ex-Iugoslàvia i a l’aïllament internacional de Sèrbia.
Aquell memoràndum, per exemple, afirmava, contra la realitat, que els únics que
no tenien dret a usar la seua llengua eren els serbis que vivien en territoris
‘bilingües’ i reclamava la primacia imposada del serbo-croat sobre totes les
altres llengües, i que tot allò que no fos afirmar aquesta idea era
‘particularisme’ i ‘antidemocràtic’.

El missatge que inspirava aquell manifest i el que inspira el manifest
espanyolista és el mateix: creure que hi ha cultures o llengües que són
superiors a unes altres, diguen què diguen o facen què facen els parlants, i
exigir la imposició de la pròpia amb mesures legals discriminatòries i, si cal,
amb el recurs a la força pública.

El Memoràndum del 1986 també posava en relleu allò que els seus autors
(intel·lectuals com en el cas del manifest espanyol) consideraven que era una
opressió econòmica de Sèrbia per les altres repúbliques. I aquest missatge
exacte es féu sentir ahir també molt als mitjans espanyols com a resposta a la
presentació de les dades sobre l’espoli econòmic. És la mateixa perversió: la
realitat no importa. I així ahir vam poder veure i sentir gent que la negava
obertament, que capgirava les dades o, simplement, que les reconvertia en un
discurs espanyolista afirmant que el problema no és que Catalunya, i la resta
del país, sofresquen l’espoli fiscal d’Espanya, sinó que Espanya viu ofegada
per la potència de les empreses catalanes, que la tenen colonitzada. De nou, un
canvi de discurs que implica un canvi de percepcions socials notable. Fins ara
ningú, tret de grupuscles aïllats, no s’havia atrevit a dir una cosa com
aquesta. Ahir ho vam sentir als mitjans de masses i de boca de comentaristes
molt violents que arribaven a la cridòria.

Confesse que aquesta deriva que prenen les coses em preocupa. Em
preocupa, sobretot, perquè va acompanyada d’un augment notable i visible de la
violència. L’actitud dels espanyolistes és cada volta més violenta i agressiva
i, dels insults, ja han passat a les amenaces o als incidents, com es va veure
en l’Eurocopa, malgrat el silenci de la majoria dels mitjans. Però també cal
dir que la deriva sèrbia del nacionalisme espanyol és una amenaça sobretot per
a ells. A diferència d’allò que passava a l’ex-Iugoslàvia, nosaltres vivim en la Unió Europea i ací no
són tolerables ni es permetran de cap manera guerres ni cops d’estat militars o
legislatius. I això hauria de fer pensar a algú, a Espanya. Perquè Sèrbia ha
acabat sola, empobrida i aïllada. I explicar avui això és fer una pura i simple
descripció d’on podrien acabar els espanyols, si continuen amb la bogeria
supremacista que els ha agafat.

Vicent Partal
director@vilaweb.cat

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *