PERE HORTÓS I CUNÍ. (1932-2012)

L’ expressió no era lliure als anys 70, encara sota la dictadura franquista, i calia demanar permís per fer una reunió o acte públic, per més limitat de públic que fós, si no era un partit de futbòl, i calia demanar permís pels temes a tractar-hi  i del guió corresponent. Per tant no només per reunír-se si no també calia l’ autorització pertinent de la temàtica a tractar. En Pere Hortós n’ era un mestre, per tal d’ aconseguir l’ autortització administrativa feia un guió adeqüat al cas i després, sovint, el programa de mà i dins la conferència en sí, entrava en matisos diferents i diversos i a voltes, molt diversos i diferents.

Adjuntem el permís de Gobernacio de Barcelona de les xerrades d’ Arenys de baix del 71, en un proper apunt us ensenyarem la petició a l’ autoritat franquista ben detallada i us en donarem les claus per comparar-la amb la realitat de la conferència i del mateix programa de paper que es penjava pels carrers de las vila(*) per tal de que la gent hi anés i val a dir que hi anaeven i molt a tot i per tot i arreu de la comarca els locals eren plens de gom a gom.

* veieu apunt anterior amb el programa escannejat.