La cultura del medi ambient
Reflexions sobre la nostra relació amb la natura
No has sentit mai aquelles ganes, aquella sensació, de necessitar un canvi? Si alguna cosa defineix la vida és el canvi. El nostre cos canvia, el nostre entorn canvia, la nostra manera de pensar canvia, i el món canvia.
El món està en canvi constant, i les persones també. La capacitat de canvi pot ser una gran virtut pels éssers humans, ja que ens permet canviar allò que no funciona, allò que no ens agrada, o allò que senzillament no volem. Això ens passa a una escala més petita, a nivell de relacions personals, amb la parella o amics, o bé a escales més grans, a nivell de societat. És aquesta capacitat de canvi que fa que tot estigui per fer i tot sigui possible.
És aquesta capacitat humana de canviar el que ens permet ara, per exemple, deixar l’estat espanyol i començar una república nova i una època plena de canvis i oportunitats.
Però, i si canviem d’escala i saltem a escala planetària? Recordant la hipòtesi Gaia del químic J. Lovelock (1969), en la que considera el planeta Terra com un superorganisme que és capaç d’autoregular-se gràcies als processos biogeoquímics, creus que aquest organisme voldria un canvi, en el cas que pogués pensar? Voldria un canvi Gaia, nom de la deessa grega de la Terra?
Potser la Terra està tipa dels humans i del canvi global que estem provocant? Tipa que s’apropiïn de les seves aigües, de les seves entranyes, les seves terres, l’aire, dels éssers vius que la conformen? I no tan sols que se n’apropiïn sinó que les explotin, fins exhaurir-les, que les contaminin de maneres irreparables, que extingeixin poblacions de plantes i animals sense cap més finalitat que produir riqueses només per a alguns humans?
Sovint la Terra avisa, es manifesta, igual que nosaltres quan ens sentim oprimides i reivindiquem un canvi, però, sovint, li passa igual que ens passa a nosaltres, que no ens sentim escoltades pels estats retrògrads i poc democràtics. La Terra, però, no té la cultura dels humans, no tria o raona entre lluita pacifista o violenta, és un ser viu complex que intenta sobreviure, segons la hipòtesi Gaia de J. Lovelock. Algunes persones sabem escoltar-la quan es manifesta, encara que vagi sense pancartes, és un llenguatge diferent al que estem acostumades, però és més fàcil que aprendre Esperanto o anglès, creu-me. I en veure la injustícia que pateix, algunes, sovint a través de plataformes ecologistes i/o naturalistes, l’intentem respectar, cuidar-la, reparar els danys fets pels humans… i vull pensar que cada cop som més les persones que ho fem, però encara falta molt perquè totes parlem la seva llengua i l’entenguem.
T’has preguntat mai si creus que la Terra necessita l’espècie humana? O si pogués se la trauria del damunt i s’independitzaria de nosaltres per tenir més llibertat?
I la nova república catalana? La Terra voldrà les persones que hi viurem? O es voldrà independitzar de les persones que la conformarem? Espero que a la nova república catalana, tots i totes aprenguem l’idioma Terra, tan sols cal saber escoltar, i deixar-se seduir pel llenguatge sensorial de l’entorn que ens envolta, a les ciutats i a fora de les ciutats. Llavors la resta, el segon canvi global que els humans podrem provocar, caurà pel seu propi pes.
Informació i recomanacions relacionades amb l’article:
No et perdis la pel.lícula basada en el llibre de Naomi Klein sobre el canvi climàtic el canvi social: http://thischangeseverything.org/
Dissabte 26 de setembre a les 8 del vespre als Cinemes Girona organitzat per FICMA http://www.ficma.com/index.php?l=es
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quin article! .:)
Ualaaaaaa
M’ha fet esborronar!
Sí la terra parlés,et donaria les gràcies, i per descomptat també te les donem, els qui la habitem , ja que sovint anem de bòlid i necessitem ens obrin els ulls, com ho fas tu.