La cultura del medi ambient

Que què tenim? Així començava un anunci comercial d’una marca de cervesa catalana on apareixien els Amics de les Arts, i veig que en aquesta idea es basen molts dels missatges de WhatsApp, Twitter o correu-e que rebo darrerament. Textos resseguint virtuts i meravelles del nostre país i la seva cultura, que quan els reps et fan sentir una persona afortunada de poder viure en un país com el que tenim.

Però, encara tenim més coses: Que què tenim?

Aquí us proposo un tastet del principat:

Blauets prop del bosc de ribera, cames llargues i flamencs criant als aiguamolls i deltes, cigonyes que es queden, orenetes i abellerols que ens visiten només a l’estiu: unes 232 espècies d’ocells nidificants a Catalunya.

Teixons tranquils i isards àgils entre planes i muntanyes, rat-penats que fan guàrdia i mengen mosquits mentre les orenetes dormen, musaranyes distretes: 30 espècies de petits mamífers, 29 espècies de rat-penats i 42 espècies de grans mamífers a Catalunya

El cant de les reinetes prop de les basses una nit d’estiu, el tòtil que xiscla agut i llarg de tant en tant, la tortuga mediterrània que s’amaga prop d’un mur de pedra seca: unes 16 espècies d’amfibis i 37 de rèptils a Catalunya.

Rius plens de vida amb anguiles que intenten pujar riu amunt i truites incansables, fartets nedant en aigües salobroses amb olor de mar: unes 32 espècies de peixos d’aigua dolça a Catalunya.

Marcòlics grocs als Pirineus, orquídies abelleres a la plana, boscos d’alzines assolellats, fagedes ombrívoles i humides, i ensopegueres florint en ple estiu i omplint paisatges de lila: als Països catalans, unes 3814 espècies de flora.

Des d’Aigüestortes al Cap de Creus i des del delta de l’Ebre a les capçaleres del Ter i del Freser: 182 espais naturals protegits a Catalunya.

A més, bacteris, bolets, molses, algues, invertebrats i altres organismes vius que anirien sumant i teixint l’entramat de vida sovint invisible per a molts, però imprescindible pel funcionament dels nostres racons, indrets, paisatges i fins i tot pobles i ciutats. La vida al mar també l’hi podríem sumar i podríem anar-nos inflant més i més, i sentir-nos afortunades de poder conviure i gaudir de tots aquests companys de viatge.

El context social català es troba amb entitats ecologistes i naturalistes de més de 30 anys d’història, i centres excursionistes de més de 100 anys d’història, per tant, amb persones que valoren la natura, indrets, racons i paisatges des de fa molts anys.

Ens enorgulleixen racons, indrets i paisatges del nostre país, però cal no oblidar que hi són gràcies a l’existència de petits elements, com si d’un mandala tibetà de sorra , o d’un 3 de 10 amb folre i manilles es tractés. El castell humà impressiona arreu del món, però no seria possible sense cada peça, sense cadascuna de les persones que el conformen, des de la pinya a l’anxaneta.

Podem entendre la natura, els nostres indrets, racons i paisatges com un fràgil 3 de 10 amb folre i manilles, en el que tots els sers vius hi som imprescindibles, i entre ells, nosaltres.

Si votem sí a la independència el 27-S aconseguirem emancipar-nos del tot i crear un país nou per tal de poder governar-nos nosaltres mateixes. El canvi i la independència serà un repte i una gran oportunitat per poder crear noves estructures i funcionament per tal que puguem avançar i sortir de les polítiques mediambientals estancades i sense rumb que dominen el nostre país actualment.

Conservar i millorar el medi ambient no és un més a més, no és un caprici d’ecologistes, hippies o menja-tofus, és la base de la nostra existència i de les generacions futures per tal de poder conservar el que tenim. ARA ÉS L’HORA!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!