“”A mi em fan molta pena tots aquests noiets i noietes joves que han d’anar-se’n fora per poder-se guanyar les garrofes. És com una epidèmia; la majoria dels néts dels amics amb qui jugo al dòmino ho han fet… Una cosa és viatjar per gust i una altra haver-se’n d’anar obligat.
Ells fan veure que ho fan perquè volen, però no es veritat, s’hi veuen abocats, tot i que no és culpa seva,sinó dels que figura que ens manen –figura, perquè ells també són uns manats. Ara els capelans no pinten res, però aquests polítics són el més semblant als capellans d’abans.
Com els capellans prometen el paradís en un futur que mai no arriba, però mentrestant embutxaquen tant com poden, per a ells mateixos, dones, marits, fills i nebots. I a aquests no els cal anar-se’n, si ho fan és per vacances, que entre tots els paguem.
Aquesta colla ho malbaraten tot , i es poleixen tots els diners i recursos gastats en escoles i educació perquè se’n benefciïn uns altres, i no en tenen prou amb que els joves se’n vagin simó que es fan portar gent de països pobres per així pagar-los menys i tenir la bossa més plena!
De barruts sempre n’hi ha hagut, però trobo que els d’ara encara ho són més que els d’abans. I també hi ha molta gent amb “llana al clatell”, tant o més rucs i fanàtics que els d’abans, tot i que aquells admetien que no sabien res, i en canvi els d’ara den el fons són igual de rucs però es pensen que ho saben tot…””
J. T. (per la transcripció)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!